Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

La cançó, el sirventès, la cançó, i el planh

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,05 KB

-UT QUEANT LAXIS

 RESONARE FIBRIS

MIRA GESTORUM

FAMULI TUORUM

SOLVI POLLUTI

LABII REATUM

SANCTE IOHANNEI

1- BALLADA: Cançó que ens ensenya a Ballar

2-VIRELAI / LAI: Explica una història de Fantasia

3-ENSENYAMENT: Ens ensenya a cantar

4-SIRVENTES : cançó de caràcter polític, religiós , social o moral (crítica al sistema)

5-TENÇÓ/ PARTIMENT/ JEU Partí:Discussió o debat de un tema acordat al començament

6-PASTOREL·LES: Cançó d’amor entre dues persones De classe social diferent


7-

ALBA RELIGIOSA:

es canta al dia com a Representació de la gracia divina y la virtut i es menysprea a la nit com a Signe del pecat , el vici , la corrupció...

8-CHANSON DE CROISADE: Son les Cançons que parlen de les guerres que feien els cavallers

9-CHANSON: és

... Continuar leyendo "La cançó, el sirventès, la cançó, i el planh" »

Los Descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein: Impacto en la Ciencia y la Primera Guerra Mundial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 1,74 KB

Los Descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein

1. Lectura y Comprensión del Texto

1.2. Identificación de Términos Desconocidos

* Paradigma: Modelo o ejemplo de algo.

1.3. Resumen de los Descubrimientos

El texto explora los descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein, que revolucionaron la ciencia:

* Los descubrimientos de Max Planck condujeron a la formulación de la mecánica cuántica. * Los descubrimientos de Albert Einstein se centraron en la teoría de la relatividad (1905).

2. Naturaleza del Texto

Este texto es una fuente secundaria, escrita después de los hechos descritos. Es de carácter informativo, ya que proporciona información sobre los cambios provocados por los descubrimientos.

3. Autoría y Destinatarios

El autor es anónimo.... Continuar leyendo "Los Descubrimientos de Max Planck y Albert Einstein: Impacto en la Ciencia y la Primera Guerra Mundial" »

Explicau els conceptes de llengua majoritària, llengua minoritària i llengua minoritzada i posau-ne exemples.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

VÍCTOR CATALÀ (narrativa)


Ombrívoles (1904), Solitud (1905) i Caires vius (1907)

SANTIAGO RUSIÑOL (teatro)


L’alegria que passa (1898),  El jardí abandonat (1900) i Cigales i formigues (1901)

Joan MARAGALL (poesia)


Va néixer amb la voluntat de rebutjar la poesia vuitcentista representada pels poetes  que participaven als Jocs Florals de la Renaixença.

 L'oda infinita (1888), Poesias (1891) i Visions (1900)

Modernisme

És el moviment que sorgeix a Catalunya a finals del s XIX i principis del s XX. Amb la voluntat de transformar la cultura tradicional en una cultura moderna. Tenia dos grans corrents literaris; simbolisme i vitalisme.

NOUCENTISME

El noucentisme es va iniciar al l’any 1906 per tres fets importants i la data de finalització

... Continuar leyendo "Explicau els conceptes de llengua majoritària, llengua minoritària i llengua minoritzada i posau-ne exemples." »

Vida e obra de Eduardo Pondal: poeta galego do século XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 2,68 KB

Resumo sobre a vida de Eduardo Pondal

Naceu en Ponteceso en 1835 no seo dunha familia fidalga. Estudou o bacharelato e a carreira de medicina en Santiago de Compostela. Concluída a carreira, exerceu como médico militar en Ferrol, pero acabou por retirarse a Ponteceso para se dedicar principalmente á literatura.

Que é a cova celta?

Nome que recibiu unha tertulia de intelectuais galegos rexionalistas que se reunían na tenda de Eugenio Carré Aldao para debater sobre temas relacionados con Galicia.

Historia do himno galego

Estreouse o 20 de decembro de 1907 no Teatro Tacón de La Habana. A súa xestación iniciouse en 1890, cando Pascual Veiga solicitou a Pondal un texto para unha partitura que ía presentar nun concurso.

Quen era Breogán?

