Crisi i Transformacions a Europa al Segle XVII: Economia i Societat

El Segle XVII: Crisi i Contrastos a Europa

El segle XVII, a Europa, va ser una època de crisi i de contrastos. S’hi van produir problemes demogràfics i crisis agràries, però, a la vegada, es van desenvolupar el comerç colonial i la producció de manufactures.

Estancament Demogràfic i Societat

La població europea es va mantenir pràcticament estancada durant tot el segle XVII. El baix creixement demogràfic era producte d’una mortalitat alta ocasionada per les epidèmies i per l’existència de carestia i de fam. La societat continuava sent estamental, dividida entre privilegiats i no privilegiats, però la burgesia es consolidava com un sector ric i influent.

Economia i Comerç Internacional

Durant el segle XVI s’havien consolidat noves rutes comercials marítimes. Per una banda, la ruta dels metalls preciosos i, per l’altra, la ruta de les espècies.

La Monarquia Absoluta

En les monarquies absolutes l’autoritat del monarca provenia directament de Déu. El poder del rei era absolut i constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. Per a governar, el monarca estava auxiliat per ministres, consellers i secretaris, i també per un gran nombre de funcionaris.

Impacte dels Metalls Americans

Una ingent aportació d’or i plata d’Amèrica va arribar a Europa. Aquesta situació no va millorar les condicions econòmiques i socials de la població, ja que l’entrada d’enormes quantitats de metall preciós va provocar un efecte de pujada dels preus, que va fer disminuir el poder adquisitiu de les classes populars i va reduir el seu nivell de vida.

Recessió del Segle XVII

Al segle XVII, l’agricultura va empitjorar la precària situació que arrossegava. La ramaderia va veure com es reduïa el nombre de caps de bestiar, a causa d’una sequedat molt gran de les pastures i de la destrucció provocada per les diverses guerres peninsulars. La indústria i el comerç van patir una disminució profunda. La causa va ser la competència dels productes estrangers i l’escassa capacitat de compra d’una població arruïnada.

La Demografia Europea

El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, general arreu d’Europa, però greu als regnes hispànics. La població va registrar un retrocés important. Les causes són:

• El flux migratori al nou continent.
• Les baixes ocasionades per les guerres.
• L’expulsió dels moriscos.
• Les pestes i epidèmies ocorregudes entre 1601 i 1685.

Els Regnats de la Casa d'Àustria

Carles de Gant (1517-1556)

Carles I, educat a Flandes, va arribar a la Península el 1517, sense parlar castellà i envoltat de consellers flamencs. Carles era un monarca autoritari que escoltava poc els consellers i imposava sempre els seus criteris; així un "virrei" o governador general va passar a dirigir cada regne en nom seu. Aquestes qüestions, juntament a la consideració de "rei estranger", van portar una sèrie de revoltes polítiques i socials:

Les "Comunidades" (1519-1521)

A Castella, es van organitzar per defensar els interessos i privilegis dels municipis i de la burgesia.

Els Conflictes Exteriors de Carles I

Els principals conflictes van ser:

1. Rivalitat amb França (1525: victòria de Pavia contra Francesc I).
2. Expansió de l'Imperi turc (victòria de Viena, 1535: conquesta de Tunis, i fracàs a Alger).
3. La reforma protestant (1521: Edicte de Worms, 1529: Dieta d'Spira, Dieta d'Augsburg, Pau de Nuremberg, 1547: Batalla de Mühlberg, Pau d'Augsburg).

Felip II (1556-1598)

Felip II va regnar quan l'imperi es va incrementar amb els dominis americans fins assolir la màxima expansió. Com que no era emperador, va poder governar per als interessos de la monarquia hispànica, encarregant-se personalment del govern des de Madrid, vila que va convertir en capital el 1561. El poder del monarca va augmentar i es va accentuar la centralització ampliant el sistema de consells que l'assessoraven.

Felip II va imposar l’esperit de la Contrareforma. Va haver d'afrontar:

• Insurrecció de les Alpujarras (1567), que va ser sufocada després de tres anys de lluites.
• La rivalitat amb França (Saint-Quentin, 1557).
• Per frenar l’expansió musulmana al Mediterrani, va organitzar una gran flota aliada que es va enfrontar als turcs, aconseguint la victòria de Lepant amb una "Lliga Santa".
• Als Països Baixos es va sublevar Guillem d'Orange.
• El desastre de l’Armada Invencible (1588).

Felip III (1598-1621)

Felip III, fill i successor de Felip II, va inaugurar una nova etapa política, ja que va renunciar a exercir personalment les tasques del govern que van passar a mans de ministres omnipotents, els validos, privats o favorits.