Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Marxa cap a la guerra

La política d'Alemanya, que no va poder ser aturada per la Societat de Nacions ni per la política d'apaivagament de les potències europees, va provocar la Segona Guerra Mundial. La crisi de 1929 va tenir conseqüències polítiques i socials, i Japó, Itàlia i Alemanya van iniciar polítiques exteriors agressives i expansionistes que pretenien controlar el mercat i posar fi a la crisi fomentant el nacionalisme.

Japó va envair Manxúria i va instaurar-hi un protectorat, el Manchukuo. Japó va ser expulsat per la Societat de Nacions. Itàlia havia estat elegida com a cancelleria d'Alemanya, amb un programa polític que es basava en el rebuig del Tractat de Versalles, l'expansionisme territorial i el rearmament. Alemanya...

La Il·lustració a Espanya

A l'Espanya de mitjans del segle XVIII, després de la repressió de Felip V, va sorgir un grup de pensadors il·lustrats que tenien un gran interès per l'educació, la ciència, l'esperit crític i la idea de progrés. L'absència a Espanya d'amplis grups burgesos, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el gran pes de l'Església catòlica van dificultar l'expansió d'aquestes idees. Els pensadors il·lustrats van trobar un suport eficaç en el monarca Carles III.

El creixement del segle XVIII

Espanya continuava sent una societat rural i estamental, amb una agricultura de pocs rendiments i tècnicament retardada. Tanmateix, el comerç i la indústria també es van modernitzar.

La Revolució Francesa

La monarquia

Estructura Econòmica

Estructura industrial:

Siderúrgia: (fabricació d'acer). La siderúrgia moderna neix a Màlaga i Catalunya, i a Astúries i Biscaia (Altos Hornos de Biscaia), amb l'eix Bilbao-Cardiff.

Metal·lúrgica:

• Construccions metàl·liques (ponts, edificis, mercats): empresa espanyola.
• Construcció mecànica (locomotores, maquinària): empresa estrangera.
• Primeres fàbriques a Barcelona i Sevilla.
• Predomini de la metal·lúrgia basca: la siderúrgia basca assoleix alts índexs de producció i modernització (Marina de Guerra) i desenvolupa la construcció naval, assumeix la maduresa tecnològica i es beneficia de l'aranzel proteccionista de 1898.

Mineria: Producció escassa fins al 1830-1860. Propietat estatal de la majoria de mines (...

Ocio e espectáculo na Grecia clásica

O teatro era un feito social con sentido de entretemento educativo e relixioso. Nun principio era de madeira e podían desmontarse, pero co tempo fixéronse de pedra na falda dunha colina, aproveitando a inclinación para facer o graderío.

A orquestra

Tiña forma circular e nela situábanse as representacións e o coro, que tiña un papel moi importante, aínda que co tempo foi decaendo. O coro cantaba anticipando os sentimentos que iban suceder. Ás veces tamén bailaban ao son da frauta.

A escena

A escena era unha edificación situada detrás da orquestra, que servía de teón de fondo, pero que ao mesmo tempo contiña unha serie de dependencias. Diante da escena estaba o proscenio.

O proscenio

Era unha plataforma...

L'Imperi de Carles I i el seu Llegat

Corona de Castella i d'Aragó

Carles I:

• Corona de Castella: Granada, Navarra, Canàries, territoris americans.
• Corona d'Aragó: Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Nàpols i Sicília.

A Joana I la van casar amb Felip I de Borgonya. El seu fill, Carles I, va heretar les corones de Castella i Aragó. El 1516 és coronat com a Carles I d'Espanya. El 1519 hereta l'Imperi alemany, amb el nom de Carles V d'Alemanya.

Revoltes Interiors

Revolta dels comuners (1520-1521): Moltes ciutats de Castella s'uniren en contra de l'autoritat d'un rei i uns consellers que eren estrangers.

Revolta de les Germanies (1521-1532): A València i Mallorca, artesans i pagesos contra nobles i dirigents dels gremis.

