Enric Valor i l'Anàlisi del Text Argumentatiu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,82 KB

Enric Valor: Vida i Obra

Enric Valor i Vives nasqué a Castalla el 1911 i va morir a València el 2000. L'origen rural i l'estima pel seu país, el País Valencià, i la seua llengua, el català, marcaran la seua vida.

Comença a treballar a Alacant (1930) en la premsa satírica El Tio Cuc i, posteriorment, es traslladà a València, on col·labora en la premsa nacionalista valenciana i començà la seua tasca narrativa, gramatical i lexicogràfica.

Després de la Guerra Civil espanyola, va recollir 36 rondalles de gran valor narratiu. Tot i continuar l'activitat nacionalista, per la qual cosa va ser empresonat pel franquisme (1966-1968), com a novel·lista parlà de les experiències de postguerra (L'ambició d'Aleix) i dels episodis anteriors a la Guerra Civil (El cicle de Cassana). Finalment, com a gramàtic, va contribuir a difondre la llengua.

El Text Argumentatiu

És un discurs present en tots els àmbits d'ús. Mitjançant diferents arguments, intentem convèncer d'una idea o tesi.

Tema i parts bàsiques

  • Estructura: Tesi (analitzant, sintetitzant o enquadrada).
  • Resum.

Tipologia textual

  • Àmbit d'ús: Literari, publicitari, periodístic, polític o religiós.
  • Gènere: Assaig, article d'opinió, editorial.
  • Tipus de discurs: Subjectiu.
  • Finalitat: Informar, orientar l'opinió o regular la vida social.
  • Funció lingüística: Apel·lativa (intenta persuadir) i referencial (informa).

Arguments

D'autoritat, causa-conseqüència, exemple, comparació, quantitat (dades) i qualitat (lògica).

Modalització

  • Dèictics personals: 1a persona.
  • Elements lèxics i sufixos valoratius.
  • Perífrasis verbals i verbs modals: soler, poder, deure, semblar.
  • Modalitat oracional: interrogativa, imperativa, exclamativa, dubitativa, desiderativa.
  • Figures retòriques.

Veus del discurs

  • Intertextualitat: Es basteix en gran mesura d'altres textos anteriors; es poden incorporar cartes, cançons o contes com a elements narratius.
  • Polifonia: Es tracta de l'unicitat del subjecte parlant i, per tant, d'una única veu darrere de qualsevol enunciat.

Elements de la comunicació

  • Emissor: L'autor.
  • Locutor: El "jo" discursiu que parla dins del text.
  • Enunciador: Veu diferent del locutor que parla en 1a persona.
  • Al·locutari: Component de la història.

Entradas relacionadas: