La filosofia de Kant: Raó, ètica i imperatiu categòric

El tercer nivell del coneixement: La raó

El tercer nivell és la raó. La raó intenta unificar tots els coneixements i busca arribar a explicacions últimes sobre el món, l’ànima o Déu. Però aquí apareix el límit del coneixement. Aquest límit es comprèn amb la distinció entre fenomen i noümen.

Fenomen vs. Noümen: Els límits del saber

El fenomen és la realitat tal com se’ns apareix després d’haver estat organitzada per la sensibilitat i l’enteniment. Aquesta és l’única realitat que podem conèixer científicament. En canvi, el noümen és la cosa en si mateixa, independent de la nostra manera de percebre-la. Existeix, però no la podem conèixer directament.

Això implica que el coneixement humà és limitat. Podem conèixer els fenòmens, però no podem demostrar racionalment què és la realitat en si mateixa. Per això Kant critica la metafísica tradicional: quan intenta demostrar racionalment Déu, l’ànima o el món com a totalitat, va més enllà dels límits de l’experiència i cau en contradiccions.

La filosofia moral i l'ètica del deure

Tot i això, Kant no elimina aquests conceptes, sinó que els trasllada al terreny pràctic. Això el porta a la seva filosofia moral. Kant defensa que la moral ha de basar-se en la raó i no en els sentiments o en les conseqüències. Una acció no és bona perquè ens faci feliços ni perquè tingui bons resultats, sinó perquè es fa per deure. El que dona valor moral a una acció és la intenció racional amb què es realitza.

L'imperatiu categòric i la llei universal

Per això distingeix entre imperatius hipotètics i imperatiu categòric. Els imperatius hipotètics depenen d’un objectiu concret: “si vols això, fes allò”. En canvi, l’imperatiu categòric és universal i obliga sempre, independentment de qualsevol interès particular.

La formulació principal de l’imperatiu categòric diu que hem d’actuar només segons aquella màxima que puguem voler al mateix temps que es converteixi en llei universal. Això vol dir que abans d’actuar hem de preguntar-nos si voldríem que tothom actués igual. També diu que hem de tractar sempre les persones com un fi en si mateixes i mai només com un mitjà. Això dona a cada persona dignitat i valor propi.

Autonomia i postulats de la raó pràctica

Aquesta moral es basa en l’autonomia. L’ésser humà és lliure quan és capaç de donar-se a si mateix la llei moral i actuar racionalment. Per això la llibertat és una condició de la moral. A partir d’aquí Kant afirma tres postulats de la raó pràctica:

• La llibertat: perquè sense llibertat no hi ha responsabilitat moral.
• La immortalitat de l’ànima: perquè el perfeccionament moral és un procés que tendeix a l’infinit.
• Déu: com a garantia racional de la unió entre virtut i felicitat.