De l'Humanisme al Romanticisme: Un Recorregut per la Literatura Catalana

De l'Humanisme al Renaixement

L'humanisme és un fet de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins que es va desenvolupar a partir del segle XVI, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement, que allibera l'ésser humà. L'Humanisme havia de facilitar l'entrada de la llengua i de la literatura. Quan va començar aquest fet a Itàlia va comportar el redescobriment de les obres clàssiques perdudes, el seguiment de la gramàtica llatina com a model, i és quan això dóna lloc al Renaixement. Pel que fa a la llengua... havia d'haver un interès pel llatí i per les llengües vulgars, com l'italià, francès, portuguès i castellà. El català no, perquè tot va començar amb la introducció de la dinastia castellana de 1412, i això va causar el principi de la pèrdua de consciència lingüística, encara que el català seguís sent la llengua oficial, fins a inicis del s. XVIII.

Cristòfor Despuig utilitza el diàleg a les seves obres. Aquest diàleg, és un diàleg literari, possiblement renaixentista, aquesta és una gran virtut dels Col·loquis de l'autor, és una mostra de qualitat del gènere narratiu en prosa, reprès de la literatura clàssica grega i llatina. Els diàlegs clàssics intenten argumentar i persuadir, per poder ensenyar els coneixements complexos.

Barroc

És un període pessimista, és una estètica que tradueix una crisi intensa de valors del món espiritual, polític i social europeu del s. XVII. Moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. El barroc dóna resposta artística a les necessitats.

Literatura: Mecanismes de contrast, de l'antítesi i de la paradoxa. Els artistes barrocs il·luminen la bellesa de la dona, intenten embellir i donar una imatge magnífica de la realitat. Tema: el tema de la mort, predomina en les obres, des de la visió més terrorífica i pintoresca, la insistència en la reflexió sobre la mort és un interès pel pas del temps.

Francesc Vicent Garcia: escriu sonets, però també altres formes poètiques, (teatre o prosa), adapta estructures mètriques castellanes (la dècima) i en molts poemes fa servir un estil elegant. En les seves obres poètiques utilitza freqüentment un to burlesc i satíric. Fins i tot es burla de la seva pròpia obra. Francesc Fontanella: autor de Lo desengany, (poema dramàtic, en 2 actes,) d'ambientació pastoril, en què ens presenta un exemple de teatre dins del teatre. Fa servir un tipus de teatre intel·ligent, en què barreja la realitat i la ficció.

Lo desengany: és una obra que fa la sensació

Neoclassicisme

És un estil artístic inspirat en l'art clàssic, que comença volent integrar la reflexió i la diversió. És un tipus de teatre intel·ligent, amb la barreja de realitat i ficció a França a mitjans del s. XVII. Recull la síntesi entre el pensament racional burgès i la defensa de l'absolutisme polític. Aquest estil porta de nou les normes clàssiques, i la reincorporació de personatges heroics. Autors: Joan Ramis, (Lucrècia)

Il·lustració

És un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. L'entrada d'aquest corrent va ser dificultosa i lenta. El seu nom en diferents llengües fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època. A Catalunya es registren influències de la sensibilitat il·lustrada, on el moviment que engega la reivindicació cultural i lingüística catalana. (Gregori Maians)

Gèneres de la Literatura Popular

El Romanç

Transmissió oral en la literatura popular. Composició poètica d'un nombre indeterminat de versos (sovint de 7 síl·labes). Sol tenir una rima assonant als parells. Romanços catalans: Els segadors, Comte Arnau. El nucli del romancer català, es constitueix al llarg dels s. XVI-XIX, (difícils per la llengua catalana), és a dir, hi predominava el castellà. Tipus: romanços històrics, amb figures de bandolers i lladres, llegendaris, novel·lescos, costums, religiosos...

Goigs: són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Conjunt d'heptasíl·labs, amb tornada inicial de 4 versos, amb estrofes de 8 versos. Nadales: cançons de Nadal, d'ambient casolà i amb referències de celebració de la diada. Corrandes: és una estrofa de 4 o 5 versos que té sentit per ella mateixa. (És una dansa cantada que es balla per parelles, molt popular a Catalunya i que se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs). Les cançons de pandero són cantades, des de la 2 meitat del s. XVIII, en ocasió de festa, aquestes composicions de 8 versos heptasíl·labics, de caràcter amable. Les Rondalles: narracions anònimes típiques de la literatura popular en prosa, transmeses oralment amb fets fantàstics o imaginaris (Enric Valor, J. Verdaguer)

Teatre Popular Medieval

Les representacions teatrals eren un instrument propagandístic molt eficaç. Aquestes representacions es classifiquen en teatre de tema religiós (misteris) que introdueixen temes relacionats amb la vida i passió i històries relacionades amb Déu, (aquestes passions continuen representant-se a Catalunya) i teatre de tema profà. Pastorets: històries al voltant del naixement de Déu, que se solen representar per Nadal.

