Declinacions llatines: primera, segona i tercera, i la societat romana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

Declinacions llatines

1ª declinació de puella ("nena")


Singular
Plural
Nominatiu
serv-us
serv-i
Vocatiu
serv-e
serv-i
Acusatiu
serv-um
serv-os
Genitiu
serv-i
serv-orum
Datiu
serv-o
serv-is
Ablatiu
serv-o
serv-is

2ª declinació de servus ("esclau")

Singular
Plural
Nominatiu
puell-a
puell-ae
Vocatiu
puell-a
puell-ae
Acusatiu
puell-am
puell-ās
Genitiu
puell-ae
puell-ārum
Datiu
puell-ae
puell-īs
Ablatiu
puell-ā
puell-īs

3ª declinació de tempus ("temps")

Singular
Plural
Nominatiu
temp-us
tempor-a
Vocatiu
temp-us
tempor-a
Acusatiu
temp-us
tempor-a
Genitiu
tempor-is
tempor-um
Datiu
tempor-i
tempor-ibus
Ablatiu
tempor-e
tempor-ibus

Declinació de dux ("cabdill")

Singular
Plural
Nominatiu
dux
duc-es
Vocatiu
dux
duc-es
Acusatiu
duc-em
duc-es
Genitiu
duc-is
duc-um
Datiu
duc-i
duc-ibus
Ablatiu
duc-e
duc-ibus


Magistratures romanes

Magistratures ordinàries (sempre): cònsols, pretors, edils, questors.

Magistratures extraordinàries (quan era necessari): censors, tribuns de la plebs, dictador.

Característiques: anualitat, col·legialitat (2 representants), reelecció cada deu anys i progressió per a totes les magistratures, i gratuïtat (no es cobrava).


Drets de ciutadania

Es podia ser ciutadà per llei o per naixement. Es perdia en cas de condemna a l'exili o de presoner de guerra.

Els drets es dividien en dos grups:

Ius publica (drets públics)

  • Ius suffragium: dret a votar.
  • Ius honorum: dret a la carrera política.
  • Ius provocationis: dret a apel·lar una sentència.

Ius privata (drets privats)

  • Ius commercii: dret a la propietat.
  • Ius connubii: dret a casar-se.

Ciutadà complet: té tots els drets (patricis, plebeus, clients). No ciutadà: esclaus.


Classes socials

Patricis: descendents de les primeres persones arribades a Roma. S'organitzaven en gentes (grups de persones que es consideraven família), compartien un nomen, un avantpassat comú i un déu particular.

Plebeus: descendents de persones que havien anat arribant a Roma. Eren artesans, comerciants, etc. No tenien drets ni estaven organitzats; van lluitar per drets fins a aconseguir-los, i arribaven a amenaçar d'anar-se'n a una altra ciutat. Més endavant van tenir drets, podien casar-se amb patricis i ser cònsols.

Clients: en principi eren molt pobres, però eren ciutadans que per algun motiu es relacionaven amb una família patrícia. El patrici els donava ajuda a canvi d'una salutació diària.

Lliberts: esclaus que s'havien convertit en homes lliures, perquè el seu amo els havia alliberat o per decisió d'un tribunal.

Esclaus: el cristianisme en va prohibir l'esclavitud a Europa. Eren considerats coses, no tenien cap dret i el seu amo els podia matar. Eren esclaus per dret de conquesta o per naixement, distribuïts en grans extensions de terra, i es venien al carrer o a botigues. Portaven un cartell amb les seves característiques. Alguns tenien més cultura que el seu amo.


Monarquia romana

Del 753 aC al 509 aC. Va tenir 7 reis.

Entradas relacionadas: