Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Què és el feudalisme?

El feudalisme és un sistema polític, econòmic i social que es va implantar a Europa entre els segles IX i XV. Sorgeix després de la mort de l'emperador Carlemany, moment en què comença una etapa d'inseguretat i crisi.

Grups socials privilegiats

La noblesa i els eclesiàstics constituïen una petita part de la població, però eren els dos estaments privilegiats perquè gaudien d’uns drets que no tenia la resta de la població, com, per exemple, el de no pagar impostos.

La noblesa

Els nobles eren militars i tenien la propietat de grans extensions de terres (feus). A més, els senyors feudals exercien el poder jurisdiccional, és a dir, administraven justícia als seus vassalls. La noblesa es dividia en dos grups:

• L’alta

TEMA 2: Viure al feu

El feu establia les terres que el rei o noble havia atorgat a un altre senyor feudal, reservant les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. El senyor repartia una part del feu en lots (masos) que es lliuraven a serfs o pagesos lliures, que pagaven unes rendes, una part de la collita o feien feines a les terres del senyor. El senyor tenia el dret de jurisdicció sobre totes les terres del feu, podia dictar ordres i lleis, impartir justícia, controlar tots els serveis i imposar tributs.

Els pagesos del feu

La majoria de la població naixia i moria amb aquesta condició:

• Pagesos lliures: Podien ser propietaris de la seva terra i disposar de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, etc.

1. La Globalización: Definición y Características

1.1 Concepto de Globalización

La globalización es un fenómeno caracterizado por la interdependencia económica, política, social y cultural de todos los países del mundo. Iniciado en 1990, se distingue por los siguientes rasgos:

• Cobertura mundial: Alcance a nivel global.
• Inmediatez: Rapidez en la transmisión de información y procesos.
• Naturaleza económica: Es fundamentalmente un proceso de mercado.
• Transformación social: Ha modificado las bases de la sociedad actual.
• Conciencia global: Creación de una mentalidad colectiva mundial.

1.2 La Globalización Económica

Se organiza en tres centros tradicionales de poder económico y político: EE. UU., la UE y Japón. Asimismo, destacan potencias... Continuar leyendo "Impacto y Dinámicas de la Globalización en el Mundo Contemporáneo" »

Robert T. Craig: La Disolución del Campo de la Comunicación

Robert T. Craig postula que la teoría de la comunicación como campo identificable ya no existe.

Argumentos Principales:

• Las teorías más conocidas poseen un origen incoherente debido a su naturaleza multidisciplinaria y al uso equívoco de conceptos clave.
• Existe una necesidad imperante de crear un metamodelo que permita generar un metadiscurso coherente sobre la comunicación.

Él toma en cuenta que la comunicación abarca aspectos geográficos, histórico-biográficos, entre otros, y subraya la necesidad de “sistematizar” las sistematizaciones existentes, tales como:

• Retórica
• Semiótica
• Fenomenología
• Cibernética
• Sociopsicológica
• Sociocultural
• Crítica

Wolfgang Donsbach: Paradojas

Marginación y Discriminación

La marginación es la acción de dejar fuera de una sociedad a ciertas personas contra su voluntad. Situaciones que a veces provocan marginación: la inmigración y la pobreza.

Discriminar significa dar un trato de inferioridad a ciertas personas dentro de la sociedad por motivos de tipo religioso, político, étnico, económico, sexual... Como consecuencia del trato desigual, se niegan a estas personas derechos que los demás ciudadanos tienen y se les impide disfrutar de bienes que están al alcance del resto y que, frecuentemente, ellos mismos han producido.

Migración

La migración es el desplazamiento de personas o pueblos de un país a otro o de una región a otra (dentro de un mismo país) por causas económicas,... Continuar leyendo "Marginación, Discriminación y Globalización: Impacto Social y Ético" »

La Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola va ser produïda quan Carles II va morir. S'havia d'elegir rei, però Carles II, en el seu testament, volia que fos Felip d'Anjou. Carles, l'arxiduc, va enviar bàndols per atacar-lo. A Espanya, Castella recolzava Felip i Aragó ajudava Carles. França s'enfrontava a Gran Bretanya, Holanda i l'Imperi Alemany, que estaven a favor de Carles. El 1713, Carles va ser proclamat emperador d'Alemanya i va perdre tot l'interès de ser rei d'Espanya. Felip va cedir gran part d'Itàlia i Flandes quan es va firmar el Tractat d'Utrecht. Després, Felip va ser proclamat rei d'Espanya, nomenat Felip V, que va donar Gibraltar i Menorca a Anglaterra.

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys... Continuar leyendo "Guerra de Successió, Il·lustració i Vocabulari Clau" »

L'Antic Règim: Característiques Generals

Població al Segle XVIII

Primera Meitat del Segle XVIII (Població Estancada)

Durant la primera meitat del segle XVIII, la població es mantenia estancada. Hi havia molts naixements i també molta mortalitat per manca d’aliments, d’higiene i per culpa de les guerres. Per tant, la població mantenia un nombre estable.

Hi havia períodes de crisi de subsistència deguts a les males collites, en aquests períodes moria molta gent.

Segona Meitat del Segle XVIII (Creixement Demogràfic)

La natalitat es va mantenir alta, però la mortalitat va baixar. Això va ser possible perquè:

• Van arribar productes d’Amèrica com la patata i el blat de moro.
• Es van acabar les grans pandèmies i no hi va haver grans guerres.

Imperialisme (1871-1914)

Dominació política, econòmica o cultural que els Estats europeus van exercir sobre els nous territoris.

Causes:

Econòmiques: mercats nous, llocs per invertir capitals.
Polítiques: Prestigi i poder polític.
Ideològiques: Expandir cultura.
Demogràfiques: Exiliar per una vida millor.

Segles XVII-XVIII: Societat Estamental i Il·lustració

Societat Estamental

Divisió entre privilegiats i no privilegiats. Economia agrícola de subsistència basada en la terra. El rei concentrava tots els poders: executiu, legislatiu i judicial.

La Il·lustració

Conjunt d'idees del segle XVIII que prioritzava la raó per sobre de la fe religiosa.

• Montesquieu: divisió de poders (executiu, legislatiu i judicial).
• Voltaire: llibertat d'expressió, coneixement i educació.
• Rousseau: constitució com a pacte entre governants i governats.

Guerra de Successió (1700-1714)

Al segle XV, la Península Ibèrica estava dividida en cinc regnes: Portugal, Navarra, Granada, Castella i la Corona d'Aragó. La unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó... Continuar leyendo "Història Moderna i Contemporània: Segles XVII-XIX" »

Tipus de Tropes contra Napoleó a Espanya

Faran la guerra les guerrilles, que eren les tropes espanyoles, i les tropes angleses, que van fer recolzament quan Napoleó va retirar tropes cap a Rússia. També hi eren els patriotes, que eren els espanyols.

La Primera Constitució Espanyola: La Pepa

Va ser la Constitució de 1812 i es va promulgar el 1812. Les seves característiques eren:

• Sobirania nacional
• Sufragi universal masculí
• Separació de poders

El Govern Absolut de Ferran VII

Al segle XIX, Ferran VII torna a Espanya i restaura l'absolutisme, eliminant totes les reformes fetes pels liberals. Va governar de 1814 a 1820 i, finalment, l'any 1823 torna com a rei fins a l'any 1833, que és quan mor.

Trienni Liberal i la Constitució de Cadis

Es van... Continuar leyendo "Història d'Espanya i el Món: S. XIX, Industrialització i Imperialisme" »