Literatura Catalana: Del Segle XV a la Decadència

Curial e Güelfa (Segle XV)

És una de les grans obres de la novel·la cavalleresca catalana. L'autor és anònim, tot i que estudis recents plantegen la hipòtesi que podria ser Enyego d'Ávalos. L'obra destaca per una marcada dualitat entre elements del passat i del present:

Característiques medievals

• Es fonamenta en la relació feudal i de l'amor trobadoresc entre Curial i Güelfa.
• Apareixen uns vells envejosos que assumeixen clarament el rol dels lausengiers (els personatges de la lírica trobadoresca que delaten els amants).

Característiques modernes

• Ús constant d'al·legories complexes.
• Evolució i ascensió de classe social per part del protagonista, Curial.
• Presència d'humor, ironia i una clara sensualitat en les relacions.
• Realisme històric i geogràfic: Hi apareixen personatges històrics reals que permeten situar l'acció durant el segle XIII i els llocs on transcorre l'acció són geogràfics, reals i completament localitzables.
• S'ha interpretat en clau política com una forta defensa de la causa urgellista.

Tirant lo Blanc (Segle XV)

Escrita per Joanot Martorell i acabada per Martí Joan de Galba, és considerada la novel·la cavalleresca més important de la literatura catalana i un dels grans cims de la literatura universal. L'obra destaca per allunyar-se completament dels llibres de cavalleries medievals i introduir una modernitat absoluta:

Característiques essencials i modernes

• Versemblança i realisme total: L'heroi, Tirant, no té poders ni rep ajuda de mags. Guanya les batalles gràcies a l'estratègia militar, l'enginy i el valor real. Pateix ferides que triguen a curar-se i, finalment, mor de manera natural per una malaltia (una infecció pulmonar), fet insòlit per a un heroi clàssic.
• Espai i temps reals: L'acció se situa en una geografia perfectament identificable: Anglaterra, Sicília, Rodes, el Nord d'Àfrica i, especialment, l'Imperi Bizantí.
• Sensualitat i erotisme: A diferència de l'amor platònic o trobadoresc idealitzat, l'amor i el desig sexual es tracten de manera molt oberta, lúdica i carnal, representat en les relacions entre Tirant i Carmesina, o a través de personatges com Plaerdemavida i l'Emperadriu.
• Humor i ironia: L'obra combina grans gestes militars i discursos seriosos amb escenes quotidianes domèstiques molt divertides i plenes d'ironia.
• Dimensió humana: Els personatges tenen una psicologia profunda i realista. Encara que Tirant és un soldat brillant al camp de batalla, en el terreny amorós es mostra sovint tímid, indecís i vulnerable.

Jaume Roig i L'Espill (Segle XV)

• L'autor: Fou un metge de gran prestigi a la ciutat de València i administrador de l'Hospital de València. Tenia una relació estreta com a benefactor del convent de la Trinitat, on era abadessa Isabel de Villena.
• L'obra (L'Espill):
  • És una novel·la en vers de caràcter narratiu, extremadament llarga (més de 16.000 versos).
  • Està escrita en versos molt curts, de 4 síl·labes (tetrasíl·labs) que rimen de dos en dos, anomenats noves rimes o versos aparellats.
  • El protagonista actua com un clar antiheroi que relata en primera persona com va patint les malifetes i enganys de totes les dones que té al seu voltant. Per aquest motiu, es considera un clar precedent de la novel·la picaresca europea.
  • Estil i contingut: Destaca per una misogínia molt exagerada, l'ús d'un realisme grotesc i degradant, i una impressionant riquesa de vocabulari popular i col·loquial.

Ausiàs March i el Dolce Stil Novo

El Dolce Stil Novo, moviment poètic italià del segle XIII, va capgirar la poesia amorosa europea. Ausiàs March (segle XV) és considerat el primer gran poeta de la literatura catalana perquè trenca de manera radical amb el passat medieval:

1. Abandona definitivament l'ús de l'occità com a llengua literària, passant a escriure en un català pur i directe. Deslliga la poesia de l'estètica dels trobadors per expressar els seus sentiments amb total sinceritat.
2. Conserva petits elements de la tradició formal trobadoresca només per necessitat mètrica o d'ocultació (com els senyals i algun occitanisme aïllat per a la rima).
3. Rep la influència del Stil Novo italià, però l'adapta amb un tarannà completament original i lliure d'idealitzacions ensucrades.

Eixos temàtics principals

L'Amor: L'autor es reconeix fortament influït pel destí amorós. La seva poesia teoritza i moralitza constantment sobre el sentiment amorós. Pateix un profund i agònic conflicte interior entre la fina amor i la folla amor. Es distancia dels autors misògins radicals i de la idealització mística de la donna angelicata. Per a March, la dona és un ésser real, de carn i ossos, amb virtuts i defectes.

La Decadència i el Barroc (Segle XVII)

Causes de la decadència: La Guerra de Successió (segle XVIII). Els països de la Corona d'Aragó prenen partit majoritàriament per l'arxiduc Carles d'Àustria. Després de la derrota militar de 1714, s'imposa el model d'estat centralista borbònic mitjançant els Decrets de Nova Planta, abolint les institucions pròpies i prohibint explícitament l'ús oficial i administratiu de la llengua catalana.

Segle XVII: Barroc. Característiques de l'època: Es trenca l'equilibri renaixentista i es retorna cap a postures teocèntriques. S'imposa una visió pessimista de l'existència: la vida és vista com un simple lloc de pas constant, marcat pel desengany, el pas inexorable del temps i la fugacitat de les coses.

Gèneres, autors i obres destacades

• Teatre: La figura principal és Francesc Fontanella, destacat dramaturg i gran poeta barroc.
  • Lo desengany: Peça de caràcter mitològic.
  • Amor, fermesa i porfia: Una comèdia de caràcter bucòlic i pastoral d'alta qualitat lírica.

Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme

Característiques de l'època: Moviment intel·lectual caracteritzat pel retorn absolut a la raó (racionalisme), la defensa del nou humanisme, el progrés social i una forta passió per la ciència i l'experimentació. L'estètica neoclàssica va aconseguir un gran nivell de qualitat en zones aïllades de la censura espanyola, especialment a Menorca i a la Catalunya del Nord.

Gèneres, autors i obres destacades

Teatre: Destaca l'escriptor menorquí Joan Ramis, màxim exponent del neoclassicisme dramàtic en llengua catalana. La seva obra cim és Lucrècia, una tragèdia clàssica impecable escrita en versos alexandrins.

Comparativa de gèneres

Llibres de cavalleries (segles XII-XVII)

• Escrites en vers (noves rimades) o en prosa.
• Ambientades en èpoques remotes.
• Fantàstiques (fets, llocs, personatges màgics, herois amb força sobrehumana).
• Obres nostres: Blandin de Cornualha i La faula de Guillem de Torroella.

Novel·les cavalleresques (segle XV)

• Escrites en prosa.
• Ambientades en èpoques pròximes a quan foren escrites.
• Realistes (fets explicats a partir de la lògica, llocs localitzables, personatges amb limitacions humanes).
• Obres nostres: Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i Curial e Güelfa d'Enyego d'Ávalos.