Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Decadència de la Corona d'Aragó

Crisi i Factors Agreujants (s. XV-XVIII)

La crisi del s. XV es va agreujar amb la concurrència d'un seguit de factors durant els s. XVI, XVII i XVIII.

Context Polític i Social

Factors de la decadència política i social de la Corona d'Aragó:

• S. XVI: Consolidació del Regne de Castella, Guerra de les Germanies, creixement del bandolerisme i pirateria a la zona costanera.
• S. XVII: Expulsió dels moriscos, Guerra dels Trenta Anys entre Espanya i França (Guerra dels Segadors).
• S. XVIII: Decrets de Nova Planta, amb què Felip V aboleix les institucions d'autogovern de Catalunya durant la Guerra de Successió.

Context Cultural i Lingüístic

A més dels factors polítics i socials, cal afegir factors culturals que... Continuar leyendo "Decadència i Renaixement de la Corona d'Aragó" »

(Juan 12:49) porque no he hablado de mi propio impulso, sino que el Padre mismo, que me ha enviado, me ha dado mandamiento en cuanto a qué decir y qué hablar.

(Jeremías 1:7-8) Y Jehová pasó a decirme: No digas: Solo soy un muchacho. Antes bien, a todos aquellos a quienes te envíe, debes ir; y todo lo que yo te mande, debes hablar. ⁸ No tengas miedo a causa de sus rostros, porque: Yo estoy contigo para librarte, es la expresión de Jehová.

(Jueces 13:10) La mujer inmediatamente se apresuró y corrió y lo informó a su esposo y le dijo: ¡Mira! El hombre que vino a mí el otro día se me ha aparecido.

(Jueces 13:22) En consecuencia, Manóah dijo a su esposa: Positivamente moriremos, porque es a Dios a quien hemos visto.

(Gálatas 3:19) Entonces,... Continuar leyendo "La Palabra Divina: Mandato, Profecía y Reacción Humana" »

Els personatges tenen una dimensió simbòlica: viuen en un món tancat que els separa del món exterior, estan angoixats per enderrocar els murs que els empresonen però, alhora, tenen por a la llibertat. L'obra conté elements tècnics, formals i estilístics que l'acosten al teatre de l'absurd (trencament dels espais, de la lògica narrativa, del llenguatge amb què es vol expressar l'absurditat de l'existència humana). Tanmateix, Pedrolo preferia anomenar-lo teatre de l'abstracte. El teatre de Pedrolo entronca amb els corrents existencialistes dominants a l'Europa de la postguerra, del qual J.P. Sartre n'és el màxim exponent.

La Renovació Teatral del Període de Postguerra als Anys 70

Fins als anys 50, el teatre en català pateix una... Continuar leyendo "El Teatre Català de Postguerra: Renovació i Absurd" »

T12: Bioética: Perspectivas desde la Doctrina Social de la Iglesia

Introducción: La afirmación central del cristianismo es que "todo es creación de Dios", y el ser humano es lo único "creado a su imagen y semejanza". La defensa de la dignidad no es posible sin la defensa de toda la creación. El derecho a la vida es un pilar de la Doctrina Social de la Iglesia (DSI), pero problemático en el contexto del nacimiento de la bioética.

Hitos en el Surgimiento de la Bioética (Siglo XX)

En el siglo XX, nuevas inquietudes sobre la vida impulsaron el surgimiento de la bioética. A continuación, se presentan algunos hitos clave:

1. Revancha de la Autonomía

   La ética médica tradicional era paternalista, pero surgió una demanda de libertad y subjetividad.

Categorías gramaticales:

-Determinantes:

Artículos:

(el, la, lo, los, las, Indet:
un,una,unos…)

Posesivos:

indican posesión (mio, tuyo, suyo,mi,nuestroNumerales:
indican canti (uno, dos, tres, primero, segundo, doble, triple,Interrogativos:
(¿Qué...?, ¿Cual...?, ¿Cómo...?,Exclamativos:
(¡Qué...!, ¡Cuanto...!, …)

Pronombres:

Sustituyen a un nombre:yo,me,mi,conmigo,tu,te,ti,contigo ellos/lo/le/la/se/elDemostr:éste,ése aquel Indef:
nada,todo,alguien,baastantes,cualquier,varios.

