Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

O Teatro Galego no Primeiro Terzo do Século XX

O teatro galego no primeiro terzo do século XX enfrontouse a grandes dificultades debido á falta de infraestruturas, compañías estables, escolas de formación e un público consolidado. Ao contrario do que ocorreu con outras artes literarias, o teatro require unha estrutura económica e institucional sólida para desenvolverse, o que resultou imposible en Galicia durante boa parte do século pasado debido á inestabilidade política e social. Como consecuencia, os intentos de crear centros dramáticos e compañías profesionais foron débiles e, en moitos casos, frustrados.

Ademais, a maioría das obras escritas neste período foron realizadas por autores dedicados a outros xéneros e estaban... Continuar leyendo "Evolución da Literatura e a Lingua Galega (Séculos XX e XXI)" »

O Contexto da Literatura e o Teatro Galego (1936-1976)

A literatura dramática galega sufriu unha forte parálise tras a Guerra Civil debido á represión e á censura da ditadura franquista, que impediron o desenvolvemento do teatro en lingua galega. A actividade teatral continuou principalmente no exilio, sobre todo en América, onde autores como Castelao, con Os vellos non deben namorarse, mantiveron viva a dramaturxia galega. Varela Buxán destacou en Arxentina con obras de corte rural e crítica social, mentres que Blanco Amor dirixiu o Teatro Popular Galego en Bos Aires e publicou Farsas para títeres (1973) e Teatro para a xente (1974).

A Literatura Galega do Exilio (1936-1976)

A literatura galega do exilio entre 1936 e 1976 comprende a... Continuar leyendo "Desenvolvemento da Literatura e o Teatro Galego: Represión, Exilio e Resistencia Cultural (1936-1976)" »

Curial e Güelfa: Anàlisi i Característiques Clau

Curial e Güelfa, d'autor anònim, va ser redactada entre els anys 1435 i 1462. Hom creu que la va escriure algun escrivà valencià de la cort napolitana renaixentista d'Alfons IV el Magnànim. És un bon exemple de prosa humanística. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca:

• Amorosa i sentimental: L'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se, ja que pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa, fent possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als seus mèrits cavallerescos.

Estructura de la Novel·la

La novel·la s'estructura en tres parts principals:

• Llibre primer: Inici

NEIRA VILAS

Características das súas obras

• Ambientación no mundo rural galego da súa infancia.
• Temas recorrentes: emigración, pobreza, infancia incomprendida.
• Narrador adulto ou infantil, dependendo da obra.
• Prosa clara e sinxela, pero cun léxico abundante e rico.
• Influencia dos cambios na prosa europea e americana.
• Realismo crítico, favorecido pola súa experiencia na emigración.

Temas e obxectivos das súas obras

• Crítica social: pobreza, caciquismo, presión relixiosa, dominación política.
• Impacto da emigración: morriña, illamento, adaptación ao mundo urbano.
• Reflexión sobre a infancia e as súas dificultades no contexto rural galego.
• Necesidade de literatura infantil en galego para a súa normalización.

Obras principais

Memorias dun neno

Context històric de La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda va publicar La plaça del Diamant el 1962. En aquesta època, el règim franquista començava a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i sobre les llengües de l'Estat espanyol que no fossin el castellà. Això va permetre la creació d'una infraestructura editorial en català (revistes, premis literaris, editorials) que va anar augmentant durant els anys 70.

Pel que fa a la producció narrativa, en aquesta època destaquen tres corrents literaris:

• El realisme objectivista.
• La literatura fantàstica.
• La novel·la psicològica (a la qual s'adscriu La plaça del Diamant).

D'altra banda, La plaça del Diamant correspon a l'etapa de maduresa de l'autora, que vivia exiliada... Continuar leyendo "Context històric i feminisme a La plaça del Diamant" »

Context Històric i Cultural del Segle XV

El Context Polític i Social a la Corona Catalanoaragonesa

Pel que fa al context polític de la Corona Catalanoaragonesa, el 1410 va morir sense descendència el rei Martí l’Humà, cosa que va originar un conflicte successori, resolt dos anys més tard amb el Compromís de Casp, a favor de Ferran d’Antequera.

L’any 1469 es va iniciar un procés de castellanització amb la unió de les corones catalana i castellana mitjançant el matrimoni de Ferran II (Ferran el Catòlic) i Isabel I.

A Catalunya, hi havia una greu crisi econòmica i social (epidèmies de pesta, la Pesta Negra, revoltes antifeudals i la Guerra Civil amb Joan II). Mentrestant, València vivia un període de màxim esplendor amb la... Continuar leyendo "Ausiàs March: Vida, Obra i Context Literari del Segle XV" »

Fonética da Lingua Galega

A N Alveolar e a N Velar

• N Alveolar: /n/ (como en 'nena', 'ensino')
• N Velar: /ŋ/ (como en 'unha', 'cunca')

O Fonema X

• Son fricativo velar xordo: /ʃ/ (como en 'xa', 'Sanxenxo')
• Grupo consonántico: /ks/ (como en 'exame', 'complexo')

O Grupo Nós: Legado na Literatura Galega

O Grupo Nós foi un colectivo de escritores galegos que contribuíu significativamente á literatura galega no século XX. Este grupo estaba composto por intelectuais que buscaban a dignificación e difusión da cultura galega. As súas características principais incluían a modernización da literatura galega, a creación de novos tipos de obras e o desexo de mellorar Galicia a través da renovación das ideas do seu tempo. A obra que realizaron serviu... Continuar leyendo "A Lingua Galega: Fonética, o Legado do Grupo Nós e a Superación de Prexuízos" »

David Hume: Contexto Filosófico

A influencia de Newton leva a Hume a buscar unha ciencia do home baseada na observación e na experiencia, rexeitando as especulacións metafísicas. Terá un gran impacto na filosofía, influíndo a Kant. Hume prioriza á persoa antes que á sociedade e cre que hai un Deus que organiza e explica o universo. Pensa que a relixión é de carácter privado e non debería compartirse publicamente.

Teoría do Coñecemento (Empirismo)

Hume é empirista, polo que, segundo el, todo o coñecemento procede da experiencia. Cando nacemos, a nosa mente é como unha tabula rasa (taboa raxa) que imos enchendo ou creando sobre ela.

Percepcións

As percepcións son as unidades básicas do coñecemento. Todos os contidos da mente... Continuar leyendo "A Filosofía Empirista de David Hume: Coñecemento, Causalidade e Crítica Metafísica" »

Els Gèneres Trobadorescos

La lírica trobadoresca va desenvolupar diferents gèneres poètics:

• La Cançó

  És el gènere amorós per excel·lència i les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) ressegueixen el procés d'enamorament i la fidelitat del trobador respecte a la dama.

• La Dansa i la Balada

  Són també de temàtica amorosa, però aptes per ser ballades. Mètricament i musicalment es diferencien de la cançó per la presència d'un refrany breu que es va repetint i que va cantant el cor.

• L'Alba

  Se situa en un moment concret de l'experiència amorosa: el comiat dels amants a la matinada després d'haver passat una nit junts.

• La Pastorel·la

  Pertany també a l'àmbit de la poesia amorosa, però pren la forma d'un diàleg entre un cavaller