Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

XVII.Mendea

1. . Zergatik izan zuen Ipar Euskal Herriko literaturak aurrekada nabarmena? 

Arrazoi ekonomikoak  eta erlijiosoen ondorioz. Ternuako arrantzak ematen zituen irabaziak Lapurdiko kostaldean bizimodua asko hobetu omen zen katoliko eta protestanten artean izandako erlijio gerrak baretuak izan zirelako.

2. . Zeintzuk dira Sarako taldearen ezaugarriak? 

-Ziburu, Donibane eta Sarako elizgizonak dira gehienak.

-Badirudi denek hartzen dutela Axular buruzagitzat,

-Egileak elizgizonak izanik,liburuetan darabiltzaten gaiak ereerlijiosoak dira gehienbat.

-Lapurtera bihurtzen dute Ipar Euskal Herriko euskalki literario nagusia e

3. Nortzuk izan ziren Sarako taldearen partaideak?

Joanes Etxeberri Ziburukoa eta Pedro Axular.

4. Zein liburu idatzi zuen Joanes

SUBJUNTIU

PRESENT: 1 Pugui/2 Puguis/3 Pugui/1 Puguem/2 Pugueu/3 Puguin             

PERFET: 1 Hagi/2 Hagis/3 Hagi/1 Hàgim/2 hàgiu/3 Hagin =pogut/volgut

IMPERFET: 1 Pogués/ 2 Poguessis/3 Pogués/1 Poguéssim/ 2 Poguéssiu/3 Poguessin           

PLUSQUAMPERFET:  hagués/ haguessis/hagués./haguéssim/haguéssiu/haguessin pogut/volgut

IMPERATIU: -------/pugues/pugui/puguem/pugueu/puguin

INDICATIU

IMPERFET: podia/podies/podia/podíem/podíeu/podien

PLUSQUAMPERFET: havia/ havies/havia/havíem/havíeu/havien =pogut/volgut

PASSAT SIMPLE: poguí/pogueres/pogué/poguérem/poguéreu/pogueren

PASSAT ANTERIOR: haguí/hagueres/hagué/haguérem/haguéreu/hagueren  ==pogut/volgut

FUTUR: podré/podràs/podrà/podrem/podreu/podran

FUTUR PERFET:

Euskal literaturak bizi izandako garai emankorraren izena da. Irugarren karlistalditik eta Espainiako gerra zibilera arte iraun zuen zeazki, 1876tik 1936 arte iraun zuen ego euskal errian. Mugimendua kulturaren arlokoa ez ezik politikoa izan zen, abertzaletasuna sortu zeneko giroan egonik. Europako beste prozesu antzekoekin batera gertatu zen, ala nola Katalunia eta Galiziakoekin. Bi erri orietako kulturgileekin batera, Galeusca ekimena abiatu zuten euskaldunek 1923an. Bi urte esanguratsu 1918 eta 1919 izan ziren, Eusko Ikaskuntza eta Euskaltzaindiarena.

Euskal Nobelaren Aitzindariak: Bilatu Peru Abarka eta Piarres Adame Nobelen Gaineko Informazioa

Peru Abarka: Juan Antonio Mogelek 1802an idatzi, baina 1881 arte ez zen argitaratu. Bizkaieraz... Continuar leyendo "Euskal Nobelaren Sorrera" »

Poesia:

És un gènere literari per mitjà del qual s'expressen els sentiments, les experiències emocionals i tot allò que s'origina en el món personal de l'autor.

Gènere èpic: narra fets heroics / Gènere dràmatic

GÈNERES POÈTICS TRAD. CULTA:

-HIMNE: Composició poeticomusical de to solemne que expresa sentiments.

-L'ODA:Poema també de to elevat i solemne, és + personal que l'himne i te una gran varietat de temes.

-L'ELEGIA:Expressa tristesa i dolor per una desgràcia personal o col·lectiva.

-CANÇO CULTA: Balada "amor", Égloga "dialegs amorosos", Pastorel·la "cavaller troba una pastora".

