Estructura Social i Econòmica a Espanya: Siderúrgia, Mineria i Classes Socials al Segle XIX

Estructura Econòmica

Estructura industrial:

Siderúrgia: (fabricació d'acer). La siderúrgia moderna neix a Màlaga i Catalunya, i a Astúries i Biscaia (Altos Hornos de Biscaia), amb l'eix Bilbao-Cardiff.

Metal·lúrgica:

• Construccions metàl·liques (ponts, edificis, mercats): empresa espanyola.
• Construcció mecànica (locomotores, maquinària): empresa estrangera.
• Primeres fàbriques a Barcelona i Sevilla.
• Predomini de la metal·lúrgia basca: la siderúrgia basca assoleix alts índexs de producció i modernització (Marina de Guerra) i desenvolupa la construcció naval, assumeix la maduresa tecnològica i es beneficia de l'aranzel proteccionista de 1898.

Mineria: Producció escassa fins al 1830-1860. Propietat estatal de la majoria de mines (administració directa o concessions). La Llei de Mines de 1868 és el tercer desamortització. Espanya és el primer productor de metalls per la Segona Revolució Industrial, i la colonització estrangera de les mines és notable.

Estructura Social

Noblesa: (pèrdua de poder: no pagar impostos, cobrar tributs, exercir jutges, terres i senyoria jurisdiccional).

• Alta noblesa: poder econòmic (incrementa conservació i terres, incrementa gràcies a les desamortitzacions) i influència política de la cort (en privilegis, negocis, crèdits, política i militars; camarilles).
• Petita noblesa: hidalgos (persones que perden cobrar impostos a les classes mitjanes).
• Noblesa catalana: empobrida des del declivi del principat.

Clergat: (pèrdua de poder econòmic: desamortització, delme, exclaustració, convents buits).

• Alt clergat o jerarquia eclesiàstica: influència social i política a la cort (camarilles i Senat).

Gran burgesia: nova classe social posseïdora de riquesa urbana, industrial o agrària, procedent del proletariat, rendes...

• Burgesia centralista: creix prop del poder polític (concessions estatals, operacions de crèdit, compra de deute públic, inversions a la Borsa, inversió en terres).
• Burgesia perifèrica: activitat (negoci mercantil, indústria tèxtil i del ferro) i poder (feblesa numèrica, economia i llunyania).

Classes mitjanes: petits fabricants, comerciants, propietaris de terres mitjanes, professionals liberals, funcionaris. Estil de vida que imita la burgesia i la noblesa. Capacitat econòmica limitada.

Classes populars:

• Urbanes: artesans (món artesà tradicional, producció manufacturada), menestrals (serveis públics o privats), servei domèstic.
• Pagesia: latifundistes i grans propietaris, mitjans propietaris, petits propietaris, arrendataris, masovers, parcers, jornalers; industrials i serveis; analfabetisme; emigració a la ciutat.
• Proletariat: antics pagesos i artesans; creixement vegetatiu. 72 hores per setmana; no hi ha protesta contra l'acomiadament, ni protecció per atur, malaltia o accident; dones i infants amb salaris baixos; homes amb condicions de vida precàries: cases petites, carrers enfangats, sense llum, aigua corrent ni clavegueram, malalties infeccioses.

Moviment Obrer

Moviment obrer: conjunt d'accions i formes d'organització que utilitzen els obrers per reivindicar els seus drets laborals.

Ideologia obrera: conjunt d'idees relacionades que donen una visió del món que pretén aconseguir una societat igualitària, sense classes socials i més justa.

El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

Sindicats de branca (moviment obrer): revolució del 68, llibertat. Tres classes socials de vapor: indústria tèxtil (fil, teixit, maquinària).

1a Internacional a Espanya: AIT (Associació Internacional de Treballadors, 1864). Anarquistes i marxistes (volien una societat sense classes socials ni propietat privada). Fanelli arriba com a delegat internacional (anarquista). El congrés obrer de Barcelona (1870) reuneix l'AIT amb tendències diverses: preu federal, marxistes, sindicats moderats i anarquistes.

Expansió i dirigents de la FRE-AIT

Gran expansió durant el Sexenni, distribució territorial (arc mediterrani), expulsió de Marx de Madrid (nova Federació Espanyola Madrilenya), Vaga General d'Alcoi i il·legalització de la Internacional.