Chuletas y apuntes de Latín

Historiografía Romana

La historiografía romana surge como un género literario con doble intención: narrar los hechos históricos y, al mismo tiempo, deleitar al lector, lo que a menudo resta objetividad al relato. Al principio, fueron historiadores griegos quienes escribieron sobre Roma, en general con una visión crítica. Esto impulsó a los romanos a redactar su propia historia con un marcado sentido patriótico y propagandístico.

Los primeros fueron los llamados analistas, como Fabio Píctor, que escribieron crónicas anuales (annales) en griego. Posteriormente, Catón el Viejo escribió en latín sus Origines, una obra más crítica y abarcadora que marcó el inicio de una verdadera historiografía nacional.

Grandes Historiadores de

Plauto: El Gran Comediògraf Llatí

Plauto va ser el millor comediògraf llatí. Coneixem poques dades fiables sobre la seva vida. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. A la urbs va dedicar-se intensament al teatre i va formar part d'una companyia de còmics. Durant un temps va haver de fer girar un molí a causa dels deutes que havia contret, però es desconeix el motiu concret de la seva ruïna. En les estones d'oci que li permetia aquesta feina, es va dedicar a escriure comèdies, en algunes de les quals va prendre després per a la seva presentació i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres de Plaute

En el segle I a.C. per Roma corrien 130 comèdies atribuïdes... Continuar leyendo "Plauto: Vida, Obres i Característiques de la Comèdia Llatina" »

Valores y Usos de los Nexos CUM, UT y NE

1. El Nexo CUM

CUM + Indicativo

Funciona como Conjunción Temporal, traduciéndose como «cuando».

Ejemplo: Cum Caesar in Galliam venit, principes erant Haedui.
(Cuando César vino a la Galia, los Heduos eran los principales.)

CUM + Imperfecto o Pluscuamperfecto de Subjuntivo

Funciona como Cum Histórico (o narrativo), indicando la causa o la circunstancia de la acción principal. Se traduce de varias maneras:

• Al + Infinitivo (Al ver...)
• Como + Verbo en el tiempo correspondiente (Como veían...)
• Gerundio (Viendo...)

Ejemplo: Cum Germani id viderent, equitatum miserunt.
(Al ver esto los Germanos, enviaron la caballería)

2. El Nexo UT

UT + Indicativo

Puede funcionar como:

1. Conjunción Temporal: «cuando».
2. Conjunción

A Poesía Lírica en Roma

Fronte á poesía épica, que narra fazañas en terceira persoa, a lírica ten un carácter subxectivo e describe os sentimentos do poeta en primeira persoa: o poeta invoca á persoa amada ou aconsella a un compañeiro de banquete ou aos concidadáns, ou ben ataca e maldice a alguén.

A poesía lírica latina surdiu en Roma no século II a.C. a partir de modelos gregos. A finais deste século aparecen os que poden ser considerados os primeiros poetas líricos: o círculo de Quinto Lutacio Cátulo (150-87 a.C.). Apenas quedan fragmentos da súa poesía, que era de tema erótico e tiña unha gran variedade de metros.

Os Neoteroi e Gaio Valerio Catulo

No século I a.C. florece en Roma un grupo de poetas coñecido como neoteroi,... Continuar leyendo "A Literatura Latina: Evolución da Lírica e o Teatro na Roma Clásica" »

La Maison Carrée: Temple Romà a Nimes

La Maison Carrée és un temple romà construït a Nimes (França) l'any 16 a.C. durant l'època del primer emperador romà, Octavi August. Aquest va governar Roma durant 45 anys i va concentrar en la seva persona els poders de dret a legislar, a convocar el senat, i a exercir el dret de vet a qualsevol decisió del senat o de les magistratures. També va assumir l'imperium: poder executiu i poder sobre l'exèrcit. L'imperi s'organitzava en províncies, totes controlades amb el cens. Durant el seu govern, el poble romà va recobrar la confiança en el sistema polític i en l'orgull de ser ciutadans romans. Va afavorir els principals homes de lletres: Titus Livi, Horaci, Virgili, i va inaugurar una nova... Continuar leyendo "Anàlisi de la Maison Carrée de Nimes: Temple Romà Imperial" »

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà" »

Erlijio Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak eta Garapena

Erromatarrek ahalmen handia erakutsi zuten menderaturiko beste populazioen kultura bereganatzeko. Hau dela eta, Erroman, Italia eta atzerriko kultu eta sineskerak nahastu egin ziren. Erromatarra inoiz ez zen mistikoa izan. Jainkoengan jartzen zuen bere burua haien faborea lortzeko eta zigortua ez izateko.

Hasierako Erlijioa

Lehenengo erromatarrak hainbat indarretan (naturakoak, nekazarien populazioa...) sinesten zuten. Indar horiei numen izena jarri zieten, ez ziren jainkoak baizik eta gauzetan dauden indar misteriotsuak. Numen bakoitzak izen eta funtzio desberdinak zeuzkaten eta erromatarrek pentsatzen zuten: ulertezinak ziren gauzak numenek sortzen zituztela. Ekintza guztientzako zeuden.... Continuar leyendo "Erromatar Erlijioa: Ezaugarriak, Garapena eta Kultuak" »