Chuletas y apuntes de Español de Formación Profesional

Elementos del proceso comunicativo

La comunicación es un proceso en el que dos o más personas intercambian información, ideas, emociones, deseos o significados a través de distintos códigos y canales. En este proceso intervienen varios elementos.

El emisor es quien inicia o produce el mensaje, mientras que el receptor es quien lo recibe y lo interpreta. El mensaje es la información que se quiere transmitir, como una pregunta, una opinión, una necesidad o un sentimiento. El código es el conjunto de signos y reglas que permite elaborar y comprender el mensaje, como el español, la lengua de signos o los pictogramas. El canal es el medio por el que se transmite la información, que puede ser auditivo, visual, táctil, gestual o electrónico....

Com tractar clients difícils

Client conduït:

Sol ser agressiu i natural i no està d'acord amb el que diu el cos. No caure en la trampa i tenir en compte els consells següents: demanar opinió, parlar amb suavitat però ferm, concentrar la conversa en el punt en què hi està d'acord i comptar fins a 10.

Client enfadat:

No negar l'enfado: "no hi ha motiu per enfadar-se". Consell: veure més enllà, no posar-se a la defensiva, no involucrar-se emocionalment, no provocar situacions més irritants, calmar l'enfado i no prometre el que no es pot complir.

Client xerraire:

Ho primer que fa és explicar la seva història. No ens hem de treure'l de sobre ni podem sortir corrent. Hem de mostrar interès i tenir paciència, ja que el motiu real del comportament...

Pasos para la enseñanza de la comprensión lectora

1. Pre-lectura: acercar el texto a través de la motivación, los intereses y los conocimientos previos del alumnado. De partida, se realiza una actividad relacionada con el texto a partir del título.

2. Lectura: se inicia el proceso de decodificación. El docente lee en voz alta como referencia y, después, el alumnado lee en voz alta, empezando a analizar el significado global del texto de forma conjunta.

3. Tema de la lectura: tras la lectura, en grupo o de forma individual, se identifica el tema y se propone un título alternativo.

4. Idea principal: tras comprender y analizar el texto, se extraen las ideas principales mediante un resumen o una explicación.

5. Extracción de información:

Tipus de contractes laborals

Contracte temporal

Contracte temporal d'obra o servei: el treballador jove adquireix la condició de fix a l'empresa. Durant 24 mesos en un període de 30 mesos.

A temps parcial

Contracte que té per objecte realitzar un prestació en un nombre d'hores/dia, setmana, mes o any inferior a la d'un contracte a temps complet. És indefinit o temporal, no pot ser de formació o aprenentatge.

• No es realitzen hores extra, excepte si són complementàries i sempre que no arribin a la jornada completa.

Pacte d'hores complementàries

• Ha de ser per escrit.
• Aplicable a treballs la jornada anual dels quals no és inferior a 10 hores; indefinit o temporal.
• No pot superar el 30% de la jornada, i si s'amplia fins al 60%.
• Les hores complementàries

Nella Van Dyke: 60 years of university protest in the USA. Network theory / graph theory.

Teories de l'acció col·lectiva

• Mancur Olson: The Logic of Collective Action. Paradoxa de l'acció col·lectiva: interès propi, incentius i coacció.
• Psicologia (Gurr): frustració-agressió / privació relativa.
• Policy styles (Della Porta): repressius/tolerants, selectius/difusos, preventius/reactius, suaus/durs, bruts/estat de dret.
• Tipologia de Muir: professionals, enforcers, reciprocators, avoiders.
• Tipologia de Broderick: enforcers, idealistes, realistes, optimistes.
• Itàlia (dura) vs Alemanya (suau), anys 50-80.

Conceptes clau

• Stuart Mill: dictat de l'oportunitat política adequada i de la idea correcta.
• Tarrow: definició de moviment social (MS).
• Tilly:

Definició i Conferència de l'OMS d'Alma-Ata

L'atenció primària (AP) és l'assistència sanitària bàsica que presten els professionals als quals els pacients acudeixen en primer lloc per intentar resoldre els seus problemes de salut, i és la que s'ofereix directament a la població.

El 1978, a la Conferència d'Alma-Ata, es planteja una estratègia internacional per:

• Proposar el concepte d'atenció primària de salut.
• Intercanviar experiències en el marc de la salut comunitària.
• Avaluar la situació de la salut i de l'assistència sanitària al món.
• Definir els principis fonamentals de l'atenció primària.

Segons la definició de l'OMS, l'atenció primària ha de constar de:

• Educació sobre els principals problemes de salut i la seva prevenció.

Mendelen lanak

Mendelek landare hibridazio experimentu sinpleak egin zituen. Garai hartan nagusi zen herentzia-doktrina baztertu zuen, zeinak bi gurasoen ekarpena berdina zela defendatzen baitzuen.

Xenak

Karaktere bakoitzak xenak edo alelo izenez ezagutzen diren faktore herentzia-emaile binaka ditu, gurasoengandik datozenak. Gameto bat sortzean, aleloak banatzen dira, eta gameto bakoitzak parea bakoitzeko alelo bakarra jasotzen du.

Dominantzia eta errezesibitatea

• Dominantea: letra larriz idazten da (adib. A). Yndividuo batean existitzen denean, ezaugarri hori agertzen da.
• Errezesiboa: letra xehez idazten da (adib. a). Alelo dominantea ez dagoenean bakarrik agertzen da.
• Homozigotoak: karaktere baterako alelo berdinak dituzten indibiduoak (AA edo aa)

1. Métrica y Estrofas

Tipos de Estrofas

• Lira: compuesta por 5 versos: 1.º, 3.º y 4.º heptasílabos, y 2.º y 5.º endecasílabos, rimando el 1.º con el 3.º, y el 2.º con el 4.º y el 5.º (7a-11b-7a-7b-11b). Es de origen italiano; recibe su nombre del comienzo de la «Canción V» de Garcilaso de la Vega, A la flor de Gnido. Fue muy utilizada en el Renacimiento.
• Octava real: formada por 8 versos endecasílabos, con rima alterna los seis primeros y los dos últimos formando un pareado (ABABABCC). Su origen es italiano y llegó a nuestra literatura en el siglo XVI. También puede llamarse octava rima.
• Décima o espinela: llamada así porque su estructura fue fijada por el poeta Vicente Espinel (ss. XVI-XVII). Consta de 10 versos octosílabos

Preparació de la reunió

Preparació: definir objectius, temes i persones participants; elaborar la convocatòria, l'ordre del dia, el dia i l'hora, la persona que convoca i assegurar que els assistents estiguin ben convocats.

Desenvolupament

Desenvolupament: estimular la participació, facilitar la intervenció i el debat, encaminar cap als objectius.

Conclusió

Conclusió: recordar l'objectiu, sintetitzar els temes i els pendents, agrair la participació i redactar un informe.

Tècniques de discussió

Tècniques de discussió: un conjunt ampli de tècniques basades en la interacció dels membres del grup amb una finalitat productiva.

Assemblea

És una de les més importants perquè proporciona informació oficial i confirma compromisos. És una forma...