Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Enerxías Renovables

Son aquelas que se obteñen de fontes naturais virtualmente inesgotables, ben sexa pola inmensa cantidade de enerxía que conteñen, ben porque son capaces de rexenerarse por medios naturais, sen desaparecer ao xerar dita enerxía, como a auga ou a calor do sol.

Entre as enerxías renovables cóntanse:

• A hidroeléctrica
• A eólica
• A solar
• A xeotérmica
• A mareomotriz
• A biomasa
• Os biocombustibles

Agás a hidroeléctrica (que é unha enerxía tradicional), son exemplos de enerxías alternativas debido a que a súa tecnoloxía está en fase de investigación ou precisa dun forte investimento inicial. Están consideradas enerxías limpas porque, en xeral, non contaminan, non xeran residuos e causan menos alteracións ambientais. Tamén... Continuar leyendo "Termos Esenciais da Nova Economía: Enerxía, Industria e Sostibilidade" »

Xeración do 36

Foi denominada por Ferrín como a Xeración do 36. Nados entre 1910 e 1920, algúns dos seus trazos caracterizadores son:

• Están marcados pola guerra e pola posguerra na súa experiencia persoal e familiar.
• Inician a súa produción e o seu compromiso coa realidade galega baixo o maxisterio dos homes do Grupo Nós e das vangardas. Seguen variadas tendencias: neotrobadorismo, paisaxismo, intimismo...

Autores da Xeración do 36

• Aquilino Iglesia Alvariño: Poesía paisaxística: Cómaros verdes, nela canta o amor e as paisaxes.
• Xosé Mª Díaz Castro: Escribiu unha soa obra, Nimbos (1961), que ten como núcleos temáticos a concepción tráxica da vida (existencialismo), o amor e a morte xunto a Galicia (poesía social).
• Cunqueiro: Na

a1) - En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra (El verí del teatre)?

Als anys 70, Espanya vivia un període de transició amb el final del franquisme (1975) i l’aprovació de la Constitució (1978), iniciant un procés de recuperació de les llibertats. Al País Valencià, l’augment de la urbanització, la immigració i la tensió política van marcar l’època, amb l’enfrontament entre nacionalistes i sectors conservadors en la Batalla de València. A nivell teatral, es van crear sales públiques com el Teatre Principal de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat, però el teatre en català encara tenia dificultats per consolidar-se.

a2) - Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/

NOUCENTISME (Inicis del Segle XX)

Moviment neoclàssic eminentment poètic que busca la perfecció formal. Eugeni d’Ors en fou l'ideòleg principal mitjançant els seus assajos.

Característiques del Noucentisme

• Antisentimentalista: Fa poesia a partir de temes quotidians, aparentment intranscendents.
• Ús de la ironia amb la intenció de transmetre una moralitat de manera subtil.
• Retorn a la norma (els modernistes trencaven amb ella i ara s’hi torna).

Autors Noucentistes Destacats

• Poesia: Josep Carner, Jaume Bofill (Guerau de Liost).
• Assaig: Eugeni d’Ors (centrat en un tema concret).

LES AVANTGUARDES

Els autors volen ser els més innovadors. Corrents principals:

• Futurisme
• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme

Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit (obra: El poema

El Segle XV: L'Esplendor de la Cavalleria

• El segle XV representa el màxim esplendor de la cavalleria, amb tornejos, justes, estendards i luxes.
• La cavalleria busca renovar els valors feudals.

La Cavalleria com a Món Renovador

• Lluny de ser decadent, la cavalleria és renovadora i s'inspira en les novel·les artúriques i la cultura de guerra.

Cavallers que Viuen com en els Llibres

• Els cavallers aspiren a viure com en les novel·les cavalleresques, i la literatura reflecteix aquesta realitat.

Precedents de la Novel·la Cavalleresca

• La Cançó de gesta (amb herois reals i èpics) i el Roman Courtois (amb herois fantàstics i escenaris mítics) són els primers gèneres de la cavalleria.

Chrétien de Troyes i la Novel·la Cavalleresca

• Chrétien de Troyes

1. Cantigas de Amor

As cantigas de amor son as máis influenciadas pola tradición da lírica cortesá provenzal. A súa estrutura e temas están impregnados dunha concepción idealizada do amor, onde o suxeito poético, normalmente un home, expresa o seu sufrimento e desexos por unha dama inalcanzable ou que o despreza. Nestas cantigas, o eu lírico asume unha postura de sufrinte e submisión, onde as emocións están profundamente marcadas pola distancia, o silencio ou a frialdade da amada.

A linguaxe das cantigas de amor é moi simbólica e adoita utilizar figuras literarias como a metáfora, a personificación ou a comparación para falar do desexo e da dor. O poeta utiliza un rexistro sofisticado, de corte cortesán, e en xeral non se mostran... Continuar leyendo "Lírica Galego-Portuguesa: Tipos e Características das Cantigas Medievais" »

Conceptes Clau de Lingüística i Sociolingüística

Diversitat Lingüística

És quan parlem de la manera com coexisteixen dues o més llengües en un mateix espai geogràfic o en la vida d'una persona.

Sociolingüística

És la disciplina que estudia les relacions entre el llenguatge i la societat.

Monolingüe

Si només es fa servir un idioma en un territori.

Multilingüe

Si es fa servir més d'una llengua.

L'Indoeuropeu

És la llengua que es parlava fa més de tres mil·lennis en una zona entre l'est d'Europa i el centre d'Àsia.

Llengües Romàniques

Són aquelles que deriven del llatí, la llengua que l'Imperi Romà va imposar al seu territori.

Llengua Inicial o Materna

És la primera llengua que una persona aprèn en la seva vida.

Llengua d'Identificació

Es... Continuar leyendo "Glossari Essencial: Lingüística, Gramàtica i Art Català" »

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil" »

Anàlisi Temàtica del Diccionari per a Ociosos de Fuster

Temes Clau en el Pensament de Joan Fuster

Joan Fuster analitza diversos temes en la seva obra:

• Cadira: Confort i Rebuig del Benestar Corporal

  La virtut tradicional rebutjava el benestar corporal, i l'afecte pel cos és recent. Els objectes quotidians no han buscat el confort, fins i tot quan no eren tècnicament complicats.

• Covardia: Reacció Natural a la Por Humana

  La covardia és una reacció natural a la por, i no podem jutjar els altres per reaccions que nosaltres mateixos podríem tenir.

• Escepticisme: Raó, Dubte i Antifanatisme

  L'escepticisme és essencial per a la raó i per evitar el fanatisme, ja que el dubte és una eina per comprendre el món.

• Gent: Precisió Lingüística i Identitat

L’Escola Mallorquina (1900-1936)

La peculiaritat de l’Escola Mallorquina és que s'introdueix a la Renaixença a Mallorca quan a Catalunya ja ha començat el Modernisme. L’Escola es salta el Modernisme i passa, directament, al Noucentisme.

Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover van implantar-hi els objectius principals de la Renaixença, però amb un caràcter propi que va acabar definint l’Escola Mallorquina.

Característiques de l'Escola Mallorquina

• Segueix els models clàssics llatins i d’autors romànics.
• Dona protagonisme a la natura.
• Utilitza un to expressiu però mesurat.
• Valora molt l'aspecte formal i la musicalitat.

Autors Destacats i Obres

Miquel Costa i Llobera

Un dels principals impulsors de la Renaixença a les Illes Balears. La... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina (1900-1936): Renaixença, Autors i Tret" »