L'ús del Carbó en Catalunya en el Segle XIX

El procs industrial:

l sctor industriay formnl conjunt d'activitats k transformn tota 1a srie d rcursos naturals en products smielaborats olaborats. Intrvnn quatrlmnts ssncials: ls primrs matris, l'enrgia,l trbay uma il capital.

Tipus d'industris:

sgonsls products obtinguts s podn classificar en 3 grans modalitats: ls industris d bas o psantslaborn primrs matris pr a al3 industris. Ls indústris d bns d'ekipamnt transformn ls primrs matris kls subministrn ls industris d bas en products acabats, dstinats a al3 industris. Ls industris d bns d consum produeixen articls dstinats a l'us dirct d la població a partir d primrs matris naturals o smielaborads.

Ls primrs matris:

ls primrs matris sn l'elmnt basic d la producció industrial.
Sgonsl su orign, podn sr d'orign minral, animal, vgtal o kimic.

Els products minrals:

1a bona part d ls primrs matris sn products minrals. Dls minrals mtalics,l ms imxtant sl frro, l'elmnt basic d ls industris sidrurgiks i mtalurgiks. Dls minrals no mtalics,ls fosfats, utilitzats com a frtilitzants, snls k prsntn 1 volum d'explotació ms gran.Ls diamants, ls maragds,ls robins ils safirs sn ls ms valorads d ls anomnads pdrs prcioss.

Ls fonts d'enrgia:

en tot procs d transformació d'una primra matria en 1 altr product cal enrgia. Aksta enrgia s'obt d ls fonts d'enrgia. En l'etapa prindustrial, l'enrgia provnia exclusiva d la força muscular, dl vnt, d l'aigua i d la combustió d yenya. A partir d la rvolucio industrial, aksts forms d'enrgia van anar prdnt imxtancia davant d l'us crixent dl Carbó, primr, d l'elctricitat, dsprs, i dl ptroli il gas natural, ms tard. En ls darrrs dcads s' an anat incorxant al panorama enrgtic l'enrgia nuclar i, encara k molt lntamnt, ls enrgis rnovabls o altrnativs, com l'enrgia solar, l'eolica, la gotrmica i la maromotriu.

Primrs matris i fonts d'enrgia:l conflict:

ls paisos dsnvolupats an dsplgat al yarg d la istoria modrna divrss stratgis pr tnir-nl control. Primramnt o van fr mitjançant l'ocupació colonial i, dsprs, quan ls colonis s van indpnditzar, pr mitja d pacts i convnis ambls nous stats emrgnts.L control sobr ls primrs matris ils minrals enrgtics s 1 dls objctius principals d la política extrior dls paisos dsnvolupats i la Raó d fons d'alguns d ls guerrs i crisis k an sclatat al final dl sgl xx i principis dl sgl xxi en paisos amb imxtants rsrvs d rcursos naturals.

Combustibls fossils i minrals radioactius:

ls minrals enrgtics inclouenls anomnats combustibls fossils-Carbó, ptroli i gas natural- ils minrals radioactius, k intrv en la producció mundial d minrals.L valor d la producció dls minrals enrgtics constitueixl 75% dl valor total d la producció mundial d mierals, mntr kls minrals mtalics en rprsntnl 20% ils no mtalics, tan solsl 5%.

El Carbó:

l Carbó va srl primr minral utilitzat com a font d'enrgia.L Carbó prov d la lnta dscomposicio i ptrificacio d grans +s forstals al yarg d milions d'anys.Ls carbons ms antics sn l'antracita i l' uyam k tnn força podr caloric;l lignit, d formació ms rcnt, en t mnys. La industria sidrurgica i ls cntrals trmiks d producció d'elctricitat sn ls grans consumidors d Carbó. A partir d 1960, la producció d Carbó va comnçar a disminuir com a conskncia d l'sgotamnt dls miyors jacimnts i d la comptncia dl ptroli. Tanmatix, la crisi dl ptroli d 1973 va subratyarls inconvnients d la dpndncia gairb exclusiva d'una 1ica font d'enrgia i va tornar a activar l'explotació d ls mins d Carbó.

El ptroli:

l ptroli s 1 combustibl likid, fosc i sps k s va formar fa milions d'anys pr acumulació i frmntacio d plants i animals al fons d yacs i mars. Actualmnt,l ptroli s la principal font d'enrgia mundial, i s la primra matria d'una imxtant industria ptrokimica.Ls principals paisos productors d ptroli sn l'arabia saudita,els stats 1its, Rússia i l'iran.

