Revolució industrial i Revolució Francesa: causes, etapes i conseqüències

Primera Revolució Industrial

La Primera Revolució Industrial va tenir el seu origen en el creixement demogràfic i agrícola. La creació de la màquina de vapor va substituir el treball manual i va donar lloc a grans fàbriques. L'aplicació del vapor a les màquines (ferrocarril, vaixells) va donar pas al capitalisme, basat en la propietat privada i la lliure iniciativa.

Revolució Francesa (1789-1799)

La Revolució Francesa es va originar a causa de les desigualtats socials, les col·lisions i la crisi financera. Etapes:

• Monarquia constitucional (1789-1792): suport de la burgesia conservadora, que aspirava a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
• República democràtica (1792-1794): impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
• República burgesa (1794-1799): va suposar el retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

Segona Revolució Industrial

L'electricitat i el petroli van desbancar el carbó. La metal·lúrgia va adquirir un gran impuls en la indústria. Henry Ford va crear l'automòbil. Es va crear una nova societat de classes: la burgesia i el proletariat.

Adam Smith i el liberalisme econòmic

Adam Smith, economista i pensador britànic, va definir el liberalisme econòmic i establir-ne els principis:

1. L'interès personal i la recerca del benefici màxim són el motor de l'economia.
2. Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus, que adapta l'oferta a la demanda.
3. L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

Liberals moderats

Governants durant el regnat d'Isabel II, amb caràcter conservador i centralista. Van imposar el sufragi censatari. L'exèrcit tenia molta influència. El nou règim buscava el suport de l'aristocràcia, l'Església i la burgesia. Tots acceptaven el nou ordre per frenar el carlisme, però volien mantenir el predomini social.

La Pepa

La Pepa va ser la primera Constitució espanyola, aprovada el 1812.

Els obrers

Formaven el proletariat industrial i urbà. Eren mà d'obra per a les fàbriques a canvi d'un salari. Eren el grup més nombrós i més desfavorit de la nova societat econòmica. Les condicions de vida i treball eren molt dures: jornades de 12-14 hores de treball i salaris insuficients per mantenir la família.

Maria Antonieta

Es va acomiadar de la família d'Àustria i se'n va anar cap a França per casar-se amb Lluís XVI, en un matrimoni de conveniència. Va ser delfina de França i princesa d'Àustria. Al principi se sentia sola i marginada, però va anar fent amigues. Quan Lluís XV va morir, el seu fill va passar a ser rei i Maria Antonieta, reina. Governaven malament i els francesos es van revolucionar. Van intentar escapar de Versalles, però els van enxampar i executar.

Napoleó Bonaparte

Napoleó, estratega i militar francès, el 1804, als 35 anys, va ser nomenat emperador pels seus triomfs militars. Va conquerir gran part d'Europa. Després de molts anys de domini europeu, va ser derrotat a Rússia, Espanya i Bèlgica, i finalment va morir a Santa Helena l'any 1821, als 52 anys.