Revolucions Econòmiques i Industrialització a Espanya i Catalunya (S. XIX)
Les Grans Revolucions del Segle XIX
Revolució Agrícola
Es substitueix el sistema triennal pel quadriennal (Sistema Norfolk), i s'introdueix el cultiu de cultígens farratgers (naps, trèvol...), els quals augmenten la productivitat del camp i la del bestiar, la qual cosa proporciona més alimentació per al poble.
A Espanya s'introdueixen nous conreus com el blat, les patates, el blat de moro i la cria de porcs. Això fa que sigui una agricultura comercial. Tot i això, tenen una escassa productivitat, cosa que ocasiona conflictes.
A Catalunya, l'increment de producció inicia un procés d’industrialització. La vinya va ser el conreu principal. Més endavant van sorgir els contractes d’arrendament per als pagesos (accés a una part de la collita).
Revolució Demogràfica
Com a conseqüència de la millora en l’alimentació i la higiene del poble, comença a augmentar la població. L'èxode rural fa que els pagesos es converteixin en proletariat industrial de les fàbriques.
Fluxos migratoris
- A Catalunya, dos tipus de fluxos: de camp a ciutat i d’interior cap al litoral.
- Milers d’espanyols emigren a Amèrica per millorar la seva situació econòmica i condicions de vida.
L’increment de la població va ocasionar un augment de la població a les ciutats. Hi va haver un gran creixement demogràfic (malgrat la mortalitat elevada, la pobresa d’higiene i les males collites).
Catalunya va experimentar un gran creixement demogràfic gràcies a la millora d’higiene i alimentació, i a l'alta natalitat. Acostumaven a emigrar a Catalunya, Cantàbria, Mèxic i Cuba.
Revolució Industrial
Es pren com a model la industrialització d'Anglaterra i Gal·les. Hi ha dues fases molt clares:
- Primera Revolució Industrial: Té lloc a Anglaterra i Gal·les. És principalment indústria tèxtil. L’energia fonamental és el carbó (màquina de vapor). Funciona per divisió del treball.
- Segona Revolució Industrial: Té lloc a Alemanya i França. Principalment és siderometal·lúrgica i química. Funciona amb electricitat i petroli, amb el sistema de *taylorisme*.
Catalunya disposava d’un gran mercat exterior on vendre productes, sent al mateix temps el mercat interior. L'agricultura estava orientada al mercat de vi i aiguardent. Les guerres de finals del segle XVIII destrueixen el sistema d’intercanvis català.
Revolució dels Transports
L’adaptació de la màquina de vapor al transport terrestre (*ferrocarril*) i marítim (*vaixells de vapor*) permet transportar més mercaderies i persones més ràpid i més barat. Això facilita el comerç i l’emigració.
De l'Agricultura Feudal al Capitalisme
Els governs espanyols van fer lleis i normes per canviar el sistema. Aquesta reforma tenia com a objectius:
- Consolidació de la propietat privada de la terra.
- Desenvolupament de l'agricultura de mercat.
Mesures clau
- Abolició de les senyories i dels drets jurisdiccionals.
- Desvinculació de la terra (fi dels *mayorazgos* i les *mans mortes*).
- Desamortitzacions: terres que passen a la burgesia.
Aquesta reforma va ser impulsada per la manca de diners de l’Estat. Els beneficis de les desamortitzacions servien per pagar guerres i liquidar deutes.
Proteccionisme i Lliurecanvisme
El proteccionisme grava amb impostos (*aranzels*) l’entrada de tots els productes estrangers en un determinat estat a fi de protegir els productes nacionals.
El lliurecanvisme és el contrari, defensa la lliure circulació de mercaderies entre els estats.
Catalunya era més favorable al proteccionisme, però més tard, amb l’anomenat Aranzel Fuguerola, es va afavorir el lliurecanvisme.
El Ferrocarril a Espanya
Les primeres línies fèrries d’Espanya foren Barcelona-Mataró (1848) i Madrid-Aranjuez (1851).
La Llei General de Ferrocarrils (1855) fou una promulgació que consistia en un desenvolupament funcionari.
Expansió del ferrocarril al segle XIX (3 etapes)
- 1855-1866: Període de màxima expansió finançat per estrangers.
- 1866: Paralització de línies.
- 1873: Fallida de les companyies com a conseqüència de la crisi interior.
El ferrocarril va causar un impacte econòmic relatiu a Espanya a causa de diversos factors:
- La xarxa radial no permetia comunicació eficient entre zones industrials.
- Obstaculització de relacions comercials amb Europa (per l'ample de via).
- Cost elevat.
Comerç Interior i Exterior
Dificultats del Comerç Interior
El comerç interior al segle XIX sempre va tenir problemes per la manca de demanda (mercat poc profund).
Comerç Exterior
Les principals exportacions i importacions del mercat exterior espanyol van ser al llarg del segle XIX:
- Exportacions: Oli, vi i, més endavant, minerals.
- Importacions: Teixit de cotó, lli i, més endavant, carbó i cotó.