L'enrgia nuclar:

l control dl procs d fissió d l'atom d'urani en ractors nuclars a ft possibl l'aprofitamnt d l'enorm quantitat d'enrgia calorica k s'n dsprn pr produirlctricitat. Fa 1s quants dcads s pnsava k l'enrgia nuclar podia substituirl ptroli com a principal font d'enrgia. Postriormnt quan s' an vistls grans riscos k implica, molts paisos an abandonat o rstringitls sus plants d dsnvolupamnt.

Gas natural:

l gas natural tl matix orign kl ptroli i sovint sta associat als jacimnts ptroliers, on forma bosss a ls caps supriors. S'utilitza a ls cntrals trmiks, a ls industris kimica i mtalurgiks i a ls yars.

La producció d'elctricitat:

l'elctricitat no s 1a font d'enrgia, sinó 1a forma d'enrgia. Pr produir l'elctricitat a gran scala s'utilitzn cinc fonts d'enrgia difrnts: l'aigua,l Carbó,l ptroli,l gas natural i l'urani. Tamb i a cntralslctriks k utilitzn ls anomnads enrgis altrnativs: l'eolica, la solar, la gotrmica i la maromotriu: l'enrgia eolica aprofita la força dl vnt mitjantçantls aerognradors instalats als parcs eolics. L'enrgia solar s pot aprofitar com a enrgia calorica, mitjançant forns solars, o lumínica, amb plaks fotovoltaiks. L'enrgia gotrmica aprofital calor d ls zons intriors d la trra. L'enrgia mromotriu aprofita la força motriu d ls mars.

Ls cntralslctriks:

ls cntrals idroelctriks aprofitn la força motriu d l'aigua dls rius i dls yacs en suprar 1 dsnivy pr mour ls turbins k produeixen l'elctricitat. Ls cntrals trmoelctriks utilitzn l'enrgia calorica k s dsprn d la combustió dl carbom dls drivats dl ptroli, dl gas natural i d la fissió d l'atom d'urani.

Factors físics d localització industrial:

la proximitat d ls fontrs d'enrgiai la d ls primrs matris sn 2 factors físics d localització industrial. La proximitat d'una font d'enrgia va sr ssncial en la primra etapa d la rvolucio industrial; ls concntracions ms imxtants d fabriks s van produir a prop dls jacimnts d Carbó i al yarg dls cursos fluvials, on s podia utilitzar l'aigua com a font d'enrgia. La proximitat d ls primrs matris s molt imxtant quan sn molt psants o poc valor 1itari.

Factors umans d localització industrial:

entrls factors umans d localització industrial cal dstacarls sguents: l'existncia d'un mrcat imxtant proxim k absorbixi 1a bona part d la producció. La disponibilitat d ma d'obra abundant i qualificada. Bons comunicacions k facilitinl flux d mrcadris. Infrastructurs d srvis públics i financiers k facilitinls subministramnts basics. L'existncia d'una infrastructura industrial, k, al ora k afavorix la instalacio d'industris, pot convrtir-s en complmntaria d ls novs.

Els spais industrials:

l dsnvolupamnt industrial k s va iniciar durantl sgl xviii a crat forms propis d'ocupació dl trritori.Ls cn3 industrials sn punts aiyats d'activitat industrial k s' an dsnvolupat al voltant d'un factor d localització concrt, pro k pr falta d'stimul dixen d crixer.Ls complxos industrials sn constituits pr industris complmntaris. Ls rgions industrials prsntn 1 tixit industrial no tan dns i ms variat kls complxos industrials.Ls parcs tcnologics sn 1a forma nova d'spai industrial on s'aplguen industris puntrs, en ls quals la invstigacio 100tifica i tcnologica assolix 1 papr imxtant.Ls parcs emprsarials sn spais ddicats a oficins i industris d tcnologia avançada.

Els paisatgs industrials:

l'aparició d'aksts difrnts spais industrials a dfinit 1 paisat e molt caractristics.L paisatg industrial classic propi dls cn3 ils complxos industrials dl sgl xix i la primra mitat dl xx, quanl Carbó era la font d'enrgia k scalfavals alts forns i fia funcionar la makinaria.L paisatg industrial urba sl k s' a format al voltant dls grans nuclis urbans. S tracta d'industris d transformació i d bns d consum, ms rcnts, moguds prlctricitat o pr drivats dl ptroli i dotads d modrns naus industrials, organitzads en polígons.L paisatg industrial rural rspon al factor d la proximitat d ls primrs matris.