Fronts de Conflicte

Amèrica:...

Context democràtic: revolució de 1868

Crisi econòmica i desgast polític

Revolució de 1868

Causes: durant aquesta etapa es va produir una crisi econòmica i un desgast polític en el règim isabelí, que va desencadenar la revolució contra la monarquia. Els unionistes, demòcrates i progressistes s'hi van unir per presentar l'alternativa que es basava en la democratització.

Desenvolupament: els militars Prim i Serrano van esclatar el moviment l'octubre de 1868 a la badia de Cadis. Les tropes del govern van ser vençudes a Alcolea i Isabel II va partir a l'exili.

Conseqüències:

• Es va formar un govern provisional on hi van col·laborar els militars.
• Es van reconèixer els drets fonamentals i el sufragi universal masculí.
• Es va reformar l'ensenyament.

1. L'hegemonia del comtat de Barcelona durant el segle XI

El comte Ramon Berenguer I va imposar la seva autoritat sobre els altres comtats catalans i va sotmetre la noblesa feudal a la seva autoritat.

1.1. El sotmetiment de la noblesa feudal

Entre 1041 i 1059, Ramon Berenguer I va derrotar els nobles rebels dels seus comtats. Després els va oferir un pacte: els nobles es van convertir en vassalls seus i, a canvi, ell va acceptar la submissió dels pagesos a l'autoritat dels senyors feudals. Catalunya es va convertir en un país plenament feudal. Els únics comtats que no foren vassalls del comte de Barcelona van ser el Pallars i el Rosselló.

1.2. Les relacions amb Al-Àndalus

L'any 1031 el califat de Còrdova es va dividir en petits regnes de...

Primera Revolució Industrial

Aparició de la màquina triadora. Es va reduir la mortalitat i es va mantenir la natalitat, cosa que va provocar el creixement demogràfic. Es va produir la Revolució Industrial a Gran Bretanya per diverses causes: el creixement de la població i la demanda de productes manufacturats, que s'abastien amb la mà d'obra disponible.

Invents: la màquina de vapor (1782), amb la font d'energia vapor = carbó. S'aplicà a la indústria tèxtil i siderúrgica, al ferrocarril (locomotora), a la mineria i a les eines.

Factors: disponibilitat de matèries primeres (carbó, cotó...) i una bona xarxa de comunicació. La burgesia arrelada volia invertir.

Apareix un nou sector de producció: la indústria fabril. Es van construir...

El procs industrial:

l sctor industriay formnl conjunt d'activitats k transformn tota 1a srie d rcursos naturals en products smielaborats olaborats. Intrvnn quatrlmnts ssncials: ls primrs matris, l'enrgia,l trbay uma il capital.

Tipus d'industris:

sgonsls products obtinguts s podn classificar en 3 grans modalitats: ls industris d bas o psantslaborn primrs matris pr a al3 industris. Ls indústris d bns d'ekipamnt transformn ls primrs matris kls subministrn ls industris d bas en products acabats, dstinats a al3 industris. Ls industris d bns d consum produeixen articls dstinats a l'us dirct d la població a partir d primrs matris naturals o smielaborads.

Ls primrs matris:

ls primrs matris sn l'elmnt basic d la producció industrial.
Sgonsl su orign,...

Primera Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial va tenir el seu origen en el creixement demogràfic i agrícola. La creació de la màquina de vapor va substituir el treball manual i va donar lloc a grans fàbriques. L'aplicació del vapor a les màquines (ferrocarril, vaixells) va donar pas al capitalisme, basat en la propietat privada i la lliure iniciativa.

Revolució Francesa (1789-1799)

La Revolució Francesa es va originar a causa de les desigualtats socials, les col·lisions i la crisi financera. Etapes:

• Monarquia constitucional (1789-1792): suport de la burgesia conservadora, que aspirava a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
• República democràtica (1792-1794): impulsada