Chuletas y apuntes de Latín

Características de la oratoria y la retórica

La oratoria es el arte de utilizar la palabra en público con corrección y belleza para agradar y persuadir al mismo tiempo. Tuvo en Roma un uso temprano y prolongado. Favoreció su desarrollo el sistema político de la República; este arte se mantuvo vivo mientras subsistió la Constitución republicana. En una cultura como la romana, eminentemente oral, la oratoria impregnaba casi toda la vida pública, y su valor era reconocido en los tribunales, el foro y en algunas manifestaciones religiosas.

La oratoria comienza a practicarse en una época muy temprana; el primer discurso es el pronunciado por Apio Claudio el Ciego, con motivo de la guerra contra Pirro. Durante estos primeros años, la historia... Continuar leyendo "Oratoria y retórica en la antigua Roma: características, Cicerón y Quintiliano" »

Presència a la Mediterrània Occidental

Qui freqüentava la Mediterrània occidental als segles IX i VIII aC?

La Mediterrània occidental la freqüentaven els fenicis als segles IX i VIII aC.

Per què es coneixia Tartessos?

Era proverbial per les seves riqueses.

Quines colònies van fundar els fenicis?

• Gàdir (Cadis)
• Màlaca (Màlaga)
• Cartago
• Ebussus (Eivissa)

La primera fundació grega a Ibèria

Quina va ser la primera fundació grega a Ibèria?

Quin és el jaciment grec més antic datat arqueològicament a Ibèria?

El jaciment més antic datat arqueològicament és Empòrion.

Què era l'ἔμπορία?

Els foceus actuaven d'intermediaris entre les civilitzacions mediterrànies i entre aquestes i els bàrbars (principalment de la península Ibèrica i... Continuar leyendo "Història d'Empòrion: dels grecs als romans" »

El Panteó de Roma: Història, Funció i Simbolisme

Context Històric i Construcció

El Panteó va ser construït durant el període Imperial (Roma Imperial), coincidint amb la Pax Romana. Aquesta època es va caracteritzar per l'aturada de les grans campanyes militars, la disponibilitat de fons per a obres públiques i la romanització dels territoris conquerits. Va ser el temps de màxima expansió territorial i prosperitat de l'Imperi.

Fases de la construcció

• Construcció inicial: 27 aC, encarregada per Agripa, la mà dreta d’August.
• Incendi i restauració: Anys després, un incendi va cremar l’edifici. Va ser restaurat per Domicià.
• Reconstrucció definitiva: 118 al 125 dC, per ordre d'Adrià. L’arquitecte de la reconstrucció segurament

La historiografia: Titus Livi

Titus Livi va néixer cap al 59 a. C. a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord d'Itàlia, i hi va morir el 17 d. C.

Es va dedicar sempre a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida -més de quaranta anys- en la redacció de la seva gran obra Ab urbe condita (Des de la fundació de la ciutat), en la qual va recollir la història de Roma des dels seus orígens fins a la seva època (9 dC).

Aquesta obra era tan enorme que no és estrany que se n'hagi conservat solament una quarta part. Dels 142 llibres que comprenia, només se'n conserven 35, reunits en dos grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45. De tota manera han arribat fins... Continuar leyendo "Titus Livi: Història de Roma" »

El Satiricón de Petronio

El Satiricón es una obra fundamental de la literatura latina que plantea tres cuestiones importantes: la determinación de su autor, la época en que fue escrita y la delimitación de su género literario.

Autoría y Datación

No se puede establecer una cronología absoluta, pero sí una fecha de referencia. La obra no es anterior al año 60 d.C., ya que en ella aparece una mención a la Farsalia de Lucano. Puesto que a mediados del siglo III ya se habla del Satiricón, no pudo escribirse con posterioridad a esa época.

