Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Enric Valor: Vida i Obra

Enric Valor i Vives nasqué a Castalla el 1911 i va morir a València el 2000. L'origen rural i l'estima pel seu país, el País Valencià, i la seua llengua, el català, marcaran la seua vida.

Comença a treballar a Alacant (1930) en la premsa satírica El Tio Cuc i, posteriorment, es traslladà a València, on col·labora en la premsa nacionalista valenciana i començà la seua tasca narrativa, gramatical i lexicogràfica.

Després de la Guerra Civil espanyola, va recollir 36 rondalles de gran valor narratiu. Tot i continuar l'activitat nacionalista, per la qual cosa va ser empresonat pel franquisme (1966-1968), com a novel·lista parlà de les experiències de postguerra (L'ambició d'Aleix) i dels episodis anteriors... Continuar leyendo "Enric Valor i l'Anàlisi del Text Argumentatiu" »

La Narrativa

La narrativa és una manera d'explicar i relatar històries. Són textos sense ser tractats. Gèneres literaris:

• Èpica: cançons.
• Lírica i prosa: busca la sinceritat, l'expressió del sentiment.
• Narrativa: explica històries. En vers fins al segle XIV. A partir del segle XII, per escrit en llatí, abans no. També explica rondalles i contes literaris.
• Didàctica: ja no existeix. De caràcter teològic i filosòfic.
• Teatre: representacions en forma de tragèdia, més tard comèdia. Joglars (llibres plens de poemes).
• Assaig i memòria: és un gènere de reflexió del pensament, però no té perquè ser filosòfic.

Tòpics Literaris

Els tòpics són recursos literaris d'origen clàssic que recullen algunes inquietuds al llarg de la història... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Èpoques, Autors i Obres" »

Locuciones latinas

• In vitro – “en vidrio”: reacción realizada fuera del organismo, en laboratorio.
• Ipso facto – “por el mismo hecho”: inmediatamente, de forma automática por el hecho ocurrido.
• Iunior / Senior – “más joven / más viejo”: se usa en deportes para categorías de edad o para diferenciar familiares con el mismo nombre.
• Lapsus – error involuntario: lapsus linguae (al hablar), lapsus calami (al escribir).
• Locus amoenus – “lugar agradable”: entorno paradisíaco o ideal.
• Mare magnum – “gran mar”: confusión o situación abrumadora.
• Mea culpa – “por mi culpa”: reconocimiento de responsabilidad por un error.
• Memorandum – “lo que hay que recordar”: nota, resumen de hechos importantes o escrito formal.

ELEMENT DECORATIU:

Un personatge és un element decoratiu quan no és més que un nom, i no fa cap paper en el desenvolupament de l'acció

AGENT DE L'ACCIÓ:

HEROI/PROTAGONISTA

És qui realitza l'acció. L'heroi sol trobar-se en un conflicte o dificultat que li cal superar amb la seva destresa, el seu valor o la seva astúcia o intel.Ligéncia. Aquest conflicte se sol anomenar aventura o viatge. En una mateixa narració pot haver-hi més d'un heroi i més d'una aventura. Pot ser que vagi acompanyat d'un equip o grup de gent

ANTAGONISTA O ENEMICS

En el transcurs de l'aventura, aquells personatges o aquelles forces que s'oposen als objectius de l'heroi

OBJECTE DESITJAT

Pot ser un objecte o pot ser un altre personatge (p.E. L'aventura amorosa). Pot... Continuar leyendo "Diferencia entre rondalla i llegenda" »

El Teatre Català del Segle XIX

El Romanticisme

A Catalunya, les primeres obres de teatre romàntic van ser escrites en castellà. No va ser fins a la segona meitat del segle XIX, durant la Renaixença, que el teatre romàntic en català va proliferar, trencant amb la rigidesa del teatre neoclàssic. Aquesta nova llibertat es va manifestar en:

• La desaparició de la frontera entre gèneres dramàtics.
• La barreja de prosa i vers.
• El rebuig de les unitats clàssiques (de lloc, temps i acció).
• Una major varietat de situacions i personatges.

El Drama Romàntic

Una de les formes més destacades va ser el drama romàntic, una síntesi de comèdia i tragèdia. Les seves característiques principals són:

• L'amor: Presentat com una passió absoluta i impossible,

Novel·la de la Terra: Civilització i Barbàrie

El tema és la lluita entre la civilització i la barbàrie, associades al simbolisme. La descripció realista del paisatge és un element fonamental. Destaquen: Eustasio Rivera (*La vorágine*), Horacio Quiroga (*Cuentos de la selva*) i Rómulo Gallegos (*Doña Bárbara*).

La Novel·la Social: Cicles Temàtics Clau

Influïda pel realisme socialista i allunyada del simbolisme modernista anterior, presenta tres cicles temàtics:

1. Novel·la Indigenista: L'Opressió de l'Indi

   Jorge Icaza (*Huasipungo*) aplica els principis del realisme socialista al tema indígena, mostrant l'indi oprimit pels terratinents blancs, situació que porta a l'enfrontament armat.

2. Novel·la de la Revolució Mexicana

   Martín Luis

Normalització Lingüística

Encara que l'observació de la vida de les llengües dona abundants exemples de la desaparició de llengües com a conseqüència de la seva substitució per altres, no és menys cert que hi ha hagut casos en què la intervenció decidida del poder i la presa de consciència social han aconseguit aturar l'extinció d'una llengua. En aquests casos s'ha impulsat la normalització de l'idioma minoritzat, és a dir, des del poder s'ha engegat un procés sociocultural a fi de restablir l'ús social de l'idioma amenaçat (en el segle XX s'ha normalitzat llengües com el finès, el noruec, l'hebreu, l'hongarès, el txec, etc.).

Una llengua normalitzada no viu subordinada ni en conflicte amb cap altra llengua, té una codificació... Continuar leyendo "Normalització Lingüística del Català: Història i Reptes" »

As Irmandades da Fala

Aos autores desta época chamóuselles epígonos porque seguiron as liñas marcadas polo Rexurdimento (Lamas Carvajal e Leiras Pulpeiro). Cabe mencionar dúas figuras importantes, cuxa poesía coñécese como de transición ou intersecular.

Antón Noriega Varela

Continuador da liña do Rexurdimento nos seus inicios, a súa poesía é social, posteriormente vai ser paisaxística.

Estilo:

• Visión poética e impresionista da natureza (neovirxilianismo).
• Humanización da paisaxe.
• Manifestación da súa relixiosidade (franciscanismo); na natureza ve corolarios de símbolos cristiáns.
• Sonetos cultos e con imaxes novas.

Obras: Do ermo.

Na súa obra distínguense dúas etapas:

1. Carácter costumista e ruralista, dominio da lingua e métrica