Chuletas y apuntes de Latín

Ahozko jardunak elkarrizketak, debateak eta azalpenak izan daitezke:

• Azalpenean pertsona bakarrak hitz egiten du. Elkarrizketa eta debatean, berriz, batek baino gehiagok.
• Elkarrizketa eta debatean, hitz egiten dugunean kontuan hartu behar dugu gainerakoek esan dutena. Besteei erantzun, kontra egin edo agindu egiten dugu. Besteek eten egiten dute gure jarioa; hau da, norbaiti hitz egiten diogu eta berak guri, esaten duguna gainontzeko partaideen araberakoa izango da.
• Azalpenetan, ez digu inork gure jarduna eteten. Gure hitzaldia ez dago entzuleen menpe, hasieratik pentsatu bezala hitz egingo dugu, inork moztu digulako aldatu gabe, nahiz eta norbaiti zuzendutako jarioa izan.
• Azalpenak luzeagoak dira. Beraz, jarioa egituratu eta ordenatu beharko dugu,

Obres d'Enginyeria i Arquitectura Romana

Els invents i coneixements d'enginyeria van permetre als romans la construcció de grans obres públiques. Quan un aqüeducte s'acostava a la ciutat, s'enlairava i feia una filera d'arcades sobre les quals hi havia el canal per on passava l'aigua.

Aqüeductes Romanes Destacats

Pont du Gard (Nimes)

• Aqüeducte construït prop de Nimes (França).
• Té tres nivells d'arcades.
• Construït al segle 19 aC.
• Es troba a 50 metres sobre el nivell del riu.

Aqüeducte de Segòvia (Hispània)

• Construït a la segona part del segle II dC.
• Portava l'aigua del riu Frío fins a la ciutat.
• Té 728 metres de llargada i 28,5 metres d'alçada.
• Format per dos grups d'arcades: 119 arcs a la part inferior i 44 arcs a la superior.

Fars: Il·luminació

Empúries: Orígens i Assentaments Grecs i Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae-arum. Quan els romans s’hi van instal·lar, hi havia la comunitat d’ibers indigets, i la comunitat grega, inicialment, devia ser un poblat de barraques senzilles.

Cap a la fi del segle VII aC o al començament del VI, els grecs van establir un mercat o empori en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als qui hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava navegar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant Martí d’Empúries, aviat resultà petit per als grecs, i erigiren un nou assentament més ampli... Continuar leyendo "Ciutats Romanes a Hispània: Empúries, Tàrraco, Bàrcino i Mèrida" »

Bernardo Atxaga: Soinujolearen semea (2004)

Soinujolearen semea (2004) Atxagaren liburu luzeena da. Kontakizun enmarkatua da. Argumentuaren arabera, David izeneko protagonista Californian bizi da Mary Ann emaztearekin eta bien bi alabekin. Egun batean, Josebari, Daviden gaztaroko lagunari, Soinujolearen semea izena daraman idazki bat iristen zaio. Josebak bere lagunaren izkribua berridatzi egiten du.

Obran zehar narrazio laburragoak tartekaturik daude eta Daviden bizitzako pasarte nagusiak agertzen dira, Daviden ETAko militantzia eta amnistia irabazirik kartzelatik kaleratu izana barne. Gaur egungo politikan pil-pilean diren auzi batzuk ere mintzagai dira: frankismoaren ondorenak (Davidek aita frankista bizkorra izan baitzuen), talde armatuetako... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga eta Joseba Sarrionandia: Euskal Literaturaren Giltzarriak" »

RESUMEN DE LA ORATORIA

Se ambienta en el siglo I a.C. Los problemas sociales y políticos se acentúan hasta el siglo I con la desaparición de la República. Estos problemas fueron la causa de un desarrollo vigoroso de la elocuencia. Se denuncian ante el pueblo intrigas y proyectos revolucionarios, ambiciones de poder y casos de traición a la patria; se exponen acusaciones ante tribunales de soborno y los oradores se curten en campañas electorales.

La preocupación artística es trasplantar a Roma tendencias o escuelas de la oratoria. Las escuelas son fundamentalmente dos: Asianica y Ática.

La Obra Oratoria de Cicerón

La obra oratoria de Cicerón aúna lo mejor del *Asianismo* y del *Aticismo*.

A. Discursos (Judiciales y Políticos)

Se dividen... Continuar leyendo "Historia y Técnica de la Oratoria Romana: Cicerón, Quintiliano y la Elocuencia Clásica" »

Ilerda: Orígens i fundació romana

Les restes més antigues de construccions romanes a Ilerda són datades a finals del segle II a.C., però la fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Diverses fonts clàssiques es refereixen a Ilerda, en especial a propòsit de la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile. No obstant això, fins a les excavacions arqueològiques de les últimes dècades, la ciutat romana, soterrada sota les construccions posteriors, no ha començat a sortir a la llum.

Estructura urbana i topografia

Les estructures descobertes... Continuar leyendo "Ilerda: Història i Arqueologia de la Ciutat Romana" »