Chuletas y apuntes de Deporte y Educación Física de Bachillerato y Selectividad

Sistema Óseo

El esqueleto o sistema óseo está formado por los huesos, los cartílagos y las articulaciones.

Funciones del Sistema Óseo

• Sostener los tejidos blandos.
• Proporcionar los puntos de inserción para los músculos.
• Proteger órganos internos.
• Participar en el movimiento corporal.
• Almacena minerales y triglicéridos.
• Produce las células de la sangre.

Estructura de un Hueso Largo

Un hueso tiene una estructura formada por varios tipos de tejidos:

El cartílago

Firme, flexible, que cubre los extremos de los huesos e interviene en las articulaciones.

El disco epifisario o metáfisis

Se sitúa en los huesos largos e indica el sitio de unión entre la epífisis y la diáfisis.

El periostio

Lámina de tejido conectivo que reviste toda la superficie del... Continuar leyendo "Sistema Óseo: Estructura, Funciones y Tipos de Huesos" »

¿Qué es el entrenamiento metabólico?

El entrenamiento metabólico se refiere al trabajo predominante sobre la capacidad aeróbica. Según Colado (2009), la música puede ser complementaria o caracterizadora en las sesiones, y tiene utilidades como cuantificar los movimientos, ajustar la intensidad según el ritmo y desarrollar secuencias rítmicas.

Beneficios y adaptaciones del entrenamiento de resistencia

Para mejorar la capacidad aeróbica, es necesario trabajar en un nivel óptimo de intensidad, teniendo en cuenta el umbral aeróbico. Al controlar adecuadamente la carga de entrenamiento, se pueden lograr beneficios como mejorar los niveles energéticos, gestionar el estrés, ayudar a la recuperación de lesiones, aumentar la combustión... Continuar leyendo "Entrenamiento Metabólico: Beneficios, Principios y Niveles" »

Calentamiento específico

Cuando el calentamiento va orientado a mejorar las condiciones del organismo ante una actividad concreta.

Ejemplo calentamiento específico bádminton:

• Dar toques con el volante lo más cerca posible de la raqueta.

• Sacar al compañero.

• 1 vs 1 con el compañero.

Fuerza máxima

Empujar un mueble muy pesado.

Fuerza-velocidad

Disparar a la portería en fútbol.

Fuerza resistencia

Nadar 1-2 largos con la camiseta puesta.

Factores sobre la fuerza

Entre los 10-20 años tienen más fuerza porque su desarrollo y crecimiento es más rápido.

Factores sobre la flexibilidad

Las hembras tienden a ser más flexibles en la cadera y en el codo debido a las diferencias en la estructura ósea.

Fórmula

Nº de ejercicios por articulación/grupo muscular.

Explica la síndrome general d’adaptació i fes la gràfica:

Expressa la capacitat que té el cos d’adaptar-se a les dificultats, al treball o a l’entorn i està basada en l'observació del comportament humà davant diverses situacions d'estrès i la seva adaptació buscant un equilibri. La va descobrir Hans Seyle i es divideix en:

1. Fase d'alarma:

   L'organisme respon davant d'una situació d'estrès amb una primera resposta anomenada xoc, seguida d'una de antixoc.

2. Fase d'adaptació o resistència:

   L'organisme s'adapta i manté un cert equilibri.

3. Fase d'esgotament:

   L'organisme no aconsegueix adaptar-se i acaba per esgotar-se en alguns cas. En d'altres, l'organisme no només recupera les pèrdues del seu sistema, sinó que a més es fa més resistent

Activitat física per salut, manteniment i terapèutica

Disciplina on s’utilitza l’exercici físic des de la perspectiva de la prevenció i la promoció de la salut amb l’objectiu d’optimitzar les capacitats físiques. La teràpia ocupacional es treballa amb persones amb discapacitat. La psicomotricitat és una activitat que afavoreix el desenvolupament de les possibilitats motrius, expressives i creatives de l’individu a partir del moviment del cos. Activitat física per la gent gran i per competir: les etapes de formació i els graus d’exigència són nombrosos i està organitzat a diferents nivells. L’esport escolar i federat: clubs d’una mateixa disciplina esportiva, per sectors territorials, i gestionen la pràctica i divulgació... Continuar leyendo "Activitat física: salut, teràpia i esport" »

• Vies anaeròbiques: Són les que s’utilitzen quan el múscul és sotmès a esforços molt intensos durant un curt període de temps, en què el múscul no té prou oxigen a la seva disposició.

• Via Anaeròbica alàctica: S’obté l’energia dels magatzems que hi ha al múscul sense que l’oxigen aportat per l’organisme sigui suficient. No genera àcid làctic. Només es pot fer servir aquests dipòsits uns 10 segons.

• Via anaeròbica làctica. S’utilitzen els hidrats de carboni però sense que es disposi de suficient oxigen per generar l’energia, amb el que s’allibera una substància de rebuig anomenada àcid làctic que en altes concentracions produeix fatiga muscular, amb el que la seva durada és d’uns 2 minuts.

• Via aeròbica.