Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

La Successió a les Corones de Castella i Aragó

Corona de Castella: La Guerra Civil

Quan Enric IV va morir, els castellans es van dividir entre la seva filla Joana la Beltraneja i la germana del rei, Isabel. Hi va haver una guerra civil que va durar cinc anys per determinar qui ostentaria el poder.

Corona d’Aragó: El Compromís de Casp (1412)

Martí l’Humà va ser l’últim rei de la Casa Comtal de Barcelona. La seva mort va deixar el tron vacant. El 1412 es van reunir a Casp nou compromissaris, tres per cadascun dels regnes que formaven la Corona (Aragó, Catalunya i València), i van nomenar rei Ferran d’Antequera, de la dinastia Trastàmara.

La Unió Dinàstica

Després que cadascun regnés el seu país, Isabel i Ferran es van casar per... Continuar leyendo "La Unió Dinàstica i el Regnat dels Reis Catòlics" »

El Renaixement de les Ciutats

Les Causes del Renaixement Urbà

A partir del segle XI, la vida urbana a Europa va renéixer. La causa principal va ser l'augment de la producció agrària, que va permetre als camperols obtenir més productes dels necessaris per al seu consum. Amb això, van poder vendre els productes sobrants en mercats, i part del camperolat es va poder dedicar a altres tasques, com l'artesania i el comerç. Aquestes dues activitats es van exercir a les ciutats, la qual cosa en va afavorir la revitalització i el creixement.

En uns casos, van ressorgir les antigues ciutats romanes, que havien decaigut després de les invasions germàniques. En altres casos, van sorgir ciutats noves a partir de mercats establerts al costat dels... Continuar leyendo "El Renaixement de les Ciutats Medievals" »

La Guerra dels Cent Anys: Causes, Fases i Conseqüències

La Guerra dels Cent Anys va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Anglaterra i França durant un període de 116 anys, des del 1337 fins al 1453.

Motius del Conflicte

• Ruta comercial: Des de feia molt temps, el Canal de la Mànega era l’escenari de trobades entre vaixells anglesos i francesos. Hi van haver conflictes a causa d’aquesta ruta comercial tan important, ja que cada regne la volia governar i controlar per ser els únics a comerciar i evitar rivalitats.
• El que era més greu és que França animava Escòcia en la seva lluita contra Anglaterra.
• El motiu principal van ser les possessions angleses en territori francès: Guiena i Flandes.

• Relació de vassallatge (obediència,

Integració política

Cada estat renuncia a una part de la seva sobirania per cedir-la a unes institucions comunes que regeixen certs aspectes de la vida política.

Integració econòmica

Consisteix a suprimir les barreres que creen obstacles a les relacions econòmiques internacionals.

Unió Econòmica i Monetària

Grau d’integració econòmica en què dos o més països opten per suprimir els aranzels entre si.

Parlament Europeu

Institució en què estan representats els ciutadans de la Unió Europea.

Consell de la Unió Europea

Es reuneixen almenys 2 cops a l’any per impulsar i orientar políticament la Unió.

Comissió Europea

27 comissaris, en representació dels 27 països de la Unió. La seva missió és vetllar per l’aplicació correcta... Continuar leyendo "Glossari de Termes: Integració i Organitzacions Internacionals" »

Clase 1

• Reforma de salud: Causas que ocasionaron un cambio entre la reforma antigua y la actual (2010-2020), principalmente ocasionado por enfermedades crónicas no transmisibles.
• Objetivos sanitarios: Mejorar los logros alcanzados, disminuir las desigualdades, enfrentar los desafíos derivados del envejecimiento y los cambios de la sociedad, prestar servicios acordes a las expectativas de la población.

Objetivos estratégicos:

¿Cuáles tienen mayor énfasis en el área kinésica?

