Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Poetes Catalans del Segle XX: Avantguardisme, Modernisme i Noucentisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Poesia Catalana del Segle XX: Moviments i Autors Clau

L'Avantguardisme i Joan Salvat-Papasseit

L'avantguardisme, sorgit a principis del segle XX, va ser un moviment artístic i literari que va aparèixer en una Europa en crisi, marcada per un fort creixement industrial, una població empobrida i una profunda crisi de valors. En aquest context, va sorgir una nova teoria de l'art anomenada antiart, que buscava introduir elements innovadors i transformar radicalment els estils establerts.

Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

Nascut a Barcelona el 1894 i mort prematurament el 1924, Joan Salvat-Papasseit va ser un poeta d'origen humil, amb un esperit rebel i autodidacta. Va escriure nombrosos articles de crítica social i va simpatitzar amb corrents anarquistes... Continuar leyendo "Poetes Catalans del Segle XX: Avantguardisme, Modernisme i Noucentisme" »

Literatura i Art: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

Renaixement

  • L'humanisme de Dante, Petrarca i Boccaccio n'és l'embrió (segle XV).
  • Característiques:

a- Antropocentrisme. b- Curiositat científica. c- Valoració del present, de la bellesa, del plaer (optimisme). Harmonia. d- Retorn als clàssics grecollatins: traduccions. e- Incorporació de l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola. f- Poesia: sonet.

  • Poesia: persistència de la tradició ausiàsmarquiana.
  • Diàleg, gènere típic renaixentista.
  • Autors: Pere Serafí, Cristòfor Despuig amb Los col·loquis a la insigne ciutat de Tortosa.
  • Autors castellans: Garcilaso de la Vega.
  • Arts plàstiques: Leonardo da Vinci, Buonarroti, Botticelli.

El Barroc

  • Reacció contra el Renaixement a causa del desengany, frustració.
  • Actitud de protesta i d'evasió cap a
... Continuar leyendo "Literatura i Art: Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració" »

Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Verdaguer i Jocs Florals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

1. El Romanticisme: Origen i Essència

El Romanticisme neix i s'escampa per Alemanya i Anglaterra, estenent-se posteriorment per França i la resta d'Europa. A mitjans del segle XVIII, aquest moviment considerava la passió per damunt de la raó.

Autors destacats del Romanticisme europeu

  • Alemanya: J. W. Goethe (autor de Els sofriments del jove Werther, obra que tracta la inadaptació social, el desengany amorós i el suïcidi).
  • Anglaterra: Lord Byron (poeta conegut per la seva poesia lliure).
  • França: Victor Hugo (autor de Nôtre Dame de París).

Característiques del Romanticisme

El Romanticisme és una revolta, ja que defensa el jo poètic i la llibertat creadora. És també un estat d'ànim, on els sentiments de la persona són molt importants,... Continuar leyendo "Romanticisme i Renaixença a Catalunya: Verdaguer i Jocs Florals" »

A Literatura Galega de Posguerra: Realismo, Fantasía e Nova Narrativa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,64 KB

Grandes Autores da Narrativa Galega de Posguerra

Ánxel Fole: Realismo Popular

Obra e Contexto

  • En Á lus do candil e Terra Brava, Fole testemuña as vivencias da **Galiza máis ancestral** da montaña de Lugo, onde se retira tras estar no cárcere. Incorpora **datos etnográficos** e un marco que dá unidade aos relatos.
  • Na obra posterior (Contos na néboa, Historias que ninguén cre) incorpora espazos vilegos e desaparece o marco unificador.

Técnicas Narrativas

  • Técnicas propias dos **relatos orais**: localizacións espazo-temporais, narrador en **primeira persoa** que dá testemuños de autoridade e interpela ao oínte, espontaneidade e discurso lineal.
  • Inclusión de refráns e frases feitas, lingua dialectal e chea de castelanismos e dialectalismos.
... Continuar leyendo "A Literatura Galega de Posguerra: Realismo, Fantasía e Nova Narrativa" »

Joan Maragall i l'Escola Mallorquina: Guia Literària

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

Joan Maragall (1860-1911)

Enaltiment de la vida, impressionat pel vitalisme de Nietzsche. Entre 1888 i 1893, escriu poesia optimista condicionada per la situació política (destaca el poema Paternal, sobre la bomba del Liceu).

