Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

L'amor cortès: definició i context

L’amor cortès consistia en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa. Les relacions entre el senyor feudal i el vassall, pròpies del feudalisme, trobaven un paral·lel en les existents entre l’enamorada i el seu pretendent, que passava a servir-la. En la poesia amorosa trobadoresca, el trobador feia el paper d’enamorat d’una dama noble, és a dir, casada amb un noble. Per tant, l’amor cortès era adúlter. El trobador enamorat era l'hom, la dama era midons i el marit, el gilós.

Lo Somni de Bernat Metge

Lo Somni s'emmarca en un corrent ideològic i artístic que, al segle XIV, anunciava el trànsit de l'edat mitjana cap al que després seria el Renaixement: l'Humanisme. Bernat... Continuar leyendo "L'Amor Cortès i Lo Somni de Bernat Metge: Anàlisi Literària" »

Mercè Rodoreda: Vida i Obra Literària

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983)

Etapes de la Vida i Obra de Rodoreda

• Infància i joventut: Família humil. L'avi, figura central (amor per Catalunya, literatura catalana, flors). Es casà jove. Publica novel·les (com Una dona honrada, 1938) i col·labora en revistes.
• Maduresa: Exili a França i a Ginebra. Relació extramatrimonial amb Armand Oriols. Premis de poesia i narrativa. Llibres destacats:
  • Vint-i-dos contes (1958)
  • La plaça del diamant (1962)
  • El carrer de les camèlies (1963)
  • Jardí vora el mar (1966)
• Vellesa: Torna a Catalunya. Època de reconeixements oficials. Llibres:
  • Mirall trencat (1974)
  • Quanta, quanta guerra... (1980)

Context Literari de Postguerra a Catalunya

• Narrativa

1. L'Edat Moderna: Canvis Fonamentals

El segle XV marca el pas entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Aquest període es caracteritza per les novetats que va comportar:

1.2 L’Edat Moderna als territoris de parla catalana

• Moriscos: Musulmans que van continuar vivint a la península Ibèrica després de la Reconquesta. Al segle XVII foren expulsats, fet que va representar una davallada demogràfica.

El Bilingüismo y la Diglosia

Una persona bilingüe es aquella capaz de vivir indistintamente en dos lenguas. Es decir, el bilingüe natural «perfecto» suele tener el padre de una lengua y la madre de otra, y pasa la mitad de su tiempo en el país de la madre y la otra mitad en el del padre. Así, es capaz de hacer lo mismo en una lengua y en la otra. Este caso, como puedes imaginar, es muy teórico. A menudo, el bilingüe vive en un solo país y domina mejor una de las dos lenguas; por ejemplo, una la escribe mejor que la otra.

Si ya es difícil hablar de personas bilingües, hablar de territorios o países bilingües es mucho más complicado. Si se dice que un país es «bilingüe» porque hay dos lenguas y cada persona puede vivir en la... Continuar leyendo "Legado Lingüístico y Figuras Clave de la Cultura Catalana" »

O Teatro Galego de Fins do Século XX e Comezos do XXI: Temas, Autores e Tendencias

Coa morte de Franco (1975) e co Estatuto de Autonomía Galego (1981), o panorama cultural cambia radicalmente. Asistimos á aparición de diversas coleccións de textos teatrais, á proliferación de compañías e á creación de premios específicos.

O Novo Escenario Teatral Galego

Coleccións de Textos Teatrais

• Biblioteca do Arlequín (Ed. Sotelo Blanco)
• Elsinor Teatro
• Colección Escena
• Colección Talía
• Colección Libros do C.D.G. (Centro Dramático Galego)

Compañías Relevantes

• Artello
• Uvegá Teatro
• Teatro de Ningures
• Tranvía Teatro
• Teatro do Morcego

Premios Teatrais

• Premio Álvaro Cunqueiro
• Certame Camiño de Santiago

Liñas Temáticas Desenvolvidas a Partir de 1980

A literatura... Continuar leyendo "A Dramaturxia Galega Contemporánea: Tendencias, Autores e Compañías (1980-2020)" »

La prosa catalana

• Religiosa i moral

  Ramon Llull va proposar les bases del català literari, amb una prosa madura en els plans lèxic, sintàctic i retòric. També Francesc Eiximenis i Sant Vicent Ferrer van promoure la doctrina cristiana.

• Narrativa històrica

  Prenen el nom de les obres historiogràfiques, tot i que en realitat són relats literaris d'allò viscut personalment. Els cronistes Jaume I, Pere el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner defensaven la política dels reis catalans.

• Prosa moral i filosòfica

  Bernat Metge, amb obres de debats clàssics sobre la immortalitat de l'ànima, el bé, el mal, l'amor, la dona, etc.

• Novel·la cavalleresca

  Curial e Güelfa (anònima) i Tirant lo Blanc (Joanot Martorell) superen la tradició fantàstica,

7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

Va nàixer a Burjassot, l'Horta Nord, el 1924 i hi va morir el 1993. Es pot considerar el poeta valencíà més important des d'Ausiàs Març. Professionalment es va dedicar al periodisme, la qual cosa va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia és una crònica social de la realitat que va viure. La major part de la seua producció no fou editada fins els anys 70, a pesar que gran part d'aquesta és de la dècada anterior, i va esdevenir un gran boom literari, social i polític. A més de constituir un símbol d'un valencianisme que despertava en aquells moments, també va ser elegit i valorat en l'àmbit general de la literatura catalana, malgrat els trets peculiars

L'Humanisme

Durant els segles XII i XIV, es va produir una crisi de valors que anunciava el tancament de l'Edat Mitjana i la presència de noves actituds davant del món. Aquest corrent ideològic, conegut com a Humanisme, impregnarà l'època següent: el Renaixement.

Al segle XIV, la raó humana s'imposa a la raó divina a l'hora d'entendre el món. Això es coneix com a Antropocentrisme, que col·loca l'ésser humà com a centre i eix de totes les coses, amb la capacitat de raonar, reflexionar i pensar sobre ell mateix. No nega l'existència de Déu, però confia en el potencial de la ment humana per formular preguntes sobre la vida i donar-hi respostes.

Itàlia: Bressol de l'Humanisme

L'Humanisme neix a Itàlia. Era més fàcil que nasqués... Continuar leyendo "L'Humanisme i el Segle d'Or de la Literatura Catalana" »

Guia de Formes i Usos dels Clítics Combinats

Aquesta taula recull les combinacions possibles de dos pronoms febles (clítics) en català, mostrant les formes preverbals (completes i contractes) i les formes postverbals (amb guionet). S'inclouen algunes variants dialectals rellevants (Valencià i Català Central).

Llegenda de les Formes

• P: Forma preverbal completa (o menys freqüent).
• A: Forma preverbal contracta o apostrofada (la més habitual, marcada en negreta).
• Po: Forma postverbal amb guionet (marcada en cursiva).
• D: Forma alternativa o dialectal (indicada amb el dialecte).

Combinacions de Pronoms Febles (Clític 1 \ Clític 2)