Racionalisme i Empirisme: Teoria del Coneixement i Ètica

Racionalisme i Empirisme: Teoria del Coneixement

El racionalisme i l’empirisme són corrents filosòfics que estudien la facultat per conèixer i el mètode per aconseguir-ho. El racionalisme defensa la primacia de la raó davant de l’experiència, considerant que les idees innates són la font del coneixement i procedeixen de l’enteniment; el fonament del coneixement són idees clares i distintes, a partir de les quals, a través de veritats intuïdes, es poden obtenir altres veritats, tenint les matemàtiques com a model del coneixement. Defensat per René Descartes i altres filòsofs continentals, rebutja l’experiència com a font principal i ofereix un coneixement segur basat en el coneixement a priori, utilitzant el mètode deductiu, que parteix de premisses generals per arribar a conclusions particulars; la veritat de les premisses implica necessàriament la veritat de la conclusió, no permet ampliar el coneixement però garanteix la seguretat de la conclusió, corresponent a les ciències formals com les matemàtiques, desenvolupant-se principalment al segle XVII.

Per la seva banda, l’empirisme sosté que la font del coneixement és l’experiència sensible; la ment humana és buida i s’omple de representacions a través de l’experiència, mentre que la raó realitza operacions inductives per arribar al coneixement, tenint la física com a model. Defensat per John Locke i David Hume, filòsofs britànics, rebutja la raó com a font principal, ofereix un coneixement probable i defensa el mètode inductiu, que parteix de casos particulars per arribar a conclusions generals; la veritat de les premisses només garanteix probablement la veritat de la conclusió, permet ampliar el coneixement i correspon a les ciències empíriques o naturals, desenvolupant-se principalment al segle XVIII.

Conceptes Fonamentals: Coneixement i Opinió

Coneixement: acte pel qual un subjecte capta o comprèn un objecte de la realitat. Suposa tenir bones raons per considerar alguna cosa com a vertadera.

Opinió: és un tipus de saber objectiu, sense seguretat ni justificació suficient, que pot ser vertader o fals.

Parmènides va ser el primer filòsof a diferenciar entre opinió i veritat.

Facultats del Coneixement

• Sensibilitat: facultat dels sentits. Permet rebre estímuls del món exterior.
• Percepció: el cervell ordena els estímuls del món exterior construint una imatge o representació mental.
• Memòria: retenir la imatge o representació mental i recordar-la o reproduir-la posteriorment. Pot ser a curt o a llarg termini.
• Imaginació: capacitat de construir imatges mentals. Pot ser reproductora o creadora.
• Intel·ligència: procés d’abstracció que permet construir conceptes, que s’expressen en el llenguatge mitjançant termes.
• Raó: facultat exclusiva de l’ésser humà per comprendre i resoldre problemes.
• Il·lusió: representació mental que no correspon a la realitat.
• Oblit: no tenir la capacitat de retenir una representació mental.

Ètica i Moral: Fonaments de la Conducta

Ètica

Reflexió filosòfica sobre els problemes que planteja la moral. Intenta aclarir què és bo i és un instrument per a orientar la conducta humana.

Moral

Conjunt de normes, valors i costums que determinen que un individu sigui considerat bo dins d’una societat. Hi ha moral perquè els éssers humans tenen capacitat de triar l’acció que es realitza.

Conceptes Clau de l'Àmbit Moral

• Immoral: ésser humà que transgredeix la moral establerta pel grup social al qual pertany.
• Amoral: absència de tot tipus de moral.
• Consciència moral: “veu interior” que ens diu el que és correcte.
• Judici moral: operació mental que valora una acció.
• Deliberació: procés que reflexiona sobre les opcions i mitjans que tenim per a aconseguir el que volem.
• Norma o imperatiu: enunciat que ens informa del que hem de fer o com hem d’actuar.
• Valor: tipus de qualitat que posseeixen les coses.