Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Conceptos Fundamentales de Psicología Cognitiva, Cosmogénesis, Freud y Rawls

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,58 KB

Psicología Cognitiva: Un Estudio de la Mente y la Inteligencia

La psicología cognitiva se dedica al estudio de los procesos mentales. Analiza los mecanismos internos y propone modelos que sirven para interpretar los principios generales de la inteligencia.

Postulados Clave

  • El ser humano es un ser en constante cambio, capaz de modificarse a sí mismo a través de un acto de voluntad.
  • La inteligencia puede ser modificada por el aprendizaje, llegando a ser una modificación de la estructura cognitiva.
  • La psicología cognitiva se centra en el principio de "aprender a aprender" con eficacia.
  • El bajo rendimiento escolar es, a menudo, producto del uso ineficaz de las funciones cognitivas.
  • La modificación de la estructura cognitiva implica que el organismo
... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de Psicología Cognitiva, Cosmogénesis, Freud y Rawls" »

Guia completa dels noms i quantificadors en català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,08 KB

Noms

Els noms es classifiquen segons diferents criteris:

Segons el significat

  • Comú: Designen éssers de la mateixa espècie. Exemples: home, ocell.
  • Propi: Distingeixen un ésser concret d'altres de la mateixa espècie. Exemples: Mercè, Joan.
  • Concret: Designen persones, coses o animals que es poden percebre pels sentits. Exemples: pare, meló.
  • Abstracte: Designen qualitats, sentiments o idees que no es poden percebre pels sentits. Exemples: llibertat, amor.

Segons la forma

  • Individual: Nomenen un sol ésser. Exemples: arbre, cabell.
  • Col·lectiu: Nomenen un conjunt d'éssers o coses de la mateixa classe. Exemples: arbreda.
  • Primitiu: No deriven de cap altra paraula. Exemples: drap, fusta.
  • Derivat: Es formen afegint morfemes a una paraula primitiva. Exemples:
... Continuar leyendo "Guia completa dels noms i quantificadors en català" »

El Modernisme i la Novel·la Catalana: Un Anàlisi Complet

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

El Modernisme: Moviment i Etapes

El Modernisme és un moviment literari i una actitud que es desenvolupa des de finals del segle XIX fins a principis del XX (fins a la mort de J. Maragall). És un grup d'intel·lectuals que tenen com a objectiu modernitzar la societat i la literatura catalana. Volen regenerar la societat i la literatura per donar-la a conèixer a Europa.

Corrents i Influències

A partir de la introducció del simbolisme (a partir de metàfores i símbols, del qual sorgeix el decadentisme), el parnasianisme i el vitalisme (filosofia).

Etapes del Modernisme

  • Primera Etapa: Regeneracionisme

    Autors regeneracionistes, que es manifesten en la revista L'Avenç (medi en què s'introdueix el modernisme i el simbolisme a Catalunya). Destaca

... Continuar leyendo "El Modernisme i la Novel·la Catalana: Un Anàlisi Complet" »

Decadencia Segle XVI

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,47 KB

El període des del
Renaixement fins la Il·lustració s'anomena Decadència.
Es tracta d'un període en que es combinen diversos factoras negatius. El terme Decadència, que pretén d'escriure aquesta llarga etapa d'esmorteïment de la cultura catalana, fou creat precisament pels intel·lectuals que al segle
XIX van iniciar la recuperació cultural i sociolingüística de la literatura catalana: la Renaixença. Decadència i Renaixença són conceptes oposats i complementaris. Els factors històrics que defineixen aquest període son la castellanització progressiva de la cort i la política uniformitzadora i centralista. El caràcter absolutista i castellanitzant explica la diglòssia cultural i lingüística de bona part dels escriptors catalans.... Continuar leyendo "Decadencia Segle XVI" »

Monzó, Fuster i Mira: Pilars de la Literatura Catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB

La narrativa curta de Quim Monzó i la societat

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels escriptors actuals més traduïts i reconeguts de les nostres lletres. Els gèneres que més ha conreat són el conte i l'article periodístic, però també la novel·la. El seu quefer com a contista s’inicia el 1978 amb Uf, va dir ell. Des d’aleshores destaquen reculls com El perquè de tot plegat o Guadalajara; analitza l'actualitat amb una prosa aguda, ràpida i directa, posicionant-se sempre contra els tòpics i els llocs comuns.

Les situacions i els personatges que apareixen en els seus relats són un reflex de la societat contemporània, marcada per l'hedonisme i el tedi laboral, pel buit moral i per la falta de valors absoluts. Els seus personatges

... Continuar leyendo "Monzó, Fuster i Mira: Pilars de la Literatura Catalana" »

Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,35 KB

La Decadència de la Literatura Catalana

Context Històric i Cronologia

La Decadència es situa cronològicament després del Segle d'Or (XII-XV). Aquesta etapa es caracteritza per una davallada en la qualitat i la quantitat de les obres escrites en català.

