El verí del teatre rodolf sirera descargar
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,33 KB
Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo
Els anys més creatius de Pedrolo són els 50. Pedrolo analitza la vida humana i formula preguntes inquietants: ¿som bastant solidaris els uns amb els altres? ¿som conformistes o aspirem a canviar la societat? ¿Hi ha comunicació entre els éssers humans?
Els personatges de Pedrolo viuen en un món tancat, separats de l’espai exterior. Presos que intenten enderrocar els murs de la presó, però que acaben resignant-se, espantats pel que poden trobar fora.Les situacions són claustrofòbiques, angoixants, tancades. Un teatre pessimista, però no evita perquè els seus personatges lluiten per les llibertats personals i nacionals.
S’ha relacionat Pedrolo amb el teatre de l’absurd, tot i que ell va rebutjar aquesta influència. Aquest teatre naix del sentiment de repulsa dels horrors de la II Guerra Mundial, que va produir 96 milions de morts.En aquest teatre les relacions humanes són caòtiques, pròximes a la bogeria.Adopta així un to irònic. La vida humana no té sentit. Les coses racionals produeixen desconfiança. Les obres són còmiques,a vegades, i desprenen una atmosfera trista de sentit tràgic, fàstici cansament.No tenen un significat precís, però si tenen sentit.Els autors pensen que no cap preocupar-se pel sentit en un món sense sentit.No hi ha una imitació de la vida, sinó una visió imaginativa de la vida.No hi ha identificació entre espectadors i personatges. El llenguatge té lògica, però no correspon a una obra concreta.Entre les obres teatrals de Pedrolo, podem destacar Pell vella al fons del pou(1957), La nostra mort de cada dia(1958), Homes i No(1959), Tècnica de cambra (1964),Situació bis(1965),etc.
Tema 14: Explica l’obra teatral de Josep Ma Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
Naix a Barcelona el 1940. És dramaturg, guionista televisiu i autor d’obres que han sigut adaptades al cinema i traduïdes a altres idiomes. L’obra de Benet i Jornet és el resultat de diverses influències temàtiques i tècniques. Dins la producció dramàtica podem distingir: realista, mítica, experimental, teatre infantil i, fins i tot, adaptacions.
1.Vessant realista: Iniciat als 60’, planteja problemes individuals i col·lectius. Es basa en tècniques d’origen costumista com el melodrama cinematogràfic o el fulletó radiofònic. Una vella, coneguda olor (1964).
2.Vessant mític: Destaca la Trilogia Drudània (1966-1970), basada en la ciència ficció i en la novel·la d’aventures. Fa unia reflexió del país i la societat occidental.
3.Vessant experimental: Revolta de bruixes (1976)
4.Vessant infantil
5.Adaptacions: Tant d’autors estrangers (Schiller, Elisabet i María) com catalans (Joanot Martorell, Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanch).
Quant al món audiovisual, destaca com a guionista i també per la seua aportació a la professionalització de la figura d’aquest. A més va crear un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat i va difondre d’adaptacions de textos de referència de la literatura catalana per a la televisió com Dins la catedral: Josafat (1976).
En els últims anys ha estrenat diverses obres, una d’elles, Actrius (1996), duta al cinema per ventura Pons i amb la qual va obtenir el Premio Nacional de Teatro 1995.
Ha realitzat diversos guions de televisió entre els qual destaquen la primera sèrie diària de tot el territori espanyol, Poble Nou (1993-94); Rosa (1995-96); Nissaga de poder (1996-98); El cor de la ciutat, Ventdelplà, etc.
La seua obra ha estat traduïda al castellà, francés, anglés, portugués i basc.
Ha obtingut diversos premis importants entre els quals destaquen el Premi Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.
Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70
Quan Alemanya, Itàlia i Japó perdéren la II Guerra Mundial(1945),el franquisme, atemorit, suavitzà un tant la censura i en 1946 començaren a autoritzar-se les primeres representacions en catalàperò durant més de Déu anys seguí estant prohibida la representació de traduccions al català d’obres d’altres països.A València el sainet és el gènere més representat, tot i que algunes veus propugnen, sense massa èxit, una renovació i modernització del nostre teatre. En 1956,a Catalunya, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona dóna un gran impuls al teatre en la nostra llengua, programant autors clàssics –com Shakespeare o Txèvhov -,contemporanis de fora –Ionesco, Brecht o Green-i de casa, com Joan Oliver,Salvador Espriu, Joan Brosssa o Manuel de Pedrolo. Un pas endavant fou l’aparició en 1960 de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual per a la formació d’actors i apareixen grups que duen a terme un teatre “independent”, anomenat així en contraposició al teatre més clàssic, burgés i comercial.Quant als autors, Pere Quart fa un crítica ferotge de la burgesia, Joan Brossa opta per un teatre més surrealista. Amb el que anomena poesia escénica se centra en la vida quotidiana i Manuel de Pedrolo reivindica la llibertat amb un estil pròxim al teatre de l’absurd. A València, s’aconsegueix la superació del sainet, amb obres, dirigides a un públic minoritari,de Martí Domínguez, Rafael Villar o Francesc de P.Burguera.
13.Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual
Els actuals autors, conscients que el teatre és un espectacle global, no es limiten a escriure textos, sinó que els dirigeixen i/o fins i tot fan d’intèrprets.Autor, director i actors formen una unitat.El muntatge és una obra col.Lectiva.Al País Valencíà no podríem parlar de teatre modern sense referir-nos a Rodolf Sirera o a Manuel Molins. Molins ha escrit obres de tema històric, melodrames i comèdies. A aquestes hem d’afegir dues obres de caràcter experimental:Els viatgers d’absenta(1989)i Ombres de la ciutat(1992).A Rodolf Sirera li devem una obra molt coneguda internacionalment, El verí del teatre(1978), on hi ha una magnífica reflexió sobre el fet teatral. Pasqual Alapont, Enric Benavent o Ximo Vidal, entre molts altres, integrarien la brillant nòmina d’autors valencians. Hi ha també magnífics grups com Albena, Bambalina, Pluja,etc.A més, tenim sèries de televisióen la línia de les sit com anglosaxones, escrites i dirigides perCarles Alberola(Alzira,1964) A Catalunya hi ha autors querecorren a la ironia i la comicitat a l’hora d’enfrontar les desgràcies que porta la vida,com Sergi Belbel,Terrassa,1963), al qual hem de sumar un teatre compromés amb la realitat des d’una “òptica reflexiva i gens trivial”,com el de Toni Cabré(Mataró, 1957)i Manuel Dueso.