Chuletas y apuntes de Latín

Júpiter (Zeus), padre y rey de las divinidades y de los seres mortales, el águila y el rayo simbolizan su autoridad.

Vesta (Hestia), diosa del fuego del hogar, protectora de la familia.

Ceres (Deméter), diosa de la agricultura, siempre lleva espigas.

Mercurio (Hermes), dios mensajero que viste sombrero y sandalias.

Venus (Afrodita), diosa de la belleza física y del amor. Puede llevar una concha.

Neptuno (Poseidón), dios de las aguas. En su mano lleva un tridente.

Apolo (Apolo), dios de las artes, la belleza, la música y las adivinanzas.

Juno (Hera), hermana y esposa de Júpiter, protege el matrimonio. Pavo real.

Minerva (Atenea), diosa de la sabiduría y la guerra.

Diana (Artemis), diosa de la caza.

Vulcano (Hefesto), dios del fuego. Suele llevar... Continuar leyendo "Dioses y diosas de la mitología romana y su culto en la antigua Roma" »

El teatro romano

La comedia: características y tipos

El teatro romano nació con características propias. Carácter itálico: chanza, estilo grotesco y mordaz. La influencia griega es patente: tomaron obras griegas como base, alusiones a la mitología griega. Introducen también elementos nuevos romanos: dan más importancia al acompañamiento musical, cambian el tipo de verso utilizado, añaden personajes nuevos, emplean humor directo, introducen chistes. El introductor del teatro romano fue Livio Andronico, quien representó una tragedia griega. Las piezas teatrales en los juegos romanos (ludi romanos) se dividían en fabula palliata (tema y lugares griegos) y fabula togata (tema y lugares romanos). Los teatros al principio eran desmontables... Continuar leyendo "El teatro romano y la poesía épica: características y autores" »

Exposició d’un tema de literatura romana. PLAUTE

El text pertany a l’obra Els bessons, anomenada també Els Menecmes a partir del nom dels dos protagonistes. L’autor és Plaute (Sàrsina, circa 250 aC – Roma, 184 aC), el dramaturg que va assolir més èxit a l’antiga Roma.

Els bessons és una comèdia de doble, basada en l’equívoc que provoca la identitat entre dos dels protagonistes. El personatge del Prologus ens informa que l’acció es desenvolupa a la ciutat grega d’Epidamne i avança la línia argumental bàsica per tal d’afavorir que el lector no es perdi entre els embolics de la trama: un mercader de Siracusa s’embarca cap a Tarent amb un dels seus fills bessons de set anys per anar a mercat i deixa l’altre bessó... Continuar leyendo "Comèdies romanes: Plaute i Terenci" »

Quines restes van deixar els romans:

1. Va desaparèixer sense deixar empremtes lingüístiques al nord d'Àfrica, a zones de l'Orient Pròxim, etc. (van deixar restes arqueològiques)

2. En altres zones va desaparèixer deixant trets lingüístics, mots, estructures gramaticals, etc. Algunes llengües europees han anat per camins diferents com l'alemany o l'anglès.

3. En altres, no ha desaparegut, s'ha transformat en altres llengües, les llengües romàniques: català, castellà, el sard, l'occità, el gallec, etc.

Naixement, vida i mort de les llengües:

L'evolució de la llengua llatina comença amb el neixement; l'indoeuropeu, es va expandir i va morir a causa de les llengües romàniques, succeeix en moltes altres llengües.

Al món hi ha

ex-libris:

ínterim:

rictus:

accèssit 's'hi ha acostat' m. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

addendaf. Notes addicionals a la fi d'un escrit, esp. D'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundiu (n. Pl.) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'.

alias (llatí 'altrament') àlias (o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Joan Pi, àlies el Xic . | m. Sobrenom. El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.

alter ego 'un altre jo' m. I f. Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoní és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. | Amic inseparable, amic íntim. || Persona en qui s'identifica una altra: El protagonista de la

3. Calcolítico y Edad de Bronce (3.000-800 A.C)