Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Xente no rocilio

En cuanto a su estilo narrativo, frente a otros autores de esta época, como Blanco-Amor o los integrantes de la Nueva Narrativa Gallega, en la mayoría de sus obras no busca experimentar, sino que sigue una línea tradicional, con el empleo del narrador en tercera persona omnisciente. Lo vemos muy claramente en el texto, pues el narrador reproduce los pensamientos del protagonista (“Alfredo se puso a cavilar”), a través del uso del verbo “pensó”. Otros dos escritores de esta época son:

• Eduardo Blanco-Amor, cuya obra A Esmorga destaca por el estilo narrativo experimental, así como por la elección de protagonistas urbanos y marginales.
• Ánxel Fole, con obras como Á lus do candil y Terra brava, en las que reproduce

La poesia modernista

La poesia modernista va sorgir amb la voluntat de rebutjar la poesia del segle XIX, com els Jocs Florals, i els autors modernistes van optar per rebutjar els formalismes artificiosos, defensant una aproximació a la llengua del carrer que reflectís autenticitat lingüística. Malgrat que el simbolisme poètic europeu va tenir poc impacte a Catalunya, autors com Adrià Gual i Joaquim Ruyra van formar part d'aquest moviment. D'altra banda, la poesia vitalista va defensar l'afirmació del tot i la regeneració de la societat, amb Joan Maragall (1860-1911) com a seu màxim representant.

Joan Maragall: Vida i Obra

La biografia de Joan Maragall revela un individu nascut a Barcelona entre 1860 i 1911, al final del Modernisme. Fill... Continuar leyendo "Poesia Catalana: Modernisme, Noucentisme i Escola Mallorquina" »

A Industria Española: Unha Visión Xeral

España é un país integrado no conxunto dos países industriais do mundo. Pero o desenvolvemento da actividade industrial non acadou un nivel notable ata a segunda metade do século XX. A crise industrial de 1974, que evidenciou a necesidade de cambiar os sistemas de produción, coincidiu coa revolución tecnolóxico-informática. Desenvolveuse así unha nova etapa denominada postindustrial ou terceira revolución industrial que deu lugar a novos modelos de empresas cunha importancia crecente das novas tecnoloxías, a innovación e a investigación. O ingreso de España na Unión Europea deu lugar a un proceso de modernización produtiva, e supuxo a fin do proteccionismo e a apertura do mercado á... Continuar leyendo "Análise da Industria Española: Retos, Tendencias e Oportunidades" »

L'Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que deixa de publicar-se l'any següent, marcant l'inici d'una nova generació d'escriptors coneguda com l'Escola Mallorquina. Aquest terme es pot entendre de dues maneres:

• Com la contribució dels escriptors de Mallorca a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra.
• Com un corrent específic, que destaca especialment en la poesia i inclou les generacions del 1906 i del 1917.

En aquest últim sentit més restringit, es destaquen escriptors com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà, influents en el moviment noucentista i associats amb la revista La Nostra Terra.

Característiques

El Naturalisme i l'estudi científic de la realitat

El Naturalisme és un moviment que deriva del Realisme i va més enllà de l’anàlisi de la realitat. Émile Zola en fou el definidor del terme i el teòric principal. Aquest moviment:

• Copsa la realitat i la descriu com un experiment científic.
• Crea un document d’estudi i reflexió per tal de millorar les condicions socials i el comportament humà, partint dels conceptes d’observació i experimentació.
• L’escriptor naturalista realitza un estudi científic del comportament humà; considera que els individus no són lliures, sinó que estan determinats per tres lleis: la raça, el medi i el moment històric.
• Descriu els ambients més marginals de l’època.

