Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Història i evolució de la llengua llatina

Latín3,27 KB

Orígens de la llengua llatina i el context històric

1) Abans dels indoeuropeus, els etruscos estaven a la península Itàlica, concretament a la regió d'Etrúria; procedien de l'Àsia Menor. 2) La península Itàlica va ser envaïda pels indoeuropeus, com els llatins, que s'instal·laren al Laci (1000 aC) i van fundar Roma (753 aC). 3) Després arribaren els grecs al sud de la península i van formar la Magna Grècia (segle VII aC).

La família de les llengües indoeuropees

  • Germànic: Protogermànic (alemany, anglès, danès, feroès, islandès, neerlandès, noruec, suec).
  • Cèltic: Gaèlic i llengües britòniques (bretó, escocès, gal·lès, irlandès).
  • Eslau: Antic eslau (rus, serbocroat).
  • Bàltic: Bàltic antic i prussià (letó, lituà).
  • Itàlic:
...
Continuar leyendo "Història i evolució de la llengua llatina" »

Evolución de la Historiografía y la Lírica en la Literatura Latina Clásica

Latín5,63 KB

Historiografía Latina: Fundamentos y Evolución

Características Generales

  • Sentimiento patriótico: Importancia de Roma y la puesta en valor de su pasado.
  • Tradicionalismo: Respeto por el mores maiorum (las costumbres de los ancestros).
  • Realismo y moralismo: Marcado interés por la conducta humana y la ética.
  • Influencia de la estética: Gran importancia otorgada a la forma en que se representan los hechos narrados.

Julio César (100-44 a.C.) – El fin de la República

  • De Bello Gallico: Relato de las campañas militares en las Galias.
  • De Bello Civili: Crónica del enfrentamiento contra Pompeyo.
    • Presenta una visión que, aunque sesgada, busca ser objetiva y veraz (sin excesos retóricos).
    • Destaca por la pureza de la lengua, el léxico preciso y una construcción
...
Continuar leyendo "Evolución de la Historiografía y la Lírica en la Literatura Latina Clásica" »

Mèrida: Història i llegat de l'antiga Augusta Emèrita

Latín1,26 MB

Mèrida: L'esplendor d'Augusta Emèrita

Mèrida (l'antiga Augusta Emèrita) va ser fundada pels romans l'any 25 aC per ordre de l'emperador August. L'objectiu era instal·lar-hi soldats veterans de les legions V Alaudae i X Gemina, recompensant així la seva lleialtat i consolidant el control romà sobre el territori. La ciutat es va convertir en la capital de la província de Lusitània i va arribar a ser un dels centres més importants de la Hispània romana.

Estructura i urbanisme romà

La seva ubicació és estratègica, al costat del riu Guadiana. Al llarg del temps, es va organitzar amb una estructura urbanística clarament romana, basada en un traçat ortogonal amb carrers que formaven una retícula. A la ciutat hi havia dues vies principals:...

Continuar leyendo "Mèrida: Història i llegat de l'antiga Augusta Emèrita" »

Història i Cultura Romana: Ilerda, Horaci i Tit Livi

Latín5,73 KB

Ilerda (Lleida): La ciutat i la resistència

Orígens d’Ilerda i romanització

La ciutat de Lleida té els seus orígens en època ibèrica, quan era la capital del poble dels ilergets. Probablement rebia el nom d’Iltirta, tot i que aquesta identificació no és del tot segura per la manca de proves arqueològiques.

Amb l’arribada dels romans, la ciutat adopta el nom de Ilerda, documentat al bronze d’Àscoli (segle I aC), on apareix el terme ilerdenses. Aquest canvi reflecteix el procés de romanització, que implica:

  • Adopció del nom llatí.
  • Integració en l’estructura administrativa romana.
  • Incorporació d’institucions i edificis romans.

Emplaçament i importància estratègica

Ilerda estava situada en un lloc estratègic:

  • Sobre un turó
...
Continuar leyendo "Història i Cultura Romana: Ilerda, Horaci i Tit Livi" »

Principios Fundamentales de la Evolución Fonética del Latín al Castellano

Latín5,76 KB

Reglas de Evolución Fonética

I. Evoluciones de consonantes

  • 1. La -m final de palabra desaparece.
  • 2. Las consonantes oclusivas sordas (p, t, c/q) entre vocales (intervocálicas) o entre vocal y -r- se sonorizan (en b, d y g, respectivamente). Observación: habrá que especificar sobre lo que opere exclusivamente en la palabra.
  • 3. En principio de palabra, pl- y cl- (fl- a veces) evolucionan a ll-. Observación: habrá que especificar sobre lo que opere exclusivamente en la palabra.
  • 4. La s- seguida de consonante y a principio de palabra desarrolla una e- (de apoyo o protética).
  • 5. En interior de palabra, los grupos de fonemas -mn-, -nn-, -gn- y -ni- (esta última ante vocal) evolucionan (por palatalización) a -ñ-. Observación: habrá que especificar
...
Continuar leyendo "Principios Fundamentales de la Evolución Fonética del Latín al Castellano" »

El matrimoni i l'educació a l'antiga Roma

Latín3,18 KB

El matrimoni a l'antiga Roma

Pel que fa al matrimoni romà, només es podien casar els que tenien ius connubium (dret al matrimoni), és a dir, els ciutadans. Més tard, també es van poder casar plebeus i patricis.