La distribució d la industria:

la majoria d ls industris s concntrn en 1s quants rgions d'Europa, l'amrica del nord i Àsia.L procs d'industrialització s va iniciar a anglatrra durantl sgl xviii. Al yarg dl sgl xix, al voltant dl Carbó, s va anar stnnt pr totl continnt europu i va passar a l'amrica dl nord. Al Japó, la invrsio d capitals extrangrs, l'abundancia d ma d'obra disciplinada i entrgada al trbay i l'adopció d tcnologis occidntals van fr k cap al final dl sgl xix s' i emprngus 1a rapida industrialització k l' a convrtit en 1 dls lidrs mundials. Durant la dcada d 1980ls paisos industrialitzats van dsplaçar ls activitats cap als paisos dl sud-st asiatic. Tailandiam ong kong, Taiwan, Singapur, indonsia, malasia i cora dl sud s van convrtir en "paisos tayer". Ms rcntmnt, s'obsrval dsplaçamnt d'activitat industrial cap a paisos d l'amrica latina i dl nord d'África. La nova gran potncia industrial dl sgl xxi sra la xina, amb 1a alta productivitat, 1s costos laborals baixos i 1 extns mrcat intrior.

La industria als paisos dsnvolupats:

ls paisos dsnvolupats continuen controlant la major part dls capitals industrials, la invstigacio il dsnvolupamnt d novs tcnologis. Ls emprss s transformn i s fusionn, amb 1a tndncia cap a la concntracio i la cracio d grans multinacionals. Ls svs sus radikn gairb smpr en 1 país dsnvolupat. Mn3tant, ls emprss filials d tractamnt d primrs matris i d producció en cadna umana s dsplacn cap a paisos dl trcr mon amb 1 objctiu dobl: skivar ls lgislacions mdiambientals dls paisos rics i bnficiar-s d la contractació d ma d'obra barata.

La industria als paisos subdsnvolupats:

als paisos subdsnvolupats la industrialització t 1 nivl molt baix. L'scassa industria nacional s' a agut d muntar amb makinaria imxtada dls paisos dsnvolupats. Ls emprss ms grans sn filials d multinacionals.

La industria a Europa:

la industrialització s va iniciar al sgl xviii prop dls jacimnts miers k produien Carbó. Entorn dls grans xts tamb i a amplis concntracions industrials pr a la transformació d ls primrs matris imxtads i pr a la producció d bns d'ekipamnt.

La industria a spanya:

l procs d'industrialització a spanya s va iniciar a mitjan sgl xix pro d'una manra molt lnta i localitzada. A partir d 1993, la plna incorxacio a la 1io Europa va ampliarl mrcat d la industria spanyola, pro aixo tamb va comxtar avr d fr front a la comptncia k rprsnta la yiur entrada dls products europus. Actualmnt i a quatr rgions industrials imxtants:l País Basc, asturis, Catalunya i Madrid.

La industrialització a Catalunya:

Catalunya a statl motor industrial d'spanya. La industrialització catalana va iniciar-s molt aviat, a finals dls sgl xviii, sguintl modl angls d la mcanitzacio dl trbay dl coto, pro la manca d fonts d'enrgia i d primrs matris va obligar la industria catalana a spcialitzar-s en la producció d bns d'ekipamnt i consum. Actualmnt, Catalunya s la primra rgio industrial d l'stat i t 1 grau d'industrialització smblant al d ls grans rgions industrials europs. La producció industrial catalana rprsnta ms d la quarta part dl total d l'stat.

Ptits i mitjants emprss:

en la industria i prdominn ls ptits i mitjans emprss. Pro aksta caractristica s 1 inconvnient a l- ora d comptir amb ls grans multinacionals. Tanmatix, la globalització d l'economia mundial a provocatl fnomn d la dslocalitzacio industrial.

La construcció:

la construcció a stat 1 dls motors k an impulsat l'conomia catalana. L'activitat constructora s pot dividir en quatr grans grups: la r abilitacio d' abitatg antics. La construcció d' abitatgs nous. La construcció d'edificis no rsidncials. L'obra civil.