Història de la Literatura Catalana: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Els orígens de la prosa catalana (s. XII-XIII)

Els primers escrits en català

Tot i que les llengües romàniques ja estaven configurades i eren utilitzades amb tota normalitat per la població del segle VII, és probable que ningú no les utilitzés en l’escriptura fins ben avançat el segle XI.

Els testimonis més antics de textos escrits en català són:

• Segona meitat del segle XII: Manuscrit que correspon a una traducció del Forum Iudicum (les antigues lleis visigòtiques).
• Les Homilies d’Organyà: Un plec de sis sermons trobats a la parròquia d’Organyà.

Ramon Llull elaborà, entre el 1272 i el 1315, una de les obres literàries més extenses i intel·ligents de la literatura catalana.

Les obres filosòfiques i científiques

• Art abreujada d'atrobar veritat: Primera de les obres dedicades a explicar l’art lul·lià.
• Arbre de la ciència: Obra de caràcter enciclopèdic on Llull jerarquitza tots els aspectes del saber humà.
• Llibre de contemplació en Déu: Exposa els principis teològics.

Ramon Llull: Obres narratives

Destaquen dues novel·les exemplars on el lector trobarà uns herois que viuen d’acord amb l’ideal de vida de Ramon Llull:

• Llibre d’Evast e Blanquerna: Autobiografia utòpica, el relat de la vida ideal que Llull hauria volgut tenir.
• Llibre de meravelles: Narra la vida d’un jove, Fèlix, que recorre el món per admirar la creació de Déu.

El Llibre de les bèsties és el capítol setè del Llibre de meravelles; es tracta d’una faula política que retrata la societat aristocràtica.

Obres poètiques i doctrinals

Llull va escriure una quinzena de composicions en vers, destacant el Cant de Ramon. També va ser el creador de la prosa poètica, sent el Llibre d’Amic e Amat la seva obra més destacada, una obra mística que s'inclou dins del Llibre d’Evast e Blanquerna.

Les quatre grans cròniques

A la segona meitat del segle XIII apareixen les primeres cròniques en català:

• Segle XIII: Jaume I el Conqueridor i Bernat Desclot.
• Segle XIV: Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós.

Aquestes obres formen el millor conjunt històric de l’Europa medieval, amb una clara finalitat propagandística per justificar les accions polítiques i militars dels monarques.

La poesia dels segles XIV i XV

La pervivència de la poesia trobadoresca

Tot i que la societat europea va evolucionar cap a una cultura urbana i burgesa, el model trobadoresc va perdurar al segle XV a través dels certàmens poètics, com el Consistori de la Gaia Ciència (creat per Joan I el Caçador el 1393).

Els moviments renovadors de la lírica

Mentre els poetes catalans es mantenien fidels a la tradició, els italians (Dante i Petrarca) van crear el Dolce Stil Novo, trencant amb el món feudal. Aquesta innovació arriba a Catalunya amb Ausiàs March al segle XV, qui trenca amb la tradició trobadoresca per crear la «poesia del jo», centrada en el pensament, l'anàlisi psicològica i la filosofia amorosa.

La narrativa en vers i l'Humanisme

El roman cortès i la novel·la

El roman cortès sorgeix a França al segle XII com a entreteniment per a les corts. Chrétien de Troyes és considerat el pare de la novel·la medieval europea. D'altra banda, Jaume Roig destaca al segle XV amb el Llibre de les dones, una visió pessimista i tètrica.

L'Humanisme: Bernat Metge

L'Humanisme, sorgit a Itàlia, arriba a Catalunya a través dels escriptors de la Cancelleria Reial. Bernat Metge és el seu màxim exponent, autor de Lo somni, un diàleg sobre la immortalitat de l'ànima que destaca per la seva elegància i esperit escèptic.