Cató el Censor: Primer autor en prosa. La seva obra Orígens tracta fets historiogràfics.
Època Clàssica (Edat d'Or de la Literatura)
Època Ciceronia (s. I aC - mort de Ciceró)
Consolidació de la prosa, especialment en oratòria i història.
Apareixen gèneres literaris plenament romans: la sàtira i la filosofia en vers.
Sorgeixen els iniciadors de la "poesia nova", que imita els poetes grecs alexandrins del segle III aC pel que fa a la forma i els temes.
Poetes de l'Època Ciceronia
Lucili: Creador del gènere satíric amb les seves Saturae, escrites en hexàmetres i de caràcter moralitzador.
Lucreci: Filòsof que reflecteix a De Rerum Natura la doctrina epicúria i la seva concepció materialista del món.
Catul: Líric, iniciador de la poesia íntima i familiar amb els seus Carmina.
Prosistes de l'Època Ciceronia
Ciceró: El més important orador, filòsof i polític.
Discursos: Pro Sexto Roscio Amerino, Contra Verres, Catilinàries, Filípiques.
Obres d'eloqüència: Orator, De Oratore, Brutus.
Obres filosòfiques: De Re Publica, De Legibus, De Senectute, De Amicitia.
Cèsar: Gran general, polític i historiador.
Obres: De Bello Gallico (guerra que ell mateix va fer a la Gàl·lia), De Bello Civili.
Sal·lusti: Polític i historiador, amb un estil concís i arcaïtzant, profunditat en l'anàlisi dels personatges i realisme en les descripcions.
Obres: De Coniuratione Catilinae (conjuració de Catilina), De Bello Iugurthino (guerra de Jugurta, rei de Numídia, contra els romans).
Època Augustea (Edat d'Or de la Poesia)
La literatura d'aquesta època, influïda per August, tendeix a difondre l'antiga moralitat romana i a exaltar el nacionalisme.
És l'etapa més brillant de la poesia llatina.
Poetes de l'Època Augustea
Virgili: Representant principal de la poesia èpica romana.
Obres: Eneida (narra el viatge d'Enees des de Troia fins a l'establiment del seu fill a Alba Longa), Bucòliques (obra important), Geòrgiques (sobre agricultura, cria de bestiar i abelles).
Ovidi: Poeta elegíac de poesia lírica.
Obres amoroses: Amors, Art d'Estimar.
Obres elegíaques: Tristes, Pontiques.
Obra de temàtica mitològica: Metamorfosis.
Horaci: Líric i moralista, amb una poesia lírica considerada la més perfecta.
Temes quotidians: Odes (accions de gràcies, dedicades a August i Mecenes, cants patriòtics; gaudir de la vida).
Poemes satírics mordaços: Epodes.
Assumptes morals i literaris: Sàtires (on mostra la societat romana).
Discussions filosòfiques, literàries i morals: Epístoles.
Prosistes de l'Època Augustea
Titus Livi: Historiador.
Obra: Ab Urbe Condita (narra la història de Roma des dels seus orígens fins al segle IX dC; va voler bastir un monument a la grandesa de Roma, i ho va aconseguir).
Època Post-Clàssica (Decadència Literària)
Aquesta època es caracteritza per la decadència literària.
Es valoren les expressions enrevessades, l'afectació i la concisió exagerada.
La sàtira adquireix una gran rellevància.
Poetes de l'Època Post-Clàssica
Lucà: Poeta hispà. Considerat el millor poeta èpic de l'època.
Obra: Farsàlia (poema èpic sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu).
Persi i Juvenal: Els poetes satírics més importants.
Marcial: Obra: Epigrames (amb atacs virulents, però també mostrant amabilitat o trets d'enginy sobre coses trivials).
Prosistes de l'Època Post-Clàssica
Sèneca: Anomenat "el filòsof", d'origen hispà.
Tractats filosòfics: De Clementia.
Tractats morals: Cartes a Lucili.
Llibres de qüestions naturals.
Tragèdies: Hercules Furens, Fedra, Èdip.
Petroni: Autor de la primera novel·la romana, el Satiricó.
Apuleu: Obres: La Metamorfosi, també coneguda com L'Ase d'Or (llibres d'aventures).
Tàcit: Polític i historiador.
Obres: Annals (fets de Roma des de Tiberi fins a Neró), Històries (narren els esdeveniments des de la mort de Neró fins a Domicià), Germània (explica la vida dels pobles germànics), Agrícola (lloança al seu sogre), Diàlegs dels Oradors (tesis de Tàcit sobre l'eloqüència).
Suetoni: Polític i historiador.
Obres: Vida dels Dotze Cèsars (vida dels dotze primers emperadors), De Viris Illustribus.
Quintilià: Hispà. Obra: Institutiones Oratoriae (sobre l'ensenyament i l'art de l'oratòria).
Època de Decadència (Literatura Cristiana)
Aquesta època mostra una influència de la llengua col·loquial en la llengua escrita.
Abunden les biografies d'emperadors, com la Historia Augusta.
Autors de l'Època de Decadència
Tertul·lià: Conegut pels seus tractats apologètics.
Sant Cebrià: Autor de tractats i cartes.
Sant Agustí: Filòsof i teòleg.
Tractats: La Ciutat de Déu.
Autobiografia: Les Confessions.
Ausoni i Claudià: Poetes pagans.
Ammià Marcel·lí: Prosista que narra els fets des de la mort de Domicià fins a la mort de l'emperador Valent.
Literatura Científica Llatina
Època Ciceronia
Varró: Obres: De Lingua Latina (obra gramatical més antiga), Rerum Rusticarum Libri III (tractat sobre agricultura i ramaderia).
Època Augustea
Vitruvi: Autor de llibres sobre arquitectura.
Verri Flac: Estudiós del significat de les paraules.
Cels: Autor d'una enciclopèdia de medicina.
Pomponi Mela: Hispà, autor d'un tractat de geografia.
Columel·la: Hispà, autor del tractat d'agricultura De Re Rustica.