Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1.1 La Llengua al segle XVIII. El cas de Menorca

En acabar la Guerra de Successió la llengua catalana va ser prohibida a través De la promulgació dels decrets de Nova Planta. Així mateix, es van Assolir els jocs forals, la llengua castellana començà a avançar Considerablement, mentre que el català deixava d’emprar-se a molts D’àmbits. Només a Menorca va passar a formar part de la corona Anglesa.

La Catalunya Nord, que havia passat a formar part de França, va substituir el Català per el francès, després que Lluís XIV prohibís l’ús del català en els documents públics.

D’altra Banda al Segle XVII la política econòmica va afavorir la Recuperació de la nostra burgesia gràcies al permís de comerciar Amb Amèrica. A més,... Continuar leyendo "Resum Lucrècia Joan Ramis" »

Context Sociopolític i la Literatura Catalana (1936-)

A partir de 1936 es van reprimir les cultures i les llengües no castellanes. La dictadura de Franco va provocar que els nostres escriptors no tingueren altres opcions que l'exili, el silenci o escriure en castellà. Amb tot, podem distingir una sèrie d'etapes en el període franquista que van des dels estrictes primers anys, on s'impedia qualsevol manifestació que no fóra afí al règim, fins als 60, on trobem la represa de les cultures diferents i es creen empreses editores que aposten econòmicament per la publicació de novel·les en català. Per totes aquestes raons, no podem parlar de grups literaris clarament diferenciats entre els nostres narradors, però sí que observem algunes... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Context Franquista, Enric Valor i Mercè Rodoreda" »

Literatura Tema 1

Irmandades da Fala: Foron unha serie de grupos galeguistas, aos que estiveron ligados practicamente todos os escritores da época, que se formaron a partir de 1916 para potenciar a lingua galega. O seu principal papel foi no desenvolvemento da literatura antes da Guerra Civil. Loitaron pola presenza do galego no ensino e o seu uso nos actos públicos, e potenciaron a difusión de xéneros literarios como o teatro e a narrativa, aínda que moitos tamén cultivaron a poesía. Destacan Ramón Cabanillas e Antonio Noriega Varela. Ramón foi considerado, e é considerado, o poeta máis importante desta época. A poesía dos primeiros anos do século XX está marcada pola estética do Rexurdimento e tivo a súa inspiración nas tres... Continuar leyendo "Literatura Galega: Irmandades da Fala e Vanguardas" »

Renaixença (1833-1877)

Context Històric

La burgesia, impulsora de la Renaixença, basava el seu creixement econòmic en la indústria. Aquesta burgesia, enriquint-se, va aconseguir un règim liberal favorable als seus interessos i va començar a interessar-se per la identitat del poble català.

Característiques

La Renaixença va impulsar la producció literària culta en català amb l'objectiu de recuperar i depurar la llengua, conscienciar la població de la identificació entre llengua i nació, fomentar l'aparició de nous escriptors i impulsar el paper de les institucions, així com la creació de noves entitats. Aquest moviment va ser provocat, en part, pels canvis polítics i els problemes econòmics dels segles XVIII i XIX.

Romanticisme

L'... Continuar leyendo "Renaixença i Modernisme: Context Històric i Característiques" »

FITXA 04 - LA PROSA DE Ramón LLULL

Ramón Llull, de trobador a missioner

Aquí tens diferents preguntes amb més d’una resposta cadascuna. Es tracta de marcar la que creus que és correcta, per després poder anar elaborant un resum del tema.

1.- Va néixer el 1232 a Girona  / Barcelona  /  Mallorca

2.- La seva família era noble/  menestrala  /  vassallaestablerta amb la conquesta de l’illa per Jaume I

3.- Es va casar i va tenir dos fills/ no va tenir fills / sols va tenir una filla

4.- Als 30 anys va canviar radicalment​de dona / de feina / de vida

5.- Ho fa a causa de la mort de la seva dona / les aparicions de Crist crucificat/ és desterrat pel rei i deixa la família, els béns materials i la Cort,

La Poesia Trobadoresca

Al segle XI, la lírica trobadoresca va néixer a les corts d'Occitània. En aquest context, la dona, per primera vegada, imposa una nova concepció de l'amor: l'amor cortès. Ella obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible i expressa en provençal els seus dubtes i la seva tristesa.

El Trobador i la Música

El trobador escrivia una cançó. No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort amb dames i cavallers. Els trobadors vivien a les mateixes corts.

El Joglar

Aquesta cançó no la cantava el trobador. El joglar era un home de vida nòmada que era cantant... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Trobadors i Cròniques" »

El Català sota el Franquisme

El 1939 va suposar per a la llengua catalana l’inici d’una etapa de persecució brutal i continuada. En la nova situació política, els intel·lectuals catalans es van exiliar, es va implantar la censura, l’escolarització massiva en castellà, la castellanització dels mitjans de comunicació i, fins i tot, dels immigrants. Aquest procés de substitució lingüística es va accelerar amb la pèrdua de parlants a les grans ciutats.

Període de postguerra (1936-1956)

Etapes de repressió:

1936-1946: Època de màxima repressió

Amb les execucions, les prohibicions, la dispersió a causa de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Aquesta... Continuar leyendo "El Català sota el Franquisme i la Transició" »

El Noucentisme: Ideals i Característiques

El Noucentisme va ser un moviment cultural i literari català de principis del segle XX que buscava modernitzar Catalunya a través de la civilitat i la cultura.

Principals Conceptes del Noucentisme

• Civilitat: Assenyala l'ideal de Catalunya com a ciutat, on el ciutadà adopta formes de vida voluntàries, escapant del determinisme de la natura.
• Imperialisme: Força d'un poble amb una vida nacional intensa sobre altres.
• Arbitrarisme: En literatura, pretén transformar i civilitzar Catalunya, imposant la voluntat humana sobre la realitat. Domini de l'home sobre la natura.
• Classicisme: Regit per models ideals com harmonia, ordre, seny i humanisme. Reivindica la llum, la claror i el paisatge dominable.
• Ciutat: