El sexenni democràtic i el moviment obrer a Espanya

Context democràtic: revolució de 1868

Crisi econòmica i desgast polític

Revolució de 1868

Causes: durant aquesta etapa es va produir una crisi econòmica i un desgast polític en el règim isabelí, que va desencadenar la revolució contra la monarquia. Els unionistes, demòcrates i progressistes s'hi van unir per presentar l'alternativa que es basava en la democratització.

Desenvolupament: els militars Prim i Serrano van esclatar el moviment l'octubre de 1868 a la badia de Cadis. Les tropes del govern van ser vençudes a Alcolea i Isabel II va partir a l'exili.

Conseqüències:

• Es va formar un govern provisional on hi van col·laborar els militars.
• Es van reconèixer els drets fonamentals i el sufragi universal masculí.
• Es va reformar l'ensenyament.
• Es va aprovar la Constitució de 1869.

Monarquia democràtica

La constitució tenia la monarquia com a forma de govern i va haver de crear un rei entre les dinasties europees. Amadeu de Savoia va ser escollit i va arribar a Espanya el 1871, procedent de la casa reial italiana. Amadeu comptava amb el suport dels progressistes i dels demòcrates, però s'hi oposaven els moderats, els carlins i l'Església.

Problemes

• Una insurrecció a Cuba i la nova guerra carlina que s'inicia el 1872.
• Amadeu abdica el febrer de 1873.

Primera República

Davant l'abdicació del rei, les Corts votaren la República, que va generar entusiasme entre la ciutadania, però tenia problemes de reformes socials i es va prendre de forma federal, i es van repartir les competències legislatives entre el govern federal i les repúbliques federals.

Problemes

• La guerra carlina i cubana.
• Els republicans dificultaven l'actuació del govern.
• Revoltes socials.
• Els monàrquics no van acceptar el règim republicà i van començar a restaurar la monarquia d'Alfons XII.

Moviment obrer

Inicis

És un procés industrial que comença a finals del segle XIX. Les primeres formes d'protesta van ser els moviments luddites, que van destruir les maquinàries, les fàbriques i les primeres màquines de vapor. Els treballadors després d'això van crear organitzacions per defensar els seus drets. El 1849 es va fundar l'Associació de Teixidors de Barcelona, que tenia una sèrie d'objectius: reduir la jornada laboral i augmentar els salaris. Durant el bienni progressista, el obrerisme es va expandir i el 1855 es va formar la primera vaga general a Espanya.

Durant el sexenni democràtic van arribar a Espanya una sèrie d'idees i van crear la Federació Espanyola de la Internacional de Treballadors per difondre el marxisme i l'anarquisme entre els internacionalistes espanyols.

Anarquisme

L'anarquisme va tenir molta força entre els obrers i la pagesia. Aquests defensaven la formació de grups autònoms contra la burgesia i els capitalistes, que van produir atemptats i la societat va entrar en un clima de violència. Aquests atemptats van provocar que els anarquistes contraris a la violència creessin sindicats obrers com la Confederació Nacional del Treball (CNT), amb l'objectiu de conduir els obrers cap a la revolució social.

Socialisme

El marxisme va tenir la influència més gran. Amb l'impuls de Pablo Iglesias, el 1879 es va crear el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el 1888 es va impulsar la creació del partit socialista de la Unió General de Treballadors (UGT). A diferència dels anarquistes, els socialistes defensaven la participació en les eleccions, on el seu objectiu era enviar als diputats obrers per defensar allò que volien aconseguir.

Gràcies al sufragi universal es van obrir noves expectatives electorals i la influència del socialisme va créixer lentament.