Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El Diàleg a El Verí del Teatre: Més que una Conversa

No es tracta d’un simple diàleg, ja que l’obra correspon al moviment de l'anomenat teatre independent, que s’havia iniciat als anys 70. Aquest moviment es caracteritzava per:

El Context: El Teatre Independent Català dels 70

• Feia crítica social i política.
• Es reafirmava en l’ús d’una llengua normalitzada, sense vulgarismes ni castellanismes.
• Denunciava els abusos de poder.
• Al principi, abans de la democràcia, havia de burlar la censura.
• Adreçat inicialment a un públic jove, amb formació i inquietuds intel·lectuals.
• Va renovar la posada en escena mitjançant la incorporació de la dansa o del ball, la importància del cos i de la imatge, i la substitució de l’espai escènic

A finales del Imperio Romano, el teatro era un espectáculo grosero y sin interés. Tras la caída del Imperio, se le pierde el rastro.

El cristianismo se impone como religión y se inicia una lucha contra otras religiones, costumbres, arte y cultura paganas. Se vuelve a los comienzos del arte escénico por la necesidad del cristianismo de difundir sus ritos y doctrinas. También revive el teatro profano gracias a:

• La imitación de Plauto y Terencio en las escuelas.
• La declamación y dramatización de los juglares.
• La tendencia de los autores religiosos a buscar relajación en la composición de obras divertidas.

Ambas manifestaciones aparecen alrededor del siglo X y muestran evidencias escritas desde el siglo XII.

La necesidad de explicar los misterios... Continuar leyendo "El Teatro en la Edad Media: Evolución, Representaciones y Espacios Escénicos" »

Assaig: Context de Joan Fuster

Autors coetanis a Fuster (Diccionari per a ociosos)

Podem destacar els següents assagistes coetanis a Fuster:

• Josep Pla: És un dels autors que ha contribuït a la normalització del català literari, amb una escriptura creativa i propera a la parla quotidiana. El seu estil combina la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. Una de les obres més importants de Josep Pla és El quadern gris.
• Manuel Sanchis Guarner: Considerat el pare de la filologia moderna a les terres valencianes, va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Una de les seves obres més importants és La llengua dels valencians. A més de gramàtic, és assagista.

Presència d'autores

El Teatre en l'Edat Mitjana

Hem vist que la prosa en la nostra llengua s'inaugura amb l'obra de Ramon Llull i que la nostra poesia té en Ausiàs March el màxim exponent, amb l'assimilació d'una tradició que venia de lluny, els trobadors. Però, mentrestant, què s'ha fet del teatre? El teatre clàssic (comèdia i tragèdia), naix a Grècia i es manté amb una gran vigència en la cultura de l'Imperi Romà.

En l'Edat Mitjana, el teatre posseïa un caràcter religiós, llevat de les peces breus de joglars i de companyies ambulants que circulaven pel sistema de corts feudals, les fires i els camins de les grans artèries de les peregrinacions i els mercats. De l'interior de les esglésies el teatre eixirà a l'exterior. Els escenaris efímers... Continuar leyendo "El Misteri d'Elx: Teatre Medieval" »

O Papel da Muller na Sociedade Tradicional

A muller ten un papel fundamental na sociedade moderna a pesar de que fose relegada a un rol secundario debido ás estruturas patriarcais discriminatorias relacionadas coa sociedade tradicional estamental católica. Cargaban co peso das familias e das economías domésticas pero as oportunidades e os dereitos das mulleres estaban moi limitados, sendo consideradas inferiores aos homes, estando sometidas á autoridade dos pais ou dos maridos. O seu rol social básico era o do ámbito doméstico (crianza dos fillos e mantemento do fogar) ou de coidadoras, fundamental para que outras actividades reservadas aos homes puidesen desenvolverse. A moralidade da época facía que unha das cuestións máis importantes... Continuar leyendo "Sociedade e Reformas na Galicia do Século XVIII" »

1. Context Històric i Cultural de l'Escriptura

1.1 Dictadura de Franco i Resistència Cultural

L'escriptura d'obres com El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés (VAE) se situa durant la dictadura de Franco al País Valencià. Aquest període es caracteritzà per una forta repressió cultural, però també pel sorgiment de moviments literaris de resistència. Poetes com Xavier Casp i autors associats a l'editorial Torre van lluitar per expressar-se malgrat les dificultats. La literatura es va convertir en una forma de protesta i preservació de la identitat cultural.

1.2 Transició a la Democràcia i Nou Nacionalisme Valencià

L'escriptura d'obres com El verí del teatre de Rodolf Sirera coincideix amb la transició a la democràcia.... Continuar leyendo "Anàlisi del context i evolució del teatre català: De la postguerra a l'actualitat" »

A Narrativa Galega dos Anos 80

Características Xerais

• Diversidade de temas e rexistros (literatura infantil e xuvenil).
• Consolidación das novas tendencias xurdidas nos anos 70 (a excepción do realismo sociolóxico ou a narrativa ruralista).
• Desenvolvemento da narrativa de xénero, da novela histórica e da narrativa urbana e experimental.

Autores Destacados

• Víctor Fernández Freixanes: xornalista, editor e presidente da RAG.
  • O triángulo inscrito na circunferencia: alterna os planos temporais e espaciais.
  • O enxoval da noiva: novela histórica sobre a estirpe dos Borgia.
  • A cidade dos césares: céntrase na Galicia mariñeira e emigrante.
• Xavier Alcalá:
  • A nosa cinza: novela de iniciación, infancia dun neno no franquismo.
  • Fábula: obra de temática

Noucentisme (1906-1923)

Estreta col·laboració entre intel·lectuals i poder polític incipient. Va sorgir per mostrar rigidesa i situar Catalunya al mateix nivell que altres nacions europees i estendre la seva ideologia pel país.

Objectiu

Col·laboració entre intel·lectuals, artistes i polítics per impulsar la transformació de la societat catalana, donant institucions polítiques, culturals, educatives, tècniques lingüístiques/literàries: escoles, museus...

1906- Comença el Noucentisme → Publicació “Els fruits saborosos” (Josep Carner) → Inici de la publicació “Glosari” a La Veu de Catalunya (Eugeni d’Ors)

1907- Creació de l'Institut d'Estudis Catalans → 1911 crea la secció filològica amb Pompeu Fabra → 1914 publiquen... Continuar leyendo "El Noucentisme a Catalunya" »

Característiques de l'Aforisme

1. Enunciació subjectiva i, sovint, irònica

2. Modalització intensa: dixi, verbs performatius (creure), substantius valoratius, adverbis de manera, etc.

3. Registre estàndard, amb pinzellades de l'oralitat

4. Diàleg amb el lector

5. Ús de preguntes retòriques

6. Ús d'incisos, cometes i cursives

7. Hipertextualitat. [Intertextualitat, que en diuen altres...]

Es tracta d'un aforisme; aquestes entrades d'escriptura aforística es caracteritzen per la brevetat i per l'expressió del pensament en un estil condensat i incisiu, amb enunciats tancats i enlluernadors que s'emparen de diversos recursos destinats a garantir l'eficàcia retòrica del discurs. Adopta un to sentenciós que, en realitat, és només aparent... Continuar leyendo "Anàlisi de la Literatura Catalana durant el Franquisme" »