El concepte de Decadència literària

Aquest... Continuar leyendo "Història de la Literatura Catalana: Del Renaixement al Realisme" »

Inicis de la literatura catalana

La literatura catalana té les seves arrels a l'Edat Mitjana i es desenvolupa principalment a Catalunya i altres territoris de parla catalana. Els primers testimonis es remunten als segles XI i XII, destacant les Homilies d'Organyà, un conjunt de sermons religiosos. Durant aquest període, la producció literària estava lligada a l'esfera religiosa en monestirs i esglésies.

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània al segle XII i va influir significativament en la literatura catalana. Els trobadors, poetes cortesans, escrivien sobre amor i cortesia en llengua occitana. Aquest corrent va introduir temes com l'amor cortès, els conflictes amorosos i la idealització de la dama.

Ramon

Joan Roís de Corella i l'Humanisme

Característiques de l'humanisme a casa nostra

Es van fer traduccions d'autors clàssics i italians més prompte que a altres parts d'Europa.

L'estil es caracteritza per:

• La proliferació de llatinismes lèxics.
• Llargs períodes sintàctics.
• Ús indiscriminat de l'hipèrbaton.

L'antropocentrisme es limita a la coneixença d'un mateix i l'escepticisme (com s'observa a Lo somni).

Joan Roís de Corella: L'últim gran escriptor

És considerat l'últim gran escriptor del Segle d'Or (final del segle XV). Nascut a Gandia, pertany a la mateixa noblesa que Ausiàs March, però amb una vida diferent.

Les seues passions són l'amor —un amor desenganyat— i la literatura, en la qual s'inspiren Isabel de Villena i Joanot Martorell.... Continuar leyendo "Joan Roís de Corella i l'Humanisme: Vida i Obra" »

Els orígens de la prosa catalana (s. XII-XIII)

Els primers escrits en català

Tot i que les llengües romàniques ja estaven configurades i eren utilitzades amb tota normalitat per la població del segle VII, és probable que ningú no les utilitzés en l’escriptura fins ben avançat el segle XI.

Els testimonis més antics de textos escrits en català són:

• Segona meitat del segle XII: Manuscrit que correspon a una traducció del Forum Iudicum (les antigues lleis visigòtiques).
• Les Homilies d’Organyà: Un plec de sis sermons trobats a la parròquia d’Organyà.

Ramon Llull elaborà, entre el 1272 i el 1315, una de les obres literàries més extenses i intel·ligents de la literatura catalana.

Les obres filosòfiques i científiques

• Art abreujada

Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques

Tenen el seu origen a Roma i en llegendes celtes, com les del rei Artús. Aquestes apareixen a mitjan segle XII a l'actual França, amb una narrativa en llengua vulgar i en vers, on els protagonistes són cavallers i els episodis tracten sobre la guerra i l'amor. Chrétien de Troyes en va ser l'autor més destacat.

Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

Escrites al segle XV als Països Catalans, són hereves dels llibres de cavalleries, però incorporen novetats que les fan úniques. Per diferenciar-les de les anteriors, s'han anomenat novel·les cavalleresques.

Curial e Güelfa

És una història d'amor i d'armes dividida en tres parts. La novel·la presenta el procés de gestació d'un heroi des d'... Continuar leyendo "Llibres de cavalleries vs. Novel·la cavalleresca catalana" »

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc va ser escrita per Joanot Martorell. Els seus dos temes principals són el militar i l'amorós. L'estructura de l'obra està dividida en cinc parts, cadascuna en un escenari geogràfic diferent:

• 1a part (Anglaterra): Tirant dirigeix la cort de Londres, troba un cavaller ermità (Guillem de Varoic), derrota tots els oponents i es proclama millor cavaller.
• 2a part (Sicília i Rodes): Rodes és assetjada i Tirant l'allibera. Amb èxit, arriba a ser emperador de Constantinoble i sol·licita serveis per combatre el gran Turc.
• 3a part (Imperi Bizantí): Tirant obté victòries en batalles i es queda inhàbil en l'amor de Carmesina.
• 4a part (Nord d'Àfrica): La nau de Tirant naufraga; rebutja la princesa Maragdina per fidelitat