Chuletas y apuntes de Filosofía y ética

Thomas Hobbes y el Poder Absoluto del Estado

Thomas Hobbes fue un filósofo inglés y uno de los principales representantes del contractualismo. En su obra Leviatán buscó explicar cómo evitar los conflictos y mantener el orden en la sociedad.

Para Hobbes, antes del Estado existía un estado de naturaleza donde no había leyes ni autoridad. Como todos los individuos son iguales y buscan sus propios intereses, vivían en una situación de competencia y desconfianza permanente. Por eso lo definió como una “guerra de todos contra todos”.

Para salir de ese conflicto, las personas realizaron un contrato social, mediante el cual cedieron parte de sus derechos a una autoridad común. Así nació el Estado o Leviatán, cuya función principal es... Continuar leyendo "El Contrato Social en Hobbes, Locke y Rousseau: Teorías del Estado" »

John Stuart Mill: Empirisme, Utilitarisme i Llibertat

John Stuart Mill forma part de l'empirisme anglès i desenvolupa, sobretot, una filosofia moral i política basada en l'utilitarisme i en la defensa de la llibertat individual. Parteix de la idea que l'experiència és la base del coneixement, però centra especialment la seva reflexió en com han de viure les persones i com s'ha d'organitzar una societat justa.

La tradició empirista

Mill continua la tradició empirista: tot coneixement prové de l'experiència i de l'observació dels fets. No hi ha idees innates. Coneixem a partir del que vivim i percebem, i a partir d'aquí fem generalitzacions.

L'ètica utilitarista

Aquesta base empirista el porta a pensar també la moral des de l'experiència... Continuar leyendo "Filosofia de John Stuart Mill: Ètica i Política" »

La moral d'esclaus i la crítica al cristianisme

La segona és la moral d’esclaus. Aquesta apareix en persones dèbils que no poden imposar-se i transformen la seva impotència en valor moral. Aleshores qualifiquen de bo allò relacionat amb la humilitat, la submissió, l'obediència o la resignació, i de dolent allò vinculat a la força i al poder.

Nietzsche considera que la cultura occidental, i especialment el cristianisme, han imposat aquesta moral d’esclaus. Això ha provocat ressentiment i ha convertit en virtut el que nega la vida. En lloc d’afirmar l’existència, s’ha valorat la renúncia, el sacrifici i la negació dels instints.

La mort de Déu i l'arribada del nihilisme

Aquesta situació es resumeix en la idea de la mort

Les idees innates i l'existència de Déu

Les idees innates són aquelles que la ment té per naturalesa, independentment de l’experiència. Entre aquestes idees destaca la idea de Déu, entès com un ésser infinit, perfecte i etern. Descartes afirma que aquesta idea no pot haver estat creada per un ésser finit i imperfecte com nosaltres, perquè la causa ha de tenir tanta realitat com l’efecte. Això el porta a afirmar que Déu existeix. També ho argumenta dient que l’existència forma part de la perfecció: si Déu és perfecte, ha d’existir necessàriament.

Un cop demostrada l’existència de Déu, Descartes afirma que Déu és perfecte i, per tant, no pot voler enganyar-nos. Això elimina la hipòtesi del geni maligne i garanteix... Continuar leyendo "La Filosofia de René Descartes i el Dualisme Cartesià" »

Política

3. Les dues maneres d’intervenir davant les desigualtats

Davant les desigualtats, es poden plantejar dues formes d’intervenció segons Nagel:

• La primera és interferir en les causes, és a dir, controlar com la gent gasta els diners, com educa els fills, què consumeix o com les empreses fixen els salaris. El problema és que això seria massa invasiu i podria limitar molt la llibertat individual.
• La segona opció és interferir en els efectes, mitjançant impostos redistributius i l’Estat del benestar. Això vol dir que qui guanya més paga més impostos, i aquests recursos serveixen per finançar sanitat, educació, ajudes socials, subsidis, habitatge públic o pensions.

Nagel considera més adequada aquesta segona via.

4. El problema

El debate político en la Edad Antigua y su eco en la sociedad actual

Introducción

Para entender la política occidental, es obligatorio viajar a la Atenas del siglo V a.C., momento en el que nace la democracia. En este contexto surgieron dos posturas totalmente opuestas sobre cómo se debía gobernar la polis: la de los sofistas y la de Platón y Aristóteles. A lo largo de esta redacción, examinaremos este choque histórico para demostrar cómo, a pesar de los siglos, este debate sigue completamente vivo y es fundamental para entender los problemas de nuestra sociedad actual.

Desarrollo histórico

En primer lugar, debemos centrarnos en los sofistas. Estos pensadores defendían el relativismo y el escepticismo, afirmando que no existe una verdad... Continuar leyendo "Evolución del Pensamiento Político y Ético: De la Grecia Clásica a la Modernidad Crítica" »

Para relacionar el tema de la política con los cinco pilares filosóficos, debemos examinar cómo se justifica la existencia del Estado, el ejercicio del poder y la convivencia social:

1. Perspectiva Ontológica: La estructura del ser

• Se cuestiona qué es el Estado. Las fuentes plantean dos realidades: el Estado como algo natural (una extensión de la sociabilidad humana esencial) o como un producto artificial (un artefacto creado por el hombre mediante el "pacto social"). Ontológicamente, la política se define como el conjunto de relaciones de poder, obediencia y distribución de recursos en una sociedad.

2. Perspectiva Gnoseológica: Teoría del conocimiento

• Se centra en la legitimidad del poder político; es decir, cómo conocemos y aceptamos

Comentario de texto de Aristóteles

La virtud como equilibrio

• El exceso: Comer demasiado es perjudicial para el organismo.
• El defecto: Comer demasiado poco también daña la salud.
• La medida adecuada: Ayuda a conservarla y fortalecerla.

La Búsqueda del Sistema Político Ideal

La pregunta sobre cuál es la mejor forma de gobierno pertenece a la Filosofía política, ya que estudia cómo debe organizarse el poder en una sociedad. Desde la Antigüedad, filósofos como Platón o Aristóteles reflexionaron sobre qué sistema político es más justo.

Esta cuestión también plantea otras interrogantes fundamentales:

• ¿Debe gobernar el pueblo o una minoría preparada?
• ¿Qué es más importante, la libertad o el orden?
• ¿Existe una forma de gobierno perfecta?

Definición y Tipos de Gobierno

Una forma de gobierno es la manera en que se organiza el poder en un Estado. Entre las más importantes están la democracia, la monarquía y la dictadura. La cuestión principal será determinar cuál... Continuar leyendo "Filosofía Política: ¿Cuál es el Sistema de Gobierno Ideal?" »

La filosofia política

La filosofia política estudia l’origen de la societat i del poder polític. El gran problema és entendre per què hem d’obeir un govern i què fa que un poder sigui legítim. No tot poder és legítim; per exemple, un lladre pot obligar-te a fer coses perquè té força, però això no significa que tingui dret a manar. En canvi, un govern intenta justificar el seu poder amb lleis i normes.

Les lleis polítiques no són inevitables com les lleis de la natura. La gravetat existeix i no la podem evitar, però les lleis d’un país podrien ser diferents. Per això ens preguntem:

• Per què hem d’obeir?
• En què es basa l’autoritat?
• Quan és just desobeir?

És important diferenciar:

• Legalitat: que una cosa sigui legal.
• Legitimitat: