Diferencia entre rondalla i llegenda

ELEMENT DECORATIU:

Un personatge és un element decoratiu quan no és més que un nom, i no fa cap paper en el desenvolupament de l'acció

AGENT DE L'ACCIÓ:

HEROI/PROTAGONISTA

És qui realitza l'acció. L'heroi sol trobar-se en un conflicte o dificultat que li cal superar amb la seva destresa, el seu valor o la seva astúcia o intel.Ligéncia. Aquest conflicte se sol anomenar aventura o viatge. En una mateixa narració pot haver-hi més d'un heroi i més d'una aventura. Pot ser que vagi acompanyat d'un equip o grup de gent

ANTAGONISTA O ENEMICS

En el transcurs de l'aventura, aquells personatges o aquelles forces que s'oposen als objectius de l'heroi

OBJECTE DESITJAT

Pot ser un objecte o pot ser un altre personatge (p.E. L'aventura amorosa). Pot ser abstracte o concret, ordinari o extraordinari

MÀGIC DESTINADOR

Qualsevol personatge que tingui influència sobre el destí o que en algun moment determinat faci d'àrbitre de la situació. Per exemple, un mag, una fada o una bruixa que en un moment determinat ajuda o perjudica l'heroi

L'ADJUVANT/DOBLE O MIRALL

És aquell personatge que acompanya l'heroi en la seva aventura i que li fa de complement

ELS TROBADORS CATALANS:

L'ENSENHAMEN DE GUERAU DE CABRERA:

Any 1160 on crítica un joglar perquè desconeix temes que hauria de cantar.

EL REI ALFONS EL TROBADOR:

Comte de Barcelona, rei d'aragó i marquès de Provença, el rei Alfons I el Cast tenia un enemic polític, Ramón V, comte de Tolosa. Alfons va lluitar contra el seu rival d'una manera especial: va atraure a la seva cort els millors trobadors provençals perquè cantessin la seva fama de bon monarca per tot Europa. Així va aconseguir el suport de molts senyors feudals d'Occitània.

BERENGUER DE PALOL:

És el més antic dels trobadors catalans d'obra conservada. Cançons d'amor, d'expressió molt senzilla i amb un deix de tristesa i de nostàlgia. Es conserva també la notació musical de vuit d'aquestes cançons.

GUILLEM DE BERGUEDÀ:

Gran senyor feudal, 31 poemes. Personatge intrigant i violent, sabia ser elegant i cortès i elegant quan escrivia cançons. Però a la seva obra abunden més les crítiques ferotges contra els seus enemics personals, també grans senyors feudals. El seu enemic més famós, Ponç de Mataplana, li va dedicar quatre sirventesos molt cruels que es conserven; però quan es va morir li va escriure un dels planys més bonics. L'estil és senzill i popular perquè tingués més divulgació.

Ramón VIDAL DE BESALÚ:

Grup de poemes lírics i tres narracions llargues en vers: l'Ensenhamen de joglar, Judici d'amor i el Castia gilós, una crítica de la gelosia dels amants. És conegut sobretot per Les razos de trobar, un tractat de gramàtica i preceptiva provençal, el més antic que es conserva.

CERVERÍ DE GIRONA:

Document entre el 1259 i el 1285, i anomenat també Guillem de cervera, va ser un trobador professional que vivia del seu art. Se'n conserven 120 composicions i els Proverbis, un poema moral. Té una gran consciència de poeta. Intenta trobar rimes perfectes i originals, però té molt clar que es vol fer entenedor. 

ÈPICA:

 Narra en vers una acció heroica i els fets gloriosos d'herois d'un poble o d'un lloc determinat. Dóna origen a la novel.La

LÍRICA:

És l'expressió de la subjectivitat personal i de l'invidualisme

TEATRE O DRAMA:

TRAGÈDIA

Escenifica un conflicte insuperable entre l'individu i el món que l'envolta

COMÈDIA

Fa una paròdia d'aquest conflicte

CONTE MARAVELLÓS: RONDALLA

La rondalla és una narració extraordinària de tipus fabulós, en la qual s'explica un fet maravellós de tipus màgic. No està situada en el temps històric i acostuma a començar en una fórmula inicial i acaba també en una fórmula final

LLEGENDA

És una narració extraordinària on s'explica un fet màgic, situat en el temps i en l'espai -encara que no sempre reals-. Sovint té la pretensió de donar una explicació màgica a fets històrics o a creences populars

FAULA:

És una narració sovint de fets quotidians i ordinaris que té sempre els animals com a protagonistes. Aquests estan dotats de qualitats humanes i representen els nostres comportaments

CONTARELLA:

És una narració ordinària de fets humans, en la qual els personatges pertanyen al món real i quotidià. La història que ens explica, tot i que ningú assegura que sigui certa, pot ser creguda, perquè no s'hi explica res d'extraordinari

Diferències entre èpica tradicional i novel.La:

- L'èpica és oral, la novel.La és escrita i destinada a la lectura de les senyores feudals/- Les composicions èpiques són anònimes i la novel.La firma l'autor/- L'èpica explica fets històrics, en canvi les novel.Les són ficticies. L'autor pretén distreure't i seduir-te/- L'èpica té pretenció de ser objectiva, la novel.La es subjectiva/- L'èpica està escrita en vers i la novel.La escrita en prosa.