Chuletas y apuntes de Latín

Xabier Lete: Euskal Kulturaren Ikur

Xabier Lete Bergaretxe euskal autore eta abertzale oso azpimarragarria da. Oiartzunen jaio zen 1944an, gerraondoko olerkigintzan kokatzen dugu. Plazagizona dela esan liteke, poeta, kantari, antzerkilari eta politikari aritu baitzen plazaz plaza. Honela, bere eta beste autoreen obrak ezagutzera eman zituen.

Idazle eta Musikari Goiztiarra

Idazle goiztiarra izan zen, "Zeruko Argia" aldizkarian hasi baitzen euskal lanetan. 1965ean, 21 urte zituelarik, Ez Dok Amairu taldearen sorreran parte hartu zuen Mikel Laboa, Benito Lertxundi, Artze, Jose Angel Irigaray eta Lourdes Iriondorekin batera. Honek, frankismoari aurre egiteko mugimendua proposatu zuen, euskal kultura eta hizkuntza eusteko asmoz. Hainbat jarduera egin... Continuar leyendo "Xabier Lete: Bizitza, Lana eta Euskal Kulturarako Ekarpena" »

Latinezko Gramatika

Deklinabidea

1. Deklinabidea (Fem)

Nominatibo: -a
Bokatibo: -a
Akusatibo: -am
Genetibo: -ae
Datibo: -ae
Ablatibo: -a

2. Deklinabidea (Mask)

Nominatibo: -us
Bokatibo: -e
Akusatibo: -um
Genetibo: -i
Datibo: -o
Ablatibo: -o

2. Deklinabidea (N)

Nominatibo: -um
Bokatibo: -um
Akusatibo: -um
Genetibo: -i
Datibo: -o
Ablatibo: -o

3. Deklinabidea

Ikus taula.

4. Deklinabidea (Mask/Fem)

Ikus taula.

5. Deklinabidea (Fem)

Ikus taula.

Aditzak

1. Jokaera: amo-as-are-avi-atum
2. Jokaera: habeo-es-ere-ui-itum
3. Jokaera: mitto-is-ere-misi-missum
3. Jokaera mistoa: capio-is-ere-cepi-captum
4. Jokaera: audio-is-ire-ivi-itum
Sum aditza (irregularra): sum-es-esse-fui

Adjetiboak

1. Mota: -us, -a, -um
2. Mota: 3 deklinabidea (miner,-era,-erum) edo (gen.pl -ium/nom. ak. pl -ia/ abl.... Continuar leyendo "Latinezko Gramatika eta Erromatar Kultura" »

La Oratoria: El Arte de Persuadir con la Palabra

La oratoria es el arte de persuadir a través de la palabra. Este género estuvo estrechamente asociado a la literatura latina durante la República, periodo en el que el ciudadano gozaba de libertad para defender sus ideas. El siglo I a. C. representó un momento crítico en la historia de Roma, donde figuras como Mario, Sila, Craso y César intentaron imponerse sobre la colectividad. La corrupción, las revueltas y las conjuraciones caracterizaron este periodo.

Cicerón defendió la causa republicana y se decantó por Pompeyo durante la guerra civil. Él es el máximo exponente de la oratoria romana y, gracias a él, conocemos sus discursos, a los oradores precedentes y el arte de la oratoria.... Continuar leyendo "La Oratoria Romana: Evolución, Técnicas y Legado de Cicerón" »

Orígenes y Evolución de la Poesía Épica

La **poesía épica** surge en todas las culturas con anterioridad a la **poesía lírica**. La épica se vincula a la **tradición oral**: composiciones que se transmiten oralmente, a veces con acompañamiento musical, y que no tienen un único autor ni un texto fijo. Los dos primeros poemas épicos de Occidente son: La Iliada y La Odisea.

Con el paso del tiempo, la poesía épica evoluciona a poemas históricos, que celebran las hazañas de algún héroe local o los orígenes de una ciudad. Esto da lugar a poemas muy elaborados y de mayor unidad de estilo.

La Figura de Virgilio y la Eneida

La primera figura destacada del género es Virgilio. Vivió en tiempos del emperador Augusto, quien le encargó... Continuar leyendo "Evolución de la Poesía Épica: De Homero a la Época Moderna" »

La Oratoria en la Roma Clásica

Fue uno de los géneros más genuinos de la literatura latina: ejerció una gran influencia en el pueblo romano, sobre quien recaía durante la República la decisión acerca de los asuntos colectivos.