GÈNERES POÈTICS TRAD. POPULAR:

Poesia en forma de canço que expressa sentiments, festes, diades importants, les nadales, els goigs(religiosos),

1.  Royal Central Institute of Gymnastiques tema 11

Pehr Henrik Ling creía que la salud dependía del equilibrio de tres agentes primarios: la mecánica (movimientos, posiciones y actividad muscular del cuerpo), la química (alimentos, nutrición y medicamentos) y la dinámica (medio no intelectual en el que vivimos). Los tres tenían el mismo peso y si este se desequilibraba por exceso o por defecto de alguno de los agentes, se alteraba la armónía corporal y se desarrollaba la enfermedad, que su tratamiento consistía, por tanto, en el reequilibrio de los agentes. La Fisioterapia se encargaba de la recuperación del equilibrio del agente mecánico. En Suecia, Ling practicó la gimnástica. Padecía reumatismo y parálisis del brazo derecho,

Prosa

Naturalisme i Costumisme es reconverteixen, i s’adapten les tensions conflictives entre l’intel·lectual i la societat.

Tendències

Costumista s’adapta la unitat estètica de costums però no el contingut; tendència a desintegració de la novel·la en un seguit d’escenes indep.

Santiago Rusiñol

Decadentista reflecteix una realitat interior, oculta; descriu els efectes del món físic. Erotisme i sensualitat temes freq.

Miquel Palol

Rural narracions curtes i novel·les de tema rural (ruralisme). Caract llengua i estil (respon a la intenció estilística, amb element emfàtics com: diminutius, exclamacions), visió tràgica del món rural (accions situades a la muntanya, la natura es veu com a destructora de l’individu, el pagès és... Continuar leyendo "Naturalisme i Costumisme: Tendències i Característiques" »

LARRAMENDIREN BIZITZAAndoaindarra jaiotzaz, Hernanin eman zituen bere lehenengo urteak. Haurra zelarik, aita hil zitzaion, eta amaren aldetiko Miguel Miner jesuitak Jesusen Konpainiak Bilbon zuen etxera eraman zuen. Han zerbitzari lanak egin zituen, baina Gramatika eta Latina ikasi zuen. Urte horretan Konpainian sartzea lortu zuen. Valladolideko Villagarcía de Camposen egin zuen Nobiziagoa, Medina del Campon filosofia ikasi zuen eta, ondoren, lau urte eman zituen teologia ikasten Salamanca. Irakasle bezala irakaskuntzan hainbat urtez aritu zen, Palentzian filosofia irakatsiz, eta Salamancan zein Valladoliden teologia irakatsiz.​Carlos II.Aren alarguna zen Maria de Neuburgo erreginaren aitorle izan zen.Garai horretan, Gortean salaketak izan

Decadència

Període literari que abraça des del
Renaixement fins a la Il·
lustració (segles XVI, XVII, XVIII). Afecta els usos socialment prestigiats i la literatura culta, però no l'ús col·loquial ni la

literatura de caràcter popular, sovint de tradició oral.

Causes:

Segle XV

• 1410: mort de Martí l’Humà sense descendència.

• 1412: Se celebra el compromís de Casp. Es tria Ferran d’Antequera com a nou rei. La dinastia castellana dels Trastàmara i la llengua castellana entren a la cort d’Aragó.

• 1474: uníó de les cases reials de Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel la Catòlica i Ferran II. La Corona d’Aragó perd independència política i la seva personalitat.

Segle XVI

• 1556-1598: regnat de Felip II, regressió ideològica

Miquel Costa i Llobera

Pollença, familia benestant. Estudis de dret a Bcn (coneix a Jacint Verdaguer) i dsps a Madrid. Rere viatjar a Paris torna a Pollença on desperta la seva vocació sacerdotal, viatja a Roma per estudiar Teologia; 1906 presideix els Jocs Florals de Bcn. Tradició poética propera a la de la Renaixença. Alternà l’escriptura de poesía en caste i cata. 1r períodePoesies to molt contingut i serè, paisatge que dibuixa cenyit a la geografía de Mallorca, poema + destacat Lo pi de Formentor Durant aquesta etapa inicià la lectura de Virgili i Horaci. 2n Caract clàssiques. Horacianes planteja problema inspiració poética. Nivell tècnic: substitució rima romàntica pel metre clàssic. De l’agre de la terra. Tradicions