Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Conquista y Etapas de la Romanización en Hispania

La romanización y la conquista del territorio se desarrollaron en 4 etapas:

• 1ª Etapa: Victoria de Roma sobre Cartago (218-205 a. C.).
• 2ª Etapa: Sometimiento del interior peninsular (205-133 a. C.).
• 3ª Etapa: Guerras civiles en Roma (133-31 a. C.).
• 4ª Etapa: Sometimiento de las montañas del norte.

Tras esto, la población asimiló los modos de vida romanos, lo que se acentuó más en el Mediterráneo y de forma más leve en el interior, norte y noroeste.

Administración Provincial

Se distinguen 3 etapas principales:

La República (197 - Siglo I a. C.)

Existía una administración militar en la que en cada provincia mandaba un pretor. El territorio se dividía en dos:

• Hispania Citerior: Con capital

Evolución Social en la Antigua Roma

Monarquía

• Patricios: Era la clase minoritaria, descendientes de los fundadores de la ciudad. Rómulo les dio el título de padres y a sus descendientes el de patricios. Poseían casi todas las tierras y ganado, controlaban el senado y se reunían en la asamblea curiada, agrupándose en gens.
• Plebeyos: Mayoría de los ciudadanos, se dedicaban al trabajo manual de los distintos oficios. Un grupo de ellos (clientes) vivía con los patricios y trabajaban para ellos a cambio de protección y un hogar. Otros se enriquecieron a través del pequeño comercio o las contratas públicas (caballeros).
• Esclavos: Ellos y sus familias no tenían derechos; la mayoría eran prisioneros de guerra. Eran empleados en el campo,

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà" »

Erlijio Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak eta Garapena

Erromatarrek ahalmen handia erakutsi zuten menderaturiko beste populazioen kultura bereganatzeko. Hau dela eta, Erroman, Italia eta atzerriko kultu eta sineskerak nahastu egin ziren. Erromatarra inoiz ez zen mistikoa izan. Jainkoengan jartzen zuen bere burua haien faborea lortzeko eta zigortua ez izateko.

Hasierako Erlijioa

Lehenengo erromatarrak hainbat indarretan (naturakoak, nekazarien populazioa...) sinesten zuten. Indar horiei numen izena jarri zieten, ez ziren jainkoak baizik eta gauzetan dauden indar misteriotsuak. Numen bakoitzak izen eta funtzio desberdinak zeuzkaten eta erromatarrek pentsatzen zuten: ulertezinak ziren gauzak numenek sortzen zituztela. Ekintza guztientzako zeuden.... Continuar leyendo "Erromatar Erlijioa: Ezaugarriak, Garapena eta Kultuak" »

Grandes Obras y Estructuras de la Antigüedad Clásica

La Épica Griega: Homero

La Ilíada

Escrito por Homero en griego. Tiene 24 cantos y trata de un pequeño episodio de la décima guerra de Troya: la cólera de Aquiles contra Agamenón, jefe de los micenos. Aquiles se retira del combate y permite que los troyanos sean capitaneados por Héctor. Patroclo, amigo de Aquiles, regresa al campo de batalla. Los troyanos huyen, excepto Héctor, que se enfrenta a él y lo mata. Aquiles regresa para vengar la muerte de su amigo y mata a Héctor. La obra concluye con los preparativos de los funerales del príncipe troyano.

La Odisea

Escrito por Homero. Tiene 24 cantos y trata de las aventuras de Ulises desde su regreso de Troya a su patria. Incluye episodios... Continuar leyendo "Fundamentos de la Cultura Clásica: Épica, Política Romana y Evolución del Latín" »

XIX. mendea. Iparraldeko idazleak.

Sarrera

Gatazka, gudu, borroka eta altxamendu garaia dugu. Era askotako egituraketa politikoak egon ziren ehun urte hauetan: monarkia-aldiak, inperioak, errepublikak... Dena dela, lurralde-antolamenduari dagokionez, ez ziren gauzak lehenera itzuli, izan ere Euskal Probintziek ez zituzten aurretik zituzten eskubideak berreskuratu.

Garraiobideetan eta industrian urrats ikaragarriak eman zituen Frantziak. Iparraldean, ordea, industrializazioak eragin txikia izan zuen; nekazal giroko gizarte tradizionala izaten jarraitu zuen Ipar Euskal Herriak.

Estatu frantseseko eztabaida erlijioso eta borroka ideologikoen oihartzunak iristen ziren Iparraldera, baina Elizak indartsu zirauen oraindik. Euskarazko produkzioaren zati... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Ipar Euskal Herriko Literatura eta Euskalariak" »

Épica

El término épica deriva del griego epos, cuyo significado primitivo era "palabra", aunque más tarde evolucionó a "poema". Los griegos consideraban épica a aquella poesía que trataba las gestas de hombres y héroes en los que la intervención de los dioses era decisiva.

Además del tema, los romanos copiaron de los griegos el aspecto formal, puesto que desde sus comienzos se escribe en verso, utilizando el hexámetro, que será considerado por la literatura latina como el verso heroico por excelencia.

La epopeya constituye el prototipo de poesía docta y elevada en la que todos los elementos compositivos (descripciones, comparaciones, figuras estilísticas) están al servicio del discurso solemne. El lenguaje y la expresión adquieren... Continuar leyendo "Literatura Latina: Historia de la Épica y el Teatro en la Antigua Roma" »