Diverses són les manifestacions teatrals profanes i populars: L'entremès: peça teatral breu s. XIV, escrita en llenguatge planer, amb argument simple, destinat al poble (popular). Sainets: peça teatral d'un sol acte, que representava la societat amb ironia, es representava intercalada entre els actes d'una obra més llarga. La Farsa: composició breu de caràcter còmic o satíric. La temàtica es basa al voltant de conflictes que provoquen l'amor i la gana, en un marc social.

El Romanticisme

És un corrent europeu artístic que es dóna a Europa. Aquest insisteix en el sentiment d'introspecció i per l'altre vol trencar amb les normes eternes, que es creia per imitar. El Romanticisme neix a Alemanya a finals del s. XVIII, que busca les creacions populars i tradicionals de països del nacionalisme. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials.

El Romanticisme va ser una reacció contra l'esperit racional i hipercrític de la Il·lustració i el Neoclassicisme i anteposava, abans de tot:

• La major importància del sentiment enfront la raó.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• La del liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
• La de l'originalitat en contra la tradició grecollatina.
• La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
• L'obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.

La Renaixença

És un moviment de recuperació i definició de l'entitat catalana que té els seus inicis amb la il·lustració del s. XVIII, i que es consolida al s. XIX amb el desig de construir una època històrica, literària, cultural. Busca l'evasió i reivindica la llengua del país i dels sentiments i de la introspecció. No podem oblidar la pervivència del català com a llengua del poble i l'existència d'una literatura popular de gran dimensió social. És un moviment amb base força política i es basa amb el Romanticisme que es recrea amb el passat. La Renaixença té 2 grans focus de difusió, premsa escrita: es manifesten els intel·lectuals de les seves idees. Els jocs florals: institució molt medievalitzant i més tard popular, difusors de grans poetes (Verdaguer i Guimerà)

Poesia entre el Romanticisme i la Renaixença

La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau, text fonamental, l'autor desenvolupa l'expressió d'un sentiment d'enyorança d'un paisatge i d'una llengua. Fa servir un to reivindicatiu que recupera una certa sensibilitat davant la llengua pròpia. Aribau demostra una visió romàntica i idealitzada de la pàtria catalana, on apareixen elements romàntics i aspectes relacionats amb la renaixença. Aquesta obra obté fama, gairebé esdevé un manifest poètic, presenta una dignitat lingüística i estil poètic. Aribau tria una forma elegant i noble com la cobla d'art major amb 8 versos alexandrins.

Jacint Verdaguer neix l'any 1845 a Folgueroles. Se situa en un terreny pròxim al Romanticisme i a la Renaixença. Immers en un món rural idíl·lic, connecta amb l'esperit de la Renaixença amb la voluntat de conservar la catalanitat. Gràcies a que Verdaguer va ser un escriptor conscient de la seva vocació, a la riquesa lingüística que s'havia conservat en els pobles i la seva tradició popular de poesia i de rondalles, Verdaguer aconsegueix superar els marges de la poesia popular, aprofitant els models literaris cultes que havia après en els seus anys d'estudiant al seminari. L'any 1870 és ordenat sacerdot i se sent influït per la llegenda cristiana, però també per altres tradicions mítiques.
Canigó és un poema de 12 cants que expliquen la formació del monestir de St. Martí de Canigó que es va fer per perdonar les culpes d'un noble que havia estimat al seu nebot. Els primers cants serveixen per explicar la història de Gentil. La muntanya és la veritable protagonista de la història. Hi trobem el ritme narratiu, l'encant fresc i musical de la cançó popular, amb la solemnitat de l'oda i l'elegia. 1886

L'Atlàntida (1877) és un poema (epopeia) de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Hèracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. Aquesta obra de Verdaguer, aporta

Jocs Florals

Són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua. Foren instituïts per primer cop, l'any 1323.