Revolució Industrial: Capitalisme, Classes Socials i Moviment Obrer

Primera Revolució Industrial

Aparició de la màquina triadora. Es va reduir la mortalitat i es va mantenir la natalitat, cosa que va provocar el creixement demogràfic. Es va produir la Revolució Industrial a Gran Bretanya per diverses causes: el creixement de la població i la demanda de productes manufacturats, que s'abastien amb la mà d'obra disponible.

Invents: la màquina de vapor (1782), amb la font d'energia vapor = carbó. S'aplicà a la indústria tèxtil i siderúrgica, al ferrocarril (locomotora), a la mineria i a les eines.

Factors: disponibilitat de matèries primeres (carbó, cotó...) i una bona xarxa de comunicació. La burgesia arrelada volia invertir.

Apareix un nou sector de producció: la indústria fabril. Es van construir edificis on es concentraven moltes màquines i obrers, amb la divisió del treball.

Segona Revolució Industrial

Noves fonts d'energia: el petroli (motor d'explosió) i l'electricitat (dinamo).

Noves indústries:

• Siderúrgica: acer i alumini.
• Química: explosius, fertilitzants, farmàcia...

Nous sistemes de producció:

• En sèrie: productes iguals.
• En cadena: cadenes de muntatge, per produir molt en poc temps i abaratir costos.

Concentracions industrials:

• Càrtel: empreses independents amb acord de preus i mercats.
• Trust: fusió d'empreses.
• Holding: grups financers.
• Monopoli: una sola empresa domina tot el mercat.

Noves relacions de transport: el vaixell de vapor i el ferrocarril; el motor d'explosió va donar pas a l'automòbil i l'avió.

El capitalisme

Nou sistema econòmic basat en: la propietat privada dels mitjans de producció, la recerca del màxim benefici, l'acumulació de capital, el liberalisme econòmic (lliure comerç) i la no intervenció de l'Estat.

Societat de classes

Rígida, individual i urbana, dividida en dos grans grups socials:

La burgesia: propietària dels mitjans de producció. Família: el matrimoni és un interès econòmic. Mansió: símbol de poder econòmic. Oci: poc. Vestits: cars i ornamentats. Vida social: relacionar-se amb gent influent, clubs privats.

El proletariat

Propietari de la força de treball, que ven a canvi d'un salari. Es casava molt jove i tenia molts fills. L'home era el cap de família; la dona treballava com a assalariada i, a més, s'ocupava de la llar. Vivien en blocs de pisos amb poques habitacions, propietat dels amos de les fàbriques. La higiene era escassa i el temps lliure, poc. La vestimenta era senzilla i escassa.

Moviment obrer

Ludisme

Moviment d'obrers del mateix ofici amb característiques comunes, que van destruir màquines perquè pensaven que els treien llocs de treball. Van ser el primer pas cap a la consciència de classe. Volien millores salarials i laborals i, el 1824, van aconseguir el dret a l'associació, cosa que va ser la base del sindicalisme.

Socialisme

Socialisme utòpic: societat fraternal i solidària amb propietat col·lectiva.

Socialisme científic: el marxisme, de Karl Marx i Friedrich Engels. El Manifest Comunista és un document que critica el capitalisme i defensa una societat comuna, la igualtat d'oportunitats i la intervenció de l'Estat.

Societat socialista: el comunisme, liderat per la Unió Soviètica, com a nou sistema econòmic.

Anarquisme

Corrent de pensament que critica la desigualtat econòmica entre persones i el capitalisme, i que vol la llibertat humana. No accepta cap autoritat de poder ni de govern. Defensa l'educació popular, la propietat privada i la col·lectivització dels beneficis.