Escriu les Visions per recuperar mites catalans (el Comte Arnau, el Mal Caçador, Joan de Serrallonga...) amb trets bàsics: superació, optimisme i vitalisme.

Cants: poemes catalanistes on adopta la veu de la col·lectivitat. Els més importants són El cant de la senyera i La diada de Sant Jordi.

El Comte Arnau (1900-1906-1911)

Obra escrita durant la seva estada a Sant Joan de les Abadesses, tracta temes espirituals. El Comte Arnau és un jove artista modernista que s'enfronta a la societat. És un home d'acció, condemnat... Continuar leyendo "Joan Maragall i l'Escola Mallorquina: Guia Literària" »

El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,48 KB

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

  • Una reacció contra la cultura burgesa.
  • El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
  • La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
  • Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

  • Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
  • Decadentisme:
... Continuar leyendo "El Modernisme Català: Història, Teatre i Figures Clau" »

Evolució de la Literatura Catalana: De Llull a March

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,7 KB

Els inicis de la literatura catalana

Els primers escrits conservats en català daten de la segona meitat del segle XII. Destaquen la traducció del Forum Iudicum i les Homilies d'Organyà, considerades el primer text literari original en català.

Ramon Llull: Figura clau del català literari

Nascut a la Ciutat de Mallorca (ca. 1232), Ramon Llull va ser educat en l'alta aristocràcia. L'any 1263 va abandonar la seva família per lliurar-se a la vida religiosa, i entre 1265 i 1274 va viure un període de formació i vida contemplativa.

Característiques i objectius de la seva obra

  • És la figura més destacada de la literatura catalana medieval.
  • Va ser el primer a emprar una llengua romànica (el català) per a textos filosòfics, teològics i científics.
... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: De Llull a March" »

Gèneres i temes de la literatura trobadoresca i cavalleresca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

Gèneres i temes trobadorescos

La lírica trobadoresca sol ser de temàtica amorosa o sentimental. S'elabora una doctrina basada en la servitud de l'amant respecte a la dama, a qui jura fidelitat i vassallatge. També pot centrar-se en altres temes com els polítics, morals, literaris...

Versificació

Balada: tracta de desenvolupar un ball que va acompanyat d'un text; té un refrany que és la tornada.

Dansa: formada per vuit versos introduïts i culminats per un refrany de quatre versos.

La narrativa medieval

Novel·la cavalleresca: gènere innovador sorgit al segle XV amb fortes influències de la narrativa èpica medieval que narra les aventures d'un cavaller errant des d'una perspectiva realista, en escenaris i espais de temps versemblants.

Novel·la

... Continuar leyendo "Gèneres i temes de la literatura trobadoresca i cavalleresca" »

Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,52 KB

Literatura Catalana Medieval

Autors i Obres Clave

Segle XIII

Ramon Llull

Llibre de meravelles: Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent dels ermitans i filòsofs, meravellant-se de tot el que veu. La part setena, Llibre de les bèsties, és una faula independent sobre la política humana a través de les intrigues entre animals.

Jaume I

Llibre dels fets: Crònica autobiogràfica que narra els fets més importants de la seva vida, des del naixement fins als seus viatges i conquestes. L'estil és directe i col·loquial, amb dialectalismes. Reparteix els territoris conquerits: Mallorca a Pere II, València a Jaume II, i Múrcia a Alfons X de Castella.

Segle XIV

Bernat Desclot

Crònica del regnat de Pere II i altres esdeveniments... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres" »

Noucentisme i Avantguardes a Catalunya: Autors i Característiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,07 KB

Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. Es caracteritza per la seva reacció classicitzant al Modernisme i per la seva voluntat de modernitzar i europeïtzar la cultura catalana.

Esdeveniments Clau:

  • 1906: Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la participació de lingüistes europeus.
  • 1906: Publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.
  • 1906: Eugeni d'Ors comença a publicar les seves glosses a La Veu de Catalunya, que després recopilarà en un glossari.
  • 1906: Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana.
  • 1906: Miquel Costa i Llobera publica Horacianes.
  • 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera.

Característiques del

... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes a Catalunya: Autors i Característiques" »