La novel·la de cavalleria i la novel·la cavalleresca

Les obres que constituïen la matèria de Bretanya van evolucionar fins a originar, al segle XIV, un gènere nou, la novel·la de cavalleria. Es tracta fins d'un relat versificat, en francès, on es narren les aventures d'un heroi que encarna els ideals cavallerescos de fidelitat, valentia i defensa del seu senyor, i la dama i la gent indefensa. Hi abunden els elements meravellosos i inversemblants: l'acció transcorre en un passat llegendari, en un indret inexistent, hi intervenen personatges fantàstics; el cavaller té unes qualitats físiques extraordinàries. Al segle XV, sorgeix la novel·la cavalleresca, un nou tipus de narració que, tot i derivar-se de les novel·les de cavalleria, s'allunya completament del seu model. Està escrita en prosa, abandona el tema artúric i adopta un to molt més realista. La novel·la cavalleresca presenta una acció versemblant, ambientada en llocs i moments concrets, i protagonitzada per personatges de carn i ossos, molt més complexos que els herois plans de les novel·les de cavalleria. El protagonista és un cavaller errant, una figura que, lluny de ser fictícia, esdevingué força freqüent a tot Europa durant els segles XIV i XV.

Resum

La història d’amor dels protagonistes del Tirant lo Blanc comença amb un gran mentida, com va apuntar Martí de Riquer fa un vieneta d’anys. La diu Diafebus quan parla per primera vegada en privat amb Carmesina i li explica que el seu cosí i amic Tirant ha viatjat fins a Constantinoble només per veure-la a ella, perquè se n’ha enamorat per totes les coses bones que n’ha sentit dir. A partir d’aquí, el cavaller valencià Joanot Martorell construeix una trama amb episodis tan brillants i personatges tan propers entranyables que han convertit el Tirant lo Blanc (1460-1464) en una novel·la admirada i un clàssic de la literatura universal. Llegir-la esdevé un plaer carregat de diversió encara al segle XXI.

Contextualització (Context històric)

L’efervescència literària i cultural de València es deu a una situació econòmica pletòrica, fruit d’un teixit industrial que el Principat no té. Aquesta cultura està en contacte amb el Renaixement italià, però encara té traces dels models de vida cortesans medievals.

Martorell assumeix l’antropocentrisme humanista i procura realisme a la seva obra, però no desestima les convencions cortesanes. La seva proposta literària representa els moments de transició de models de vida i d’estètica.

Els models literaris de què disposa Martorell són els de la novel·la de cavalleries; també la tradició de les cançons de gesta i els lais narratius, a més dels propis de la historiografia catalana.

Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa representen els models de novel·la cavalleresca. Presenten un relativisme de l’ideal cortesà. El Tirant utilitza l’humorisme com a recurs de distanciament narratiu.

Martorell fa de la novel·la un procediment interpretatiu d’un món en decadència i defensa un model de cavaller que no reté guanys materials. Tirant exalça els valors originaris de la cavalleria, els que rauen en els principis virtuosos.