La cuestión del autor tampoco está completamente clara. Tradicionalmente se ha atribuido a un tal Petronio Árbitro (Petronius Arbiter). El único personaje histórico del siglo I que encaja con el perfil,... Continuar leyendo "El Satiricón de Petronio: La Novela Romana en la Época de Nerón" »

Tarraco (Tarragona)

1- Situació geogràfica

El 218 aC els romans van fundar el campament militar de Tarraco (l'actual Tarragona). La seva situació geogràfica era privilegiada: li permetia disposar d'un port per al comerç. A més, van construir un recinte emmurallat al voltant d'un turó rocós que seria la base de la conquesta de la península Ibèrica.

2- Importància

Aquest nucli aviat va tenir una situació de prosperitat. Per això, ben aviat es convertí en colònia (ciutat de nova planta que es fundava per distribuir les terres entre soldats retirats). El 27 aC l'emperador August la designà capital de la Tarraconense i aquest mateix emperador també la declarà capital de l'imperi.

És indubtable, doncs, la importància d'aquesta ciutat,... Continuar leyendo "Ciutats romanes: Tarraco, Barcino, Ilerda i Emèrita Augusta" »

Els Conflictes Socials a la República Romana

Als inicis de la República, els patricis tenien el monopoli del poder polític, gràcies a l'accés restringit al senat i a les principals magistratures, i la major part dels recursos econòmics. La plebs, en canvi, estava apartada dels òrgans de govern. A més, molts plebeus pobres es trobaven forçats a treballar els camps dels grans terratinents per pagar els deutes contrets en moments de penúria.

Durant la primera època de la República, els plebeus van lluitar llargament per obtenir els mateixos drets polítics que els patricis i per acabar amb la servitud per deutes. Una de les fites que recull la tradició va ser l'anomenada secessió de la plebs (493 a.C.): els plebeus van abandonar el... Continuar leyendo "República Romana: Conflictes Socials i Expansió" »

L'habitatge romà: Domus, uillae i insulae

Les domus, les uillae urbanae (tant les luxoses com les no luxoses) i les insulae constituïen el teixit residencial romà.

Estructura de la casa primitiva

• 1. L'atri (atrium): Era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre, llevat d'una gran obertura (compluuium).
• 2. El compluuium: Era una gran obertura que donava claror i ventilació i deixava caure l'aigua de la pluja en l'impluuium.
• 3. L'impluuium: Era una bassa rectangular que recollia l'aigua de la pluja i des de la qual passava a una cisterna soterrània.
• 4. El focus: Era la llar.
• 5. El lararium: Era una capelleta consagrada als lars.

Altres dependències de la domus

• 1.

Història

Entorn de l'any 25 a.C. 
August va fundar la colònia d'Emèrita Augusta -l'actual Mérida, a Extremadura- a la província de Lusitània, amb l'objectiu principal d'assentar els legionaris més veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. La seva ubicació en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals -la Via de la Plata, de nord en sud, i la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest-, la convertia en nus de comunicacions de tot l'Occident de la península Ibèrica. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua. Capital de la província Lusitània des del
15 a.C., Emèrita es va transformar durant els segles... Continuar leyendo "La banda dels mitjos lladres" »

Poesía Épica: Un Recorrido Histórico y Literario

Se entiende por épica aquellas manifestaciones literarias, de carácter narrativo, que cuentan, con un lenguaje solemne y majestuoso, las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo.

La épica surge en las culturas primitivas vinculada con la tradición oral: son composiciones que se transmiten oralmente, generalmente con acompañamiento musical y que no tienen ni autor ni texto fijo. Sin embargo, llegó un momento en que algunos de esos cantos fueron puestos por escrito: ese fue el caso de las dos grandes epopeyas griegas, la Ilíada y la Odisea, atribuidas a Homero. Estas dos obras fueron las que más influyeron en la épica romana y en toda la literatura occidental.... Continuar leyendo "Explorando la Poesía Épica: Orígenes, Características y la Eneida de Virgilio" »