Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Noms

Els noms es classifiquen segons diferents criteris:

Segons el significat

• Comú: Designen éssers de la mateixa espècie. Exemples: home, ocell.
• Propi: Distingeixen un ésser concret d'altres de la mateixa espècie. Exemples: Mercè, Joan.
• Concret: Designen persones, coses o animals que es poden percebre pels sentits. Exemples: pare, meló.
• Abstracte: Designen qualitats, sentiments o idees que no es poden percebre pels sentits. Exemples: llibertat, amor.

Segons la forma

• Individual: Nomenen un sol ésser. Exemples: arbre, cabell.
• Col·lectiu: Nomenen un conjunt d'éssers o coses de la mateixa classe. Exemples: arbreda.
• Primitiu: No deriven de cap altra paraula. Exemples: drap, fusta.
• Derivat: Es formen afegint morfemes a una paraula primitiva. Exemples:

El Modernisme: Moviment i Etapes

El Modernisme és un moviment literari i una actitud que es desenvolupa des de finals del segle XIX fins a principis del XX (fins a la mort de J. Maragall). És un grup d'intel·lectuals que tenen com a objectiu modernitzar la societat i la literatura catalana. Volen regenerar la societat i la literatura per donar-la a conèixer a Europa.

Corrents i Influències

A partir de la introducció del simbolisme (a partir de metàfores i símbols, del qual sorgeix el decadentisme), el parnasianisme i el vitalisme (filosofia).

Etapes del Modernisme

• Primera Etapa: Regeneracionisme

  Autors regeneracionistes, que es manifesten en la revista L'Avenç (medi en què s'introdueix el modernisme i el simbolisme a Catalunya). Destaca

La Decadència de la Literatura Catalana

Context Històric i Cronologia

La Decadència es situa cronològicament després del Segle d'Or (XII-XV). Aquesta etapa es caracteritza per una davallada en la qualitat i la quantitat de les obres escrites en català.

El primer fet determinant és la mort de Martí l'Humà sense descendència, que va provocar el problema successori. Els candidats eren Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell, decantant-se finalment per Ferran d'Antequera.

Aquest fet va contribuir a la castellanització de la cort (amb figures com Sant Vicent Ferrer). Com que la cort marcava el poder, molts poetes catalans van començar a escriure en castellà. Els escriptors que van continuar utilitzant el català sovint imitaven els esquemes... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc" »

Joanot Martorell (s. XV)

Naixement: s. XV. Família de la petita noblesa, vivien a València però eren originaris de Gandia. Economia delicada. Va mantenir plets amb Ausiàs March (el seu cunyat), Manuel Vilanova i Gonçalbo, als quals va enviar declaracions d'enemistat i guerra. Va enviar lletres de batalla a Gonçalbo i al seu cosí, que s'havia promès en matrimoni amb la seva germana i va incomplir. Va començar la redacció de Tirant a Portugal. Va morir arruïnat el 1465 i el manuscrit de Tirant va quedar en mans de Joan de Galba. L'obra es va imprimir el 1490.

Tirant lo Blanc

• Geografia coneguda i real: Sicília, Anglaterra.
• Connexió amb la realitat històrica: dona un final feliç a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (s. XV)

1. Context Sociopolític i Producció Narrativa (1939-1970)

Els canvis polítics després de la Guerra Civil van tenir com a objectius la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritàries pel castellà. Es va abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, prohibint l'ús públic i oficial del català, així com l'ensenyament. La llengua va quedar relegada a l'àmbit privat, i la literatura catalana va ser condemnada a ser un fenomen minoritari. Molts escriptors es van exiliar, organitzant-se en revistes. Després de 1939, la novel·la en català va reaparèixer lentament, primerament a l'exili a causa de la censura. Les circumstàncies polítiques van provocar que una part de la narrativa rebutgés el tractament... Continuar leyendo "Panorama de la Narrativa Catalana: Context Sociopolític, Autors Clau i Evolució" »

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980). La seva obra es fonamenta en la novel·la psicològica, influïda per la infància i la joventut a Mallorca. Reflecteix una aristocràcia semifeudal i destaquen els personatges femenins.

Novel·la

Primera novel·la: Mort de dama (1931), una de les peces clau de la producció literària de Villalonga. L'obra, innovadora, relata l'agonia de l'aristocràcia mallorquina.

• És una sàtira contra els nobles.
• Contra els xuetes.
• Contra els escriptors catalanistes.

Bearn o la sala de les nines es publica en castellà el 1956, i el 1961 en català. A partir d'aquest moment, Villalonga escriu només en català. És una mena d'autobiografia ambigua.

Té dues parts:

• 1a: representa una època de disbauxa.

La poesia culta del Renaixement

Durant el Renaixement, al segle XVI, la poesia es trobava en decadència i la majoria de la poesia es feia en castellà.

La poesia en llengua catalana es caracteritza per la influència d’Ausiàs Marc, pels intents d’introduir les innovacions mètriques d’Itàlia i per tenir un cert aire popularitzant i tradicional.

Pere Serafí

La seva obra important és Dos llibres, que és un recull de més de cent setanta poemes relacionats amb la tradició ausiasmarquiana, la influència de la poesia popular i una certa incorporació de la poètica de l’italià Francesco Petrarca i dels seus continuadors.

Joan Pujol

Va seguir la tradició de Marc des d’una actitud conservadora. La seva obra sintonitza amb la Contrareforma.... Continuar leyendo "Història de la Poesia Catalana: Del Renaixement al Modernisme" »

10 Segles de Món Medieval: Un Repàs Literari

La Llengua de Cultura: El Llatí

La cultura grecollatina no desapareix del tot gràcies a l’esforç de dues institucions clau: l'Església i la Universitat. El llatí s'adapta com a llengua usual per a la litúrgia i s'utilitza en les obres dels escriptors cristians. Esdevé la llengua universitària i el vehicle principal per transmetre la religió i la cultura.

Les Literatures Nacionals

Les primeres creacions literàries es manifesten en dues formes principals:

• Manifestacions orals: Inclouen les cançons de gesta i la lírica tradicional, sovint d'autor anònim i amb recreació col·lectiva.
• Literatura culta: Caracteritzada per la transmissió escrita i un autor conegut.

L'Èpica Medieval

Els cants... Continuar leyendo "Literatura Medieval: Gèneres, Autors i Evolució Històrica" »

Quim Monzó i la Societat Contemporània

Reflex de la Societat en la Narrativa de Monzó

Quim Monzó és un dels màxims representants de la literatura catalana actual. Columnista, novel·lista i contista, ha rebut un bon grapat de premis i gaudeix d'un reconegut prestigi, especialment per la manera tan peculiar i personal d'escriure contes amb humor i ironia. Desenvolupa una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid, però alhora desencisat, de la societat actual, una al·legoria pessimista de la societat moderna, mancada de sentit i coherència.

Les característiques que més destaquen en la seva obra són:

• L'ambientació urbana: No és una ciutat concreta sinó la ciutat en abstracte, a partir del retrat de la qual emergeixen trets