Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Les Bases de la Revolució Industrial: Demografia, Agricultura i Indústria

Ciencias sociales5,46 KB

Revolució Demogràfica i Creixement Poblacional

En la segona meitat del segle XVIII, es va iniciar un creixement demogràfic important. La natalitat va continuar sent alta, però la mortalitat va baixar significativament per diverses raons:

  • Millora de l'alimentació: Gràcies als avenços en l'agricultura i els nous hàbits alimentaris. Productes com la dacsa (blat de moro) i la patata es van convertir en aliments bàsics. D'aquesta manera, la població es va fer més resistent.
  • Avenços en la medicina: Per exemple, el descobriment d'Edward Jenner (1796) de la vacuna contra la verola.
  • Millores sanitàries: Es van crear nous hospitals i hi va haver millores en la higiene personal (com l'ús de sabó), la roba de cotó (més fàcil de rentar) i
...
Continuar leyendo "Les Bases de la Revolució Industrial: Demografia, Agricultura i Indústria" »

Els EUA després de la Primera Guerra Mundial: Prosperitat i Crisi

Ciencias sociales2,44 KB

Els EUA després de la Primera Guerra Mundial

Els Estats Units van sortir molt beneficiats de la Primera Guerra Mundial. Durant el conflicte, el comerç d'aliments i armes va permetre que acumulessin la meitat de les reserves d'or del món i que el dòlar es convertís en una moneda de canvi sòlida.

Quan va acabar la guerra, s'havien esdevingut la primera potència econòmica mundial. La producció agrícola era molt elevada i la indústria representava la meitat de la producció mundial.

Molts països d'Europa estaven endeutats amb els EUA pels préstecs de guerra. Al contrari que els Estats Units, la Primera Guerra Mundial va empobrir els països europeus.

La prosperitat americana

El creixement dels Estats Units va durar molts anys després de...

Continuar leyendo "Els EUA després de la Primera Guerra Mundial: Prosperitat i Crisi" »

Causes i Conseqüències de l'Imperialisme: Anàlisi dels Grans Imperis Colonials

Ciencias sociales4,03 KB

Causes Econòmiques

Les potències industrials van veure que calia estendre el seu domini sobre el màxim nombre possible de territoris per garantir un futur creixement econòmic. Aquestes causes incloïen:

  • Controlar les fonts energètiques i les matèries primeres, bàsiques per a la indústria dels països colonitzadors.
  • Garantir uns mercats segurs per als productes de la metròpoli.
  • Assegurar llocs per invertir els capitals dels països industrialitzats.
  • Donar sortida a l'excedent de població dels països industrialitzats.

Causes Polítiques i Ideològiques

L'imperialisme també va tenir unes causes polítiques. La més important va ser el nacionalisme exacerbat de molts països europeus, que convertia l'imperialisme en un element de prestigi...

Continuar leyendo "Causes i Conseqüències de l'Imperialisme: Anàlisi dels Grans Imperis Colonials" »

Crisi i Transformacions a Europa al Segle XVII: Economia i Societat

Ciencias sociales4,97 KB

El Segle XVII: Crisi i Contrastos a Europa

El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos. S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.

Estancament Demogràfic i Societat

La població europea es va mantenir pràcticament estancada durant tot el segle XVII. El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de fam. La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent.

Economia i Comerç Internacional

Durant el segle XVI s’havien consolidat...

Continuar leyendo "Crisi i Transformacions a Europa al Segle XVII: Economia i Societat" »

Ciencias Sociales en la Educación: Objetivos, Metodología y Evolución

Ciencias sociales3,25 KB

¿Qué identifica el área de las Ciencias Sociales?

Lo que identifica al área de las Ciencias Sociales (CCSS) no es un estructurante disciplinar, sino la coherencia de los contenidos propuestos en función de unos objetivos establecidos a partir de criterios sociológicos, psicológicos y epistemológicos-disciplinares. Los saberes disciplinares son fundamentales, ya que nutren y dan lógica a los contenidos. Nos dedicamos a explicar contenidos, fijándonos en criterios y competencias. Los saberes disciplinares son, en esencia, los contenidos.

La "Escuela Nueva" y su impacto en las CCSS

La "Escuela Nueva" implicó redimensionar la Historia y, sobre todo, la Geografía. Esta concepción ha cambiado a lo largo de los años, adaptándose a diferentes

...