Edat i tipus de matrimoni

Les dones es casaven cap als 12 anys, sovint per evitar que fossin violades. Els homes es podien casar entre els 14 i 16 anys, tot i que preferien esperar als 30 anys aproximadament, un cop tenien estudis. Hi havia dos tipus de matrimoni:

  • Cum manu: La dona passava a formar part de les propietats del pater familias del marit (va acabar desapareixent per la seva desigualtat).
  • Sine manu: La dona, encara que es casés, seguia sent propietat del seu pater familias original.

El divorci i la cerimònia

El divorci era...

Continuar leyendo "El matrimoni i l'educació a l'antiga Roma" »

Bernardo Atxagaren "Esploradorearena": Analisia eta Gaia

Latín2,78 KB

Poema honen gai nagusia irudimenaren indarra eta mundu ideal baten bilaketa da. "Esploradore nekatu" baten irudia erabiliz, errealitate tristearen aurrean (tristeziaren metro koadroak) sorkuntzak eta fantasiak eskaintzen duten ihesbidea azaltzen du.

Poemaren bidaia eta iruditeria exotikoa

Poemak esploratzaile baten ikuspuntutik bidaiatzen du. Hasieran, tristeziaz inguratuta dagoen norbait aurkezten digu, baina berehala hasten da ikus ditzakeen gauza harrigarriak zerrendatzen:

  • Limoiondoak eta ardo usaineko muinoak.
  • Kristalezko irlak.
  • Urrezko zein zilarrezko hiriak.
  • Suge erraldoiak eta tigreak bezalako animalia exotikoak.

Amaieran, ordea, onartzen du egun horiek guztiak berreskurezinak direla eta "txori imajinarioen" multzo baten moduan pausatzen direla...

Continuar leyendo "Bernardo Atxagaren "Esploradorearena": Analisia eta Gaia" »

Poetas Elegíacos de la Antigua Roma: Ovidio, Propercio y Tibulo

Latín1,85 KB

Los Grandes Poetas Elegíacos de la Literatura Latina

Ovidio (43 a.C. – 17/18 d.C.)

Características:

  • Uno de los autores más importantes y prolíficos de la literatura latina.
  • Escribe poesía amorosa y mitológica.
  • Fue desterrado por el emperador Augusto (posiblemente por su obra Ars amandi y un escándalo).

Obras principales:

  • Amores: elegías amorosas dedicadas a Corina.
  • Ars amandi: poema didáctico sobre el arte de amar.
  • Heroidas: cartas de heroínas mitológicas a sus amantes.
  • Tristia y Epistulae ex Ponto: obras del destierro (tono triste).
  • Metamorfosis: su obra más famosa, relatos mitológicos con transformaciones.
  • Fasti: calendario de fiestas romanas.

Propercio (c. 50 – c. 15 a.C.)

Características:

  • Pertenece al círculo de Mecenas (época de Augusto)
...
Continuar leyendo "Poetas Elegíacos de la Antigua Roma: Ovidio, Propercio y Tibulo" »

Erromako Historiografia eta Oratoria: Egileak eta Lan Nagusiak

Latín3,67 KB

1. Historiografia

Lehenengo aztarnak Libri Pontificum dira, K.a. V.-IV. mendeetakoak. Liburuetan adierazita daude pontifizeek idatzitako garaiko gertakizun garrantzitsuenak, hala nola hauteskundeak, magistratuen izenak, jai eta lanegunak. Liburu horiek ofizialak eta publikoak ziren. Gainera, beste dokumentu pribatu batzuk ere heldu zaizkigu; familia nobleen artean ohitura zen bertakoen ekintzak goraipatzea eta idaztea, geroko belaunaldiek testigantza hori gorde zezaten.

K.a. III. mendetik aurrera, lehenengo historialariak agertu ziren. Urtez urteko gertaerak bildu eta antzinako Erromaren historia jaso zuten Annales idazkietan. Lehenengo historialari horietatik Kinto Fabio Piktor eta Luzio Zinzio Alimento dira nabarmenenak. Grekoz idazten zuten...

Continuar leyendo "Erromako Historiografia eta Oratoria: Egileak eta Lan Nagusiak" »

Dominio de la Oratoria y Retórica Clásica: El Legado de Cicerón

Latín3,54 KB

Oratoria y Retórica: Fundamentos del Discurso Persuasivo

La oratoria es el arte de hablar en público, constituyéndose como un instrumento poderoso de persuasión. Por su parte, la retórica es la disciplina que establece las normas para elaborar un buen discurso y formar un orador competente.

Marco Tulio Cicerón: El Orador Supremo

Cicerón fue el mayor orador romano, y su prosa es considerada modélica, un prototipo del latín clásico. Entre sus discursos más destacados se encuentran las Catilinarias y las Filípicas.

Formación y Carrera Política

  • Estudió en Roma, frecuentando a los mejores oradores y juristas, como Quinto Mucio Escévola.
  • Continuó su formación en Grecia y Rodas, siendo discípulo de Molón de Rodas.
  • Se inició como abogado
...
Continuar leyendo "Dominio de la Oratoria y Retórica Clásica: El Legado de Cicerón" »