L'Economia i la Societat del Segle XV a la Península Ibèrica
Ciencias sociales3,92 KB
La recuperació demogràfica i econòmica del segle XV
La desaparició de les grans epidèmies del segle anterior, com la Pesta Negra, i la recuperació dels camps i conreus van permetre un creixement de la població. Una demanda més gran impulsà l’augment de la producció agrícola, que va anar sortint de l’estancament. Les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van tornar a l’activitat. El desenvolupament del comerç va provocar l’augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats centrals comercials. Pels intercanvis, els mercaders necessitaven moneda; això va estimular l’explotació de les mines de plata de l’Europa central i la recerca d’una ruta marítima que els conduís fins a l’or del Sudan.
L'ascens de la burgesia i el capitalisme comercial
El creixement del comerç i de les activitats manuals van afavorir l’acumulació de beneficis a mans de la burgesia. El seu poder econòmic no es basava en la propietat de terres, com el de la noblesa, sinó en la possessió de capital, que invertia en activitats productives. D’aquesta manera van sorgir les primeres empreses capitalistes i es va iniciar l’anomenat capitalisme comercial, que es va desenvolupar fonamentalment a les ciutats vinculades a les rutes del comerç marítim.
L'economia de la Corona de Castella
Era una economia ramadera, basada sobretot en les ovelles (amb necessitat de grans terrenys on pasturar) per la llana, que era el producte d’exportació principal i s'enviava cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric. La monarquia es va inclinar per protegir la poderosa Mesta, l’organització que aplegava els ramaders castellans. L’economia va rebre l’impuls més gran gràcies a la colonització d’Amèrica: l’or i la plata que n'arribaven i l’increment de les relacions comercials van estimular la prosperitat econòmica.
L'economia de la Corona d’Aragó
La crisi de la baixa Edat Mitjana havia delmat la població i debilitat l’economia. Per intentar mitigar la crisi, el rei Ferran va adoptar una sèrie de mesures que contribuïssin a revitalitzar l’economia dels seus regnes. Hi va continuar el predomini de l’agricultura i s’hi va reforçar el règim senyorial. València va tenir la major esplendor econòmica gràcies a una revitalització comercial important i, sobretot, a la gran activitat del seu port.
El conflicte de remença i la Sentència de Guadalupe
El rei Ferran va voler posar fi al conflicte dels pagesos a Catalunya i va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), la qual abolia alguns drets feudals al camp (els mals usos). Els pagesos s'havien revoltat perquè els obligaven a pagar els sis mals usos; Ferran va decidir eliminar-los i declarar que els pagesos eren lliures de tota servitud.
L'estructura dels grups socials
- Noblesa: Es redueix la seva influència política, però puja el seu poder econòmic gràcies a la primogenitura.
- Noblesa i clero: Eren els grups privilegiats; posseïen la part més important de la terra i els ramats.
- Pagesos: La majoria de la població ho era; vivien sense terres, sotmesos i amb condicions de vida precàries.
- Burgesia: Es desenvolupa una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes a les ciutats.
- Altres realitats: Al nord de Castella hi havia un nombre elevat de petits i mitjans pagesos; a Andalusia hi predominaven els pagesos sense terra, i a Catalunya la Sentència Arbitral de Guadalupe havia donat als pagesos un domini real sobre la terra a canvi de pagar unes rendes als senyors.