• R1: Reducir la carga sanitaria de cargas transmisibles y contribuir a disminuir su impacto social y económico. (1.4 IRA)
• R2: Prevenir y reducir la morbilidad, la discapacidad y mortalidad prematura por afecciones crónicas no transmisibles, trastornos mentales, violencia

L'Antic Règim: Societat i Economia

La Societat Estamental

La societat de l'Antic Règim es dividia en dos grans grups:

• Privilegiats: formats per la noblesa i el clergat.
• No privilegiats: compostos per la pagesia, la burgesia, els artesans i els servents.

L'Economia

Agricultura

L'agricultura era la principal activitat econòmica. A gran part d'Europa es practicava una agricultura de subsistència. La major part de la terra pertanyia a la noblesa i al clergat.

Comerç i Artesania

El comerç exterior va créixer gràcies a l'augment dels intercanvis amb Amèrica i Àsia. També es va desenvolupar l'anomenat comerç triangular.

L'artesania era controlada pels gremis, que eren associacions d'artesans que treballaven en petits tallers.

La Guerra de Successió

La Revolució dels Transports i la Màquina de Vapor

La màquina de vapor aplicada als desplaçaments va suposar una revolució dels transports:

• La invenció de la locomotora (George Stephenson, 1814) i la inauguració de la primera línia fèrria d’Anglaterra (Stockton-Darlington, 1825) van facilitar enormement el trànsit de mercaderies i passatgers.
• Els vaixells de vapor eren molt millors que els tradicionals, més ràpids (ja no depenien del vent per propulsar-se) i resistents (estaven fets de ferro).
• La revolució del transport va fer possible el desenvolupament d’un sistema postal a l’abast de tothom.
• A més, el telègraf elèctric (Samuel Morse, 1838) fomentà encara més les comunicacions de llarg abast.

Impacte en el Comerç i l'Economia

Análisis Funcionalista de la Sociedad de Clases

El análisis funcionalista es un enfoque sociológico cuyo origen se remonta a la sociología clásica del siglo XIX, pero que cobró peso en EE.UU. a partir de los años 50.

La primera premisa funcionalista ya la habían formulado Comte y Spencer, y había sido desarrollada por Durkheim. Se trata de la sistematicidad del orden social, cuyas partes se articulan entre sí, acoplándose sus distintas funciones para formar un todo unitario.

Para los funcionalistas, la sociología es el estudio de los sistemas sociales y de las funciones que desempeñan las instituciones, así como la contribución que éstas hacen a la continuidad del conjunto social. Con este planteamiento, conciben la desigualdad... Continuar leyendo "Estratificación Social: Funcionalismo, Movilidad y Postfordismo" »

IDH: índice de desarrollo humano

IDH (Índice de Desarrollo Humano) es un indicador creado por el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo (PNUD) con el fin de determinar el nivel de desarrollo que tienen los países del mundo. Su objetivo es conocer no solo los ingresos económicos de las personas de un país, sino también evaluar si ese país aporta a sus ciudadanos las condiciones propicias para desenvolverse. Para esto, el IDH tiene en cuenta tres variables:

• Longevidad: medida a través de la esperanza de vida al nacer. Es la cantidad de vida que vive una determinada población en un cierto periodo de tiempo. Dicho de otra manera, es una estimación del promedio de años que vivirían un grupo de personas nacidas el mismo año.

Sociedad de la Información y Nueva Institucionalidad: TIC, Hombre y Naturaleza

Rasgos de la Nueva Orden

• El cambio en la organización de la sociedad es producto de una revolución tecnológica.
• Considera un conjunto de procesos de carácter político, económico, social, tecnológico y cultural, el cual influye en la vida cotidiana.
• Se ve afectado en la medida que incorpora la utilización de las TIC (Tecnologías de la Información y Comunicación) y participa en redes de información.

Gobierno e Institucionalidad

Constituye un proceso de transformación y cambio; la estructura puede moldearse.

Gobierno Electrónico

Proceso que busca incorporar las TIC a un proceso de toma de decisiones, el cual tiene por objetivo facilitar el acceso y uso de los... Continuar leyendo "Impacto de las TIC en la Sociedad, Gobernanza y Globalización" »