El primer fet determinant és la mort de Martí l'Humà sense descendència, que va provocar el problema successori. Els candidats eren Ferran d'Antequera i Jaume d'Urgell, decantant-se finalment per Ferran d'Antequera.

Aquest fet va contribuir a la castellanització de la cort (amb figures com Sant Vicent Ferrer). Com que la cort marcava el poder, molts poetes catalans van començar a escriure en castellà. Els escriptors que van continuar utilitzant el català sovint imitaven els esquemes... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Decadència, Renaixement i Barroc" »

Martorell, Tirant lo Blanc i Ausiàs March: Literatura Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,21 KB

Joanot Martorell (s. XV)

Naixement: s. XV. Família de la petita noblesa, vivien a València però eren originaris de Gandia. Economia delicada. Va mantenir plets amb Ausiàs March (el seu cunyat), Manuel Vilanova i Gonçalbo, als quals va enviar declaracions d'enemistat i guerra. Va enviar lletres de batalla a Gonçalbo i al seu cosí, que s'havia promès en matrimoni amb la seva germana i va incomplir. Va començar la redacció de Tirant a Portugal. Va morir arruïnat el 1465 i el manuscrit de Tirant va quedar en mans de Joan de Galba. L'obra es va imprimir el 1490.

Tirant lo Blanc

  • Geografia coneguda i real: Sicília, Anglaterra.
  • Connexió amb la realitat històrica: dona un final feliç a la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs (s. XV)
... Continuar leyendo "Martorell, Tirant lo Blanc i Ausiàs March: Literatura Catalana" »

L'inici del conflicte lingüístic: la substitució del català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,25 KB

Inici del conflicte lingüístic: la substitució del català

Amb la dissolució de la Corona d'Aragó dins dels Àustries, s'inicia un període de distanciament polític. Aragó, Catalunya, València i Mallorca perdien la sobirania, el pes econòmic i el relleu cultural en benefici de la llengua i cultura castellana sobre les capes més cultes. La irrupció d'una llengua forana (el castellà) comença a desplaçar la llengua pròpia (català-valencià).

Causes

  • A) El monolingüisme castellà de les màximes autoritats polítiques
    • Els Àustries enviaven a cada país un virrei (representant de l'autoritat reial) amb militars i funcionaris castellans que formaven la nova cort virregnal.
    • Aquesta cort, amb la noblesa castellana beneficiada amb senyorius
... Continuar leyendo "L'inici del conflicte lingüístic: la substitució del català" »

Panorama de la Narrativa Catalana: Context Sociopolític, Autors Clau i Evolució

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,88 KB

1. Context Sociopolític i Producció Narrativa (1939-1970)

Els canvis polítics després de la Guerra Civil van tenir com a objectius la unificació lingüística i la substitució de les llengües minoritàries pel castellà. Es va abolir la Generalitat, l'Estatut i els partits polítics, prohibint l'ús públic i oficial del català, així com l'ensenyament. La llengua va quedar relegada a l'àmbit privat, i la literatura catalana va ser condemnada a ser un fenomen minoritari. Molts escriptors es van exiliar, organitzant-se en revistes. Després de 1939, la novel·la en català va reaparèixer lentament, primerament a l'exili a causa de la censura. Les circumstàncies polítiques van provocar que una part de la narrativa rebutgés el tractament... Continuar leyendo "Panorama de la Narrativa Catalana: Context Sociopolític, Autors Clau i Evolució" »

Autors Catalans: Villalonga, Calders, Pla, Espriu i Riba

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,27 KB

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (Palma, 1897 - 1980). La seva obra es fonamenta en la novel·la psicològica, influïda per la infància i la joventut a Mallorca. Reflecteix una aristocràcia semifeudal i destaquen els personatges femenins.

Novel·la

Primera novel·la: Mort de dama (1931), una de les peces clau de la producció literària de Villalonga. L'obra, innovadora, relata l'agonia de l'aristocràcia mallorquina.

  • És una sàtira contra els nobles.
  • Contra els xuetes.
  • Contra els escriptors catalanistes.

Bearn o la sala de les nines es publica en castellà el 1956, i el 1961 en català. A partir d'aquest moment, Villalonga escriu només en català. És una mena d'autobiografia ambigua.

Té dues parts:

  • 1a: representa una època de disbauxa.
... Continuar leyendo "Autors Catalans: Villalonga, Calders, Pla, Espriu i Riba" »