Chuletas y apuntes de Latín

Literatura Llatina: La Comèdia

Plaute i Terenci: Els Grans Comediògrafs

L'Arribada de la Comèdia a Roma

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andronic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

Tipus de Comèdia a Roma

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

• Fàbula palliata: La comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges vestien el pallium.
• Fàbula togata: La comèdia d’ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

La Vida

Època Cretense/Minoica (2000-1600 aC)

• Els habitants vivien a Creta i a les illes del voltant (mar Egeu).
• Rei Minos.
• Els cretencs comerciaven amb els habitants de la península Grega.
• Els reis de Creta dominaven el mar (talassocràcia).
• Cada ciutat tenia el seu propi rei.
• Fou una època d'esplendor, amb la construcció de grans palaus (com el de Cnossos).
• Els cretencs no eren considerats grecs; la seva llengua, cultura i sistema d'escriptura eren diferents.
• El Lineal A era el sistema d'escriptura dels cretencs.
• Societat matriarcal: la matrona era la figura central. Això es dedueix de la representació predominant d'una deessa que simbolitza la natura.
• Al segle XVII aC, els primers indoeuropeus (ja considerats grecs) van arribar a la península Grega

Magistraturas en la Antigua Roma: El Consulado, la Edilidad y la Pretura

El Consulado

El consulado era la magistratura con imperium, patricia, mayor, curul, ordinaria (duraba un año) y que era ostentada por dos personas que eran elegidas en los comicios centuriados. Era la magistratura más alta, tenía la suprema potestas y el imperium maius. Nació como magistratura con el nombre de praetor. En el año 367 a.C. fue cuando se estableció con el nombre de cónsul. La importancia de esta magistratura dio lugar al nacimiento de una nueva clase social, la nobilitas.

Era una magistratura anual que tenía prórroga para el mandato militar y entonces recibía el nombre de procónsul. Los cónsules distribuían entre ellos la fuerza: uno era el consul

La Sátira en la Literatura Romana: Orígenes, Evolución y Autores Clave

Características de la Sátira Romana

La sátira, en su origen, se atribuye a una forma de representación denominada "sátira dramática" por Tito Livio. Esta combinaba diversos géneros: canto, danza, texto y acompañamiento musical. Quintiliano, al afirmar "satura tota nostra est" (la sátira es totalmente nuestra), la define como un género originalmente romano. Su finalidad principal era la crítica de personajes, situaciones e instituciones. Inicialmente, se caracterizaba por la variedad de metros, pero a partir de Lucilio, se estableció el hexámetro como verso único.

Se distingue entre:

• Sátira Menipea: Mezclaba prosa y verso.
• Sátira Hexamétrica: Creada por Lucilio,

Empúries: Un Testimoni Viu del Passat

Les restes arqueològiques d'Empúries són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània, on s'hi pot visitar l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Aquesta zona estava habitada des de l'edat del bronze per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre... Continuar leyendo "Empúries: Història Viva de Grecs i Romans" »

La Eneida: Un Poema Épico de Virgilio

La Eneida: Virgilio dedicó los últimos 10 años de su vida a escribir la Eneida, un poema épico en hexámetros. En la Eneida se ensalza el origen y crecimiento del poder romano. La narración gira en torno a 3 personajes: Dido, Eneas y Turno. El tema central de la obra es la leyenda de Eneas, el héroe troyano que sobrevivió por mandato de los dioses a la destrucción de Troya, y tras un largo viaje fundó un asentamiento troyano en Italia. La Ilíada y la Odisea le sugirieron la composición del poema en 2 partes: en los 6 primeros libros, se narra el viaje de Eneas desde la destrucción de Troya hasta su llegada a Italia; los otros 6 libros, que recogen las alternativas en la lucha por la conquista... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Origen, Héroes y Legado Épico" »

Ahozko jardunak elkarrizketak, debateak eta azalpenak izan daitezke:

• Azalpenean pertsona bakarrak hitz egiten du. Elkarrizketa eta debatean, berriz, batek baino gehiagok.
• Elkarrizketa eta debatean, hitz egiten dugunean kontuan hartu behar dugu gainerakoek esan dutena. Besteei erantzun, kontra egin edo agindu egiten dugu. Besteek eten egiten dute gure jarioa; hau da, norbaiti hitz egiten diogu eta berak guri, esaten duguna gainontzeko partaideen araberakoa izango da.
• Azalpenetan, ez digu inork gure jarduna eteten. Gure hitzaldia ez dago entzuleen menpe, hasieratik pentsatu bezala hitz egingo dugu, inork moztu digulako aldatu gabe, nahiz eta norbaiti zuzendutako jarioa izan.
• Azalpenak luzeagoak dira. Beraz, jarioa egituratu eta ordenatu beharko dugu,

Obres d'Enginyeria i Arquitectura Romana

Els invents i coneixements d'enginyeria van permetre als romans la construcció de grans obres públiques. Quan un aqüeducte s'acostava a la ciutat, s'enlairava i feia una filera d'arcades sobre les quals hi havia el canal per on passava l'aigua.

Aqüeductes Romanes Destacats

Pont du Gard (Nimes)

• Aqüeducte construït prop de Nimes (França).
• Té tres nivells d'arcades.
• Construït al segle 19 aC.
• Es troba a 50 metres sobre el nivell del riu.

Aqüeducte de Segòvia (Hispània)

• Construït a la segona part del segle II dC.
• Portava l'aigua del riu Frío fins a la ciutat.
• Té 728 metres de llargada i 28,5 metres d'alçada.
• Format per dos grups d'arcades: 119 arcs a la part inferior i 44 arcs a la superior.

Fars: Il·luminació

Empúries: Orígens i Assentaments Grecs i Romans

El topònim Empúries és un nom en plural heretat del llatí Emporiae-arum. Quan els romans s’hi van instal·lar, hi havia la comunitat d’ibers indigets, i la comunitat grega, inicialment, devia ser un poblat de barraques senzilles.

Cap a la fi del segle VII aC o al començament del VI, els grecs van establir un mercat o empori en un illot a la desembocadura del Fluvià, ja que era un punt segur per als qui hi arribaven per mar, tenint en compte que als ibers no els agradava navegar. Aquest primer assentament, anomenat per les fonts escrites Paleàpolis, on actualment hi ha la localitat de Sant Martí d’Empúries, aviat resultà petit per als grecs, i erigiren un nou assentament més ampli... Continuar leyendo "Ciutats Romanes a Hispània: Empúries, Tàrraco, Bàrcino i Mèrida" »

Bernardo Atxaga: Soinujolearen semea (2004)

Soinujolearen semea (2004) Atxagaren liburu luzeena da. Kontakizun enmarkatua da. Argumentuaren arabera, David izeneko protagonista Californian bizi da Mary Ann emaztearekin eta bien bi alabekin. Egun batean, Josebari, Daviden gaztaroko lagunari, Soinujolearen semea izena daraman idazki bat iristen zaio. Josebak bere lagunaren izkribua berridatzi egiten du.

Obran zehar narrazio laburragoak tartekaturik daude eta Daviden bizitzako pasarte nagusiak agertzen dira, Daviden ETAko militantzia eta amnistia irabazirik kartzelatik kaleratu izana barne. Gaur egungo politikan pil-pilean diren auzi batzuk ere mintzagai dira: frankismoaren ondorenak (Davidek aita frankista bizkorra izan baitzuen), talde armatuetako... Continuar leyendo "Bernardo Atxaga eta Joseba Sarrionandia: Euskal Literaturaren Giltzarriak" »