É o... Continuar leyendo "Vida e obra de Eduardo Pondal: poeta galego do século XIX" »

La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,67 KB

1.Un dels primers elements ROMàntics que podem trobar en aquest poema és l'entorn, la natura. El jo poètic el trobem en un turó aïllat de tothom, des d'aquest turó pot observar tot el paisatge, aconseguint així connectar amb l'absolut. En connectar amb aquest absolut és capaç de contemplar-ho tot, pren consciència del poc significant que és comparat amb el món.
El moment del dia es
troba a l'hora del crepuscle, el moment efímer entre el dia i la nit. A l'observar les estrelles reflectides al mar un sentiment de nostàlgia l'envolta, però no tot és un sentiment ROMàntic, ja que a continuació comença a anomenar els seus fracassos. Anomena una sèrie d'objectes com per exemple petxines o castells de sorra, fent referència als

... Continuar leyendo "La ideologia burgesa dominant del Segle XIX es denomina" »

Contingut de la cronica de Bernat Desclot

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,49 KB

Les quatre grans croniques: definicions cronica:
Prosa historiogràfica ja que este té la intenció de conserval els fets més importants de la vida d'un país sol ser el primer gènere literari que sorgeix a un país CANÇÓ DE GESTA: manifestacions populars que explicaven els esdeveniments dels herois i dels reis. Les cròniques incluien cantars de gesta de manera que la historia es barreja amb la poesia.

croniques: importància literària tant historiogràfica, parteixen de cançons de gesta que es completen amb documents els fets que son o no son testius, funció notarial deixen constància dels fets històrics, el rei és l'eix central de les cròniques, to heroic i patriòtics son els millor, els fets que narren sempre són favorables

... Continuar leyendo "Contingut de la cronica de Bernat Desclot" »

➢ com definiries el concepte de llengua majoritària, llengua oficial, llengua pròpia. Són la mateixa llengua?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,73 KB

Dels 40 als 80 anys: treball incansable


L’infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar (1276) el monestir de Miramar, una escola de llengües orientals per anar a predicar a terres islàmiques.


Comença a escriure sense parar. 


Viatja sovint per Europa per entrevistar-se amb papes i reis perquè l’ajudin en els seus projectes. 


Explica a les principals universitats d’Europa la seva 

Art. 


Predica a terres d’infidels, on és perseguit, 

empresonat...


Passats els 80 anys sembla que mor en el vaixell que el retorna a Palma. Està enterrat a l’església de Sant Francesc, de Palma. 


Pensament lul·lià 


Però el que sí ho és respecte dels altres teòlegs cristians és el seu plantejament: formula un tipus de filosofia

... Continuar leyendo "➢ com definiries el concepte de llengua majoritària, llengua oficial, llengua pròpia. Són la mateixa llengua?" »

El registre estàndard. El registre col·loquial.

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,15 KB

UNITAT DIDÀCTICA 1 - FONAMENTS DE L’ ESCRIPTURA I COMUNICACIÓ ACADÈMICA

1. L’ ESCRIPTURA ACADÈMICA

La redacció escrita és una de les tasques Fonamentals del quefer universitari. Es dedica gran part de la seva jornada a Escriure i a lletgir.

Des d’ una perspectiva pràctica, l’ Ensenyament dels fonaments d’ escriptura i de lectura de gèneres acadèmics i de Carácter profesional es torna a centrar en un context educatiu com l’ actual, Marcat per la importancia que tenen les composicions escrites (treballs) per Sobre de les proves d’ evaluació (exàmens) a l’ hora de qualificar l’ aprenentatge De l’ alumnat. L’ entrada a la universitat suposa abordar el domini de gèneres Discursius nous, i alhora això implica i requereix... Continuar leyendo "El registre estàndard. El registre col·loquial." »

Jocs florals a les illes balears

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Renaix


A partir del segon terç del Segle XIX, els valors fomentats pel Romanticisme arriben a Catalunya i es combinen amb els coneixements de la historia medieval, genera actitud positiva envers algunes institucions antigues.  La renaixéça mira de recuperar el català com a llengua literaria i afavoreix la consolidació d'una nova sensibilitat social que definisca la consciència identitària dels catalanoparlants. Va desplegant reivindicacions culturals, polítiques i socials que tindran gran transcendència especialment a Catalunya alguns anys després. // -Idealiza el passat gloriós de la Corona d'Aragò.//- Aconsegueix interessar la burgesia(especialment la catalana), i implicar-la en aquesta visió ROMàntica més conservadora i católica
... Continuar leyendo "Jocs florals a les illes balears" »

Rois de Corella i l'Humanisme a casa nostra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

Característiques de l'humanisme a casa nostra

Es van fer traduccions d'autors clàssics i italians més prompte que a altra part d'Europa

L'estil es caracteritza per:

  • La proliferació de latinismes lèxics
  • Llargs períodes sintàctics
  • Ús indiscriminat de l'hipèrbaton

L'antropocentrisme es limita a la coneixença d'un mateix

El escepticisme (Lo somni)

Rois de Corella

Últim gran escriptor Segle d'Or (final segle XV)

Nascut a Gandia i pertanyent a la mateixa noblesa que Ausiàs, però amb una vida diferent

Les seves passions són l'amor, un amor desenganyat i la literatura en la qual s'inspira Isabel de Villena i Joanot Martorell

A més d'escriptor, era clergue

Donava gran importància a les dones perquè eren la major part del seu públic

Es deixa arrossegar... Continuar leyendo "Rois de Corella i l'Humanisme a casa nostra" »