Numeral

Un,dos,primero segundo.

Realativos

Que quien,cuyo,cual,cuantos.

Posesivos

Mio ,tuyo,suyo,nuestro,vuestro.

Interrog

Qué,quién,cuánto,cuándo,cuál,

dónde,cómo.
Pronominalizar sustituiruna palabra por un pronombr(lo,la,le):
le di un beso/se lo diAdverbios:

Lugar:

Renaixement

• L'humanisme de Dante, Petrarca i Boccaccio n'és l'embrió (segle XV).
• Característiques:

a- Antropocentrisme. b- Curiositat científica. c- Valoració del present, de la bellesa, del plaer (optimisme). Harmonia. d- Retorn als clàssics grecollatins: traduccions. e- Incorporació de l'oda, l'elegia, l'ègloga i l'epístola. f- Poesia: sonet.

• Poesia: persistència de la tradició ausiàsmarquiana.
• Diàleg, gènere típic renaixentista.
• Autors: Pere Serafí, Cristòfor Despuig amb Los col·loquis a la insigne ciutat de Tortosa.
• Autors castellans: Garcilaso de la Vega.
• Arts plàstiques: Leonardo da Vinci, Buonarroti, Botticelli.

El Barroc

• Reacció contra el Renaixement a causa del desengany, frustració.
• Actitud de protesta i d'evasió cap a

El Modernisme Català (1892-1911)

El Modernisme es va desenvolupar aproximadament entre 1892 (Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges) i 1911 (Mort de Joan Maragall).

Objectiu Principal

L’objectiu principal era modernitzar i europeïtzar la cultura i la llengua catalanes.

Característiques

• Una reacció contra la cultura burgesa.
• El divorci entre l'artista rebel i individualista i la societat, que considera grisa i conservadora.
• La Bohèmia com a nova forma de vida (negra i daurada).
• Elevada consciència de modernitat (ruptura amb el passat, amb les idees burgeses i regionalistes de la Renaixença).

Punts de contacte amb moviments europeus

• Simbolisme: Moviment francès que reacciona contra el realisme, busca veritats en allò vaporós i imaginari.
• Decadentisme:

Literatura Catalana Medieval

Autors i Obres Clave

Segle XIII

Ramon Llull

Llibre de meravelles: Tracta d'un jove pelegrí (Fèlix) que recorre el món aprenent dels ermitans i filòsofs, meravellant-se de tot el que veu. La part setena, Llibre de les bèsties, és una faula independent sobre la política humana a través de les intrigues entre animals.

Jaume I

Llibre dels fets: Crònica autobiogràfica que narra els fets més importants de la seva vida, des del naixement fins als seus viatges i conquestes. L'estil és directe i col·loquial, amb dialectalismes. Reparteix els territoris conquerits: Mallorca a Pere II, València a Jaume II, i Múrcia a Alfons X de Castella.

Segle XIV

Bernat Desclot

Crònica del regnat de Pere II i altres esdeveniments... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Autors, Obres i Gèneres" »

Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme va ser un moviment cultural i polític que va sorgir a Catalunya a principis del segle XX. Es caracteritza per la seva reacció classicitzant al Modernisme i per la seva voluntat de modernitzar i europeïtzar la cultura catalana.

Esdeveniments Clau:

• 1906: Se celebra el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la participació de lingüistes europeus.
• 1906: Publicació d'Els fruits saborosos de Josep Carner.
• 1906: Eugeni d'Ors comença a publicar les seves glosses a La Veu de Catalunya, que després recopilarà en un glossari.
• 1906: Enric Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana.
• 1906: Miquel Costa i Llobera publica Horacianes.
• 1923: Cop d'estat de Primo de Rivera.

Característiques del