Història de la Literatura Catalana: Del Renaixement al Realisme

El Naturalisme i l'estudi científic de la realitat

El Naturalisme és un moviment que deriva del Realisme i va més enllà de l’anàlisi de la realitat. Émile Zola en fou el definidor del terme i el teòric principal. Aquest moviment:

• Copsa la realitat i la descriu com un experiment científic.
• Crea un document d’estudi i reflexió per tal de millorar les condicions socials i el comportament humà, partint dels conceptes d’observació i experimentació.
• L’escriptor naturalista realitza un estudi científic del comportament humà; considera que els individus no són lliures, sinó que estan determinats per tres lleis: la raça, el medi i el moment històric.
• Descriu els ambients més marginals de l’època.

El concepte de Decadència literària

Aquest mot és polèmic i s’utilitza per designar un període que abraça des del segle XVI fins a mitjan segle XIX. L’inici d’aquest període es produeix amb l’acabament del Segle d’Or.

La terminologia ha estat molt discutida en els darrers anys per dues raons importants:

1. La literatura popular manté una vitalitat important.
2. Es tracta d’una terminologia no homologable amb la qual s’aplica a l’estudi d’aquest període en altres literatures europees: Renaixement (segle XVI), Barroc (segle XVII) i Neoclassicisme (segle XVIII).

Tot i això, l’etiqueta de Decadència resulta còmoda i difícil d’eludir a hores d’ara, ja que respon a una realitat històrica: l’afebliment i l’anul·lació oficial de la Corona d’Aragó.

El Renaixement: Característiques i humanisme

El Renaixement suposa un canvi de paradigma i un trencament amb l'època medieval, considerada llavors bàrbara i decadent. Les seves característiques principals són:

• Moviment cultural: Sorgeix com un moviment d'humanisme a Itàlia.
• Antropocentrisme: L'home és la mesura de totes les coses.
• Racionalisme: Rebutja la fe com a explicació del món i destaca el poder de la raó.
• Retorn a l'antiguitat grecollatina: Recuperació de la mitologia clàssica i els ideals antics.
• Curiositat científica: Gran interès basat en l'observació.
• Valoració del present: S'estima la bellesa, la natura i el moment actual.
• Dignificació de les llengües romàniques: Equiparació amb el llatí i fixació gramatical.
• Renovació de la poesia: Incorporació de nous gèneres i formes mètriques.
• Continuïtat: La tradició medieval persisteix en la literatura catalana malgrat les noves influències.

La poesia de Pere Serafí

Pere Serafí va néixer a principis del segle XVI a Grècia (per això és anomenat “lo Grec”), tot i que va viure a Barcelona. És el màxim representant de la renovació poètica:

• Incorporà els metres llatins renaixentistes.
• Conreà la cançó tradicional, especialment en la glossa de refranys populars.
• El 1565 es publiquen 170 poemes seus sota el títol Dos llibres. Un exemple de la seva influència és el poema “Volent Amor venjar tan gran cruesa...”.

El Barroc: L'antítesi del Renaixement

El Barroc del segle XVII va ser producte d’una forta crisi espiritual, política i social. Es caracteritza per:

• Posar de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana, centrant-se en la mort, la degeneració i els vicis.
• L'ús i abús de metàfores i figures retòriques per revelar allò que la raó no copsa.
• Un afany d’impressionar i lluir-se amb un llenguatge extravagant i excessiu.
• La producció de literatura barroca en català es va concentrar principalment a Catalunya; al País Valencià i a les Illes, la majoria de la producció fou en castellà.
• Una visió crua que se centra en la lletgesa i la brutícia de la realitat en contraposició a la bellesa efímera.

Neoclassicisme i la Il·lustració

Al segle XVIII, el Decret de Nova Planta (1716) va prohibir la llengua catalana en la justícia i l’ensenyament. Els Borbons imposaren la uniformitat del castellà i prohibiren el teatre en català.

La Il·lustració es basava en la confiança en la raó i el progrés, amb un fort esperit crític. En l'àmbit estètic, el Neoclassicisme va proposar:

• Abandonar els excessos del Barroc per emmirallar-se en el món clàssic.
• Evitar contrastos i barreges de gèneres.
• Mantenir una finalitat moralitzadora.

La situació particular a Menorca

A diferència de la resta del territori, Menorca va viure un moment d’esplendor de les lletres catalanes. En ser una colònia britànica des del 1713 (Tractat d’Utrecht), el català hi va romandre com a llengua oficial, permetent que els intel·lectuals seguissin les idees il·lustrades i neoclàssiques.

La Renaixença: Recuperació cultural

La Renaixença és un moviment que busca la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de Decadència. Influenciada pel Romanticisme europeu, s'inicia tradicionalment el 1833 amb la publicació de “La pàtria” de Bonaventura Carles Aribau.

Objectius principals de la Renaixença

• Conscienciar sobre la diglòssia i prestigiar la llengua catalana.
• Divulgar la història i literatura medieval.
• Recollir la tradició oral i crear una literatura culta en tots els gèneres.
• Crear premsa, editorials i potenciar les institucions catalanes.
• Unificar l’ortografia, la gramàtica i crear un model de llengua literària.
• Recuperar la unitat lingüística entre Catalunya, València, Balears i el Rosselló.
• Aconseguir el reconeixement internacional del català.

Els Jocs Florals

Restaurats el 1859, els Jocs Florals van ser un certamen poètic clau per a la Renaixença. Atorgaven tres premis (Pàtria, Fe i Amor) i van servir per crear una infraestructura editorial i un públic fidel.

El Romanticisme: Sentiment i subjectivisme

Oposat al racionalisme, el Romanticisme valora el subjectivisme i els sentiments de l’artista:

• S’inspira en el dolor, la soledat i la melancolia.
• L’artista projecta el seu estat interior en una natura agitada (tempestes, ruïnes, cementiris).
• Sent nostàlgia del passat medieval, on situen l’origen de les nacions europees.

El Realisme: L'observació objectiva

A mitjan segle XIX, el Realisme substitueix el Romanticisme. Es caracteritza per:

• El desig de coneixement científic i l'ús de la raó per captar la realitat.
• L'objectiu de reflectir la societat contemporània mitjançant la descripció objectiva.
• La novel·la com a gènere predominant per analitzar la psicologia dels personatges.

Autors destacats i obres

• Romanticisme: Jacint Verdaguer (poesia) amb obres com L'Atlàntida i “Pàtria”.
• Romanticisme: Àngel Guimerà (teatre) amb Terra baixa i La filla del mar.
• Realisme i Naturalisme: Narcís Oller (novel·la) amb La papallona i La bogeria.