Continuar leyendo "Ciencias Sociales en la Educación: Objetivos, Metodología y Evolución" »

L'Economia i la Societat del Segle XV a la Península Ibèrica

Ciencias sociales3,92 KB

La recuperació demogràfica i econòmica del segle XV

La desaparició de les grans epidèmies del segle anterior, com la Pesta Negra, i la recuperació dels camps i conreus van permetre un creixement de la població. Una demanda més gran impulsà l’augment de la producció agrícola, que va anar sortint de l’estancament. Les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van tornar a l’activitat. El desenvolupament del comerç va provocar l’augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats centrals comercials. Pels intercanvis, els mercaders necessitaven moneda; això va estimular l’explotació de les mines de plata de l’Europa central i la recerca d’una ruta marítima que els conduís fins a...

Continuar leyendo "L'Economia i la Societat del Segle XV a la Península Ibèrica" »

Revolucions Econòmiques i Industrialització a Espanya i Catalunya (S. XIX)

Ciencias sociales5,19 KB

Les Grans Revolucions del Segle XIX

Revolució Agrícola

Es substitueix el sistema triennal pel quadriennal (Sistema Norfolk), i s'introdueix el cultiu de cultígens farratgers (naps, trèvol...), els quals augmenten la productivitat del camp i la del bestiar, la qual cosa proporciona més alimentació per al poble.

A Espanya s'introdueixen nous conreus com el blat, les patates, el blat de moro i la cria de porcs. Això fa que sigui una agricultura comercial. Tot i això, tenen una escassa productivitat, cosa que ocasiona conflictes.

A Catalunya, l'increment de producció inicia un procés d’industrialització. La vinya va ser el conreu principal. Més endavant van sorgir els contractes d’arrendament per als pagesos (accés a una part de la...

Continuar leyendo "Revolucions Econòmiques i Industrialització a Espanya i Catalunya (S. XIX)" »

Conceptos Esenciales de Ciencias Sociales: Familia, Sociedad y Evolución Histórica

Ciencias sociales5,35 KB

Fundamentos de las Ciencias Sociales y la Cívica

Definiciones Clave

1. Exprese con sus propias palabras qué entiende por cívica, sociedad y educación.

  • Cívica: Nos ayuda a comprender los valores, los deberes y los derechos ciudadanos.
  • Sociedad: Sistema organizado de relaciones que se establecen entre un conjunto de personas.
  • Educación: Transmisión de conocimientos a una persona para que esta adquiera una determinada formación.

2. Defina qué es la familia, bien común, cultura y civilización.

  • Familia: (Definición pendiente en el documento original, se complementa con la definición de la pregunta 5).
  • Bien Común: Es un concepto que, en general, puede ser entendido como aquello de lo que se benefician todos los ciudadanos o como los sistemas
...
Continuar leyendo "Conceptos Esenciales de Ciencias Sociales: Familia, Sociedad y Evolución Histórica" »

La Gran Depressió: Causes i expansió mundial de la crisi

Ciencias sociales2,74 KB

Causes de la gran crisi econòmica

  • Crisi de recursos monetaris: manca de monedes corrents. La caiguda de la borsa va originar un impagament dels deutes i els bancs es van quedar sense monedes.
  • Caiguda del consum: en tancar moltes indústries per no poder vendre els productes, es va incrementar l’atur i, com a conseqüència, va disminuir la capacitat adquisitiva de les famílies.
  • Caiguda dels preus agraris.
  • L’endeutament de moltes persones a causa de les compres d’anys anteriors i la suposició que en un futur els preus baixarien més, va suposar una disminució de la demanda.

Així, arribava una gran crisi econòmica.

3.2 Crisi bancària i industrial

Els bancs havien donat préstecs a molta gent i acceptaven accions com a garantia. Davant de...

Continuar leyendo "La Gran Depressió: Causes i expansió mundial de la crisi" »

Errenazimentuko Zientzia eta Absolutismoaren Loraldia

Ciencias sociales2,68 KB

Ezagutza zientifikoa

Errenazimentuan, mundua ezagutzeko interesa agertu zen; Grezian eta Erroman erabilitako metodo zientifikoa bere egin zuten, behaketan eta esperimentazioan oinarrituz. Fenomenoen azalpenak arrazoitu zituzten eta horien froga enpirikoa bilatu zuten, esperientziaren eta esperimentazioaren bidez. Aurrerapenetako askok talka egin zuten artean oso tradizionalak ziren gizarteekin eta haien buru erlijiosoekin.

Zientzialariak eta aurkikuntzak

Miguel Servet

Odolaren birika-zirkulazioaren funtzionamendua aurkitu zuen.

Medikuntza

Hainbat aurrerapen egin ziren: Vesalio flandestarraren anatomia-tratatua eta farmakologiaren garapena Parazeltso suitzarraren eskutik. XVII. mendean, mikroskopioa asmatu zen.

Geografia

Lurraren esferikotasuna egiaztatu...

Continuar leyendo "Errenazimentuko Zientzia eta Absolutismoaren Loraldia" »