Marco Tulio Cicerón

Nació Cicerón en Arpino, una pequeña ciudad del Lacio. Pertenecía a una familia de clase media y recibió una formación completa en Roma.

En el año 77 a. C. se marchó a Grecia para trabajar con Molón de Rodas, un maestro que le ayudó a perfeccionar el tono de su elocuencia.

Durante el desempeño de su cargo, descubrió y abortó la conjuración de Catilina, lo que le llevó al cenit de su actividad política. Tras el asesinato de César, Cicerón creyó que la República podría volver... Continuar leyendo "Literatura Latina Clásica: Oratoria, Épica y Lírica en la Antigua Roma" »

La organización social y política del pueblo romano, y su reflejo en la romanización de la Bética, es fundamental para comprender su desarrollo histórico.

La República Romana (Siglo III a.C.)

En el siglo III a.C., Roma se consolidó como una democracia y el Estado como una Res Publica. Su equilibrio se fundamentaba en una clara división de poderes:

• Poder Ejecutivo: Desempeñado por los magistrados.
• Poder Legislativo: En manos de las Asambleas Populares.
• Senado: Ejercía control directo sobre la economía y la política exterior.

Magistraturas Ordinarias

Estas magistraturas tenían una duración de un año y sus candidatos eran elegidos por las Asambleas Populares.

• Consulado: Dos cónsules ostentaban la máxima autoridad del Estado, tanto política

Actes de Culte Romans

Els principals actes de culte eren els sacrificis i les festes religioses.

Sacrificis

Es podien oferir productes del camp com a ofrena. No obstant això, si la divinitat era major, es sacrificava un animal (anomenat hòstia o víctima), el qual havia de ser sa i sense defectes.

El Ritual del Sacrifici

El sacrifici seguia tot un ritual estricte:

• Les víctimes es guarnien amb cintes i garlandes de flors abans de ser portades a l'altar.
• Se'ls ruixava el cap amb salsa mola (una barreja de vi, farina i mel), preparada per les vestals.
• Es procedia a immolar l'animal, tasca encarregada al victimarius.

Una petita part de les despulles de l'animal es cremaven en honor de la divinitat, i la resta era consumida pels assistents en un àpat... Continuar leyendo "Actes de Culte i Temples Romans: Rituals i Arquitectura Religiosa" »

Introducció a les Vies Romanes

La més antiga era la Via Àpia (s. IV aC), que unia l’Urbs amb Brundisi (al sud d'Itàlia). La majoria eren vies estratègiques, construïdes per facilitar la mobilitat de l’exèrcit allí on hi hagués un conflicte. Amb el pas del temps, totes van adquirir també un caràcter mercantil. La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en el temps més curt possible.

Vies Romanes a Catalunya: Història i Rutes

Catalunya és un territori romanitzat des de bon principi. Això fa que hi hagi una gran quantitat de vies que connecten el territori. Ara bé, la complicació de l’orografia catalana fa que no n’hi hagi més, ja que molts contactes es feien via marítima.

La via més important... Continuar leyendo "Vies Romanes: Història, Construcció i Rutes a Hispània" »

Giovanni Pierluigi da Palestrina: Orígens i Formació

Giovanni Pierluigi da Palestrina va néixer a Palestrina, població propera a Roma, vers el 1525. En aquella època, la ciutat formava part dels Estats Pontificis.

Les seves aptituds musicals el van portar de nen a formar part del cor de la Basílica de Santa Maria la Major (*Santa Maria Maggiore*) de Roma. Va estudiar amb diversos mestres destacats:

• Robin Mallapert
• Claude Goudimel
• Robert de Fevin
• Giacomo Coppola
• Firmin Lebel

Ja de jove, cap al 1544, va retornar a Palestrina per exercir d'organista de la catedral de la ciutat, sota l'advocació de Sant Agapit, on va romandre fins al 1551.

Ascens al Vaticà i Protecció Papal

Quan el bisbe de Palestrina va accedir al tron papal amb el nom de Juli... Continuar leyendo "Giovanni Pierluigi da Palestrina: Biografia i Obres Mestre de la Música Sacra" »

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.... Continuar leyendo "Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma" »