Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Cronologia i Origen del Feudalisme

En quins segles era el feudalisme?

Entre el segle X i el segle XV.

Què és la cristiandat?

Tots els estats europeus cristians de l'Edat Mitjana.

L'Església a l'Edat Mitjana

El cap de l'Església qui és?

El papa de Roma i els bisbes.

Quins poders tenia l'Església?

Podien discutir amb el rei i eren rics, i gran de les terres eren de monestirs. Cobraven rendes i impostos.

Com controlava la vida dels cristians?

Havien de fer: resar, anar a missa els diumenges i confessar-se un cop l'any.

Què vol dir excomunicat?

Quedar per sempre fora de l'Església.

Què són les croades?

Eren campanyes militars per defensar el cristianisme i recuperar Terra Santa.

El Sistema Feudal i els Feus

Què va fer tornar el feudalisme?

Les invasions...

Estat i Constitució

Estat: constitució, poder executiu (governs autonòmics: presideixen els presidents i consellers; Govern central: presideix el president i els ministres), poder legislatiu (parlaments autonòmics; Corts Generals: Congrés de Diputats i Senat; electorat) i poder judicial (Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, tribunals ordinaris i Consell General del Poder Judicial).

La Constitució de 1978

1. L'Estat espanyol es configura com a estat social i democràtic de dret que té en la monarquia parlamentària la seva forma política.
2. Atorga la possibilitat de constituir-se en comunitats autònomes a les nacionalitats i regions.
3. La sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans i la igualtat

Qué es la investigación científica

La investigación científica es un proceso sistemático, riguroso y objetivo que utiliza datos y pruebas para comprender o resolver un problema, basándose en evidencias y no en opiniones. Puede ser básica, si busca ampliar conocimientos, o aplicada, si busca solucionar un problema concreto.

Tipos de razonamiento

• Deductivo: va de lo general a lo particular. Parte de una ley o teoría general para predecir un caso concreto. Su conclusión es 100% segura, permite probar hipótesis, pero no genera un conocimiento nuevo, ya que la respuesta estaba en la teoría.
• Inductivo: va de lo particular a lo general. Observa muchos casos concretos para formular una regla o teoría general. Permite descubrir nuevos patrones

Teorías y Modelos de la Comunicación

Martín Serrano - comunicación relacional/simbólica

• Perspectiva racional

Martín Algarra - Interaccionismo simbólico

Lasswell - Comunicación no humana / tipología del estudio de los medios masivos

Denis McQuail - Teoría de la comunicación de masas

Ferdinand de Saussure - Modelo A (1916), lingüista

Roman Jakobson - Modelo B: funciones expresiva, representativa, fática

Lasswell - Modelo básico de la comunicación

Shannon y Weaver - Modelo matemático

Schramm - Modelo de Schramm o de experiencia

Melvin DeFleur - Modelo de sistema de comunicación de masas

Lasswell - Sociedad de masas, aguja hipodérmica

José Ortega y Gasset - Filósofo español, crítico con el hombre masa

Lazarsfeld - Teoría de los efectos...

Introdución

Coñécese como Guerra Fría o período da política internacional comprendido entre 1945 e 1991, que estivo dominado por unha relación hostil e de desconfianza mutua entre os bloques de países liderados respectivamente polos Estados Unidos de América (EUA) e pola Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas (URSS). Denominouse Guerra Fría porque durante o citado período, estas dúas potencias nunca chegaron a unha verdadeira guerra entre elas, aínda que estiveron a punto de facelo varias veces. O conflito entre as superpotencias expresábase doutro xeito (a propaganda, a espionaxe, o boicot económico e político, o apoio á guerrilla ou a guerras localizadas en terceiros países, etc.).

A pretensión das grandes superpotencias...

Clasificación y Características Morfológicas de Gimnospermas

A continuación se presenta la relación de las principales especies de gimnospermas (y grupos afines), detallando su asignación taxonómica y rasgos vegetativos y reproductivos clave.

Abreviaturas y Leyenda

• P/C: Tipo de hoja según su persistencia (P = Perenne / Perennifolio; C = Caduco / Caducifolio).
• Disposición / Tipo de brote: Disposición de las hojas o tipo de ramas (Macro = Macroblastos; Braqui = Braquiblastos; Op = Opuestas; Verticilos de 3).
• Simp/Comp: Tipo de lámina foliar (Simple / Compuesta).
• Mono/Dio: Sistema sexual (Monoico = Flores o estróbilos masculinos y femeninos en el mismo pie; Dioico = En pies separados; M/D = Especie con individuos monoicos o dioicos).

Tabla

Segona Revolució Industrial: 1860-1914

Europa, els Estats Units i el Japó experimenten un creixement econòmic i demogràfic, intercanvis comercials, augment de la producció i millores al transport.

Expansió blanca i migracions

Durant la Segona Revolució Industrial a Europa es va viure un creixement demogràfic, causat per la disminució de la mortalitat i el manteniment d'una natalitat elevada. Això va provocar migracions d'europeus cap als Estats Units, Amèrica Llatina i Nova Zelanda.

Noves fonts d'energia

Els principals recursos de la Segona Revolució Industrial van ser l'electricitat i el petroli. L'electricitat s'aplicà a la indústria, substituint la màquina de vapor. El petroli, combustible per al transport, va permetre el primer...

L'imperialisme extraeuropeu

Els Estats Units es van expandir cap al Pacífic, on van ocupar la possessió espanyola de les Filipines així com Hawaii. Al Carib van expulsar els espanyols de Cuba i Puerto Rico, i es van apoderar d'una franja de Panamà, de la República Dominicana i de Nicaragua.

Des del començament del segle XX van intervenir en les eleccions dels governs i en els afers interns dels països on hi havia els interessos econòmics dels EUA. L'expansionisme japonès va ser el resultat de la modernització social i la industrialització del país.

El Japó, amb l'ajuda de la Gran Bretanya, va superar el progrés rus a la província de Manxúria i es va annexar les illes Kurils, Corea i Formosa.

Avanços introduïts per Europa a les

La Reforma Agrària

Reforma agrària: Conjunt de mesures per acabar amb l'agricultura de l'antic règim i les limitacions a l'agricultura capitalista.

1. Desamortització eclesiàstica

Objectius:

• Eixugar el deute públic.
• Finançar la guerra carlina.
• Reduir el poder de l'Església.
• Desenvolupar una base social de compradors proliberals.

Actuacions:

• Dissolució del règim senyorial i jurisdiccional (les terres que eren de la pagesia i on es pagava senyor feudal com a jutge; s'havien de tenir papers de propietat).
• Desvinculació: supressió de primogenitures (no es podien vendre terres que eren mayorazgos, de generació en generació).
• Desamortització eclesiàstica (dissolució d'ordres religioses, confiscació per l'Estat, subhasta i compra per particulars)

Nou ordre mundial i relacions internacionals

Les relacions internacionals sorgides després de la Guerra Freda es caracteritzen pel paper dels Estats Units com a única superpotència mundial, ja que no tenen cap rival.

Guerra del Golf (1991)

La invasió de Kuwait l'agost de 1990 per l'exèrcit del dictador iraquià Saddam Hussein va provocar que l'ONU dirigís una coalició militar de 29 països que va alliberar Kuwait i va derrotar l'exèrcit iraquià.

Guerra del Golf (2003)

La guerra s'inicia amb la invasió militar d'Iraq. El president nord-americà va argumentar que Iraq posseïa armes de destrucció massiva, amb l'objectiu de provocar la caiguda de Saddam Hussein. El conflicte s'ha allargat durant anys i ha tingut un elevat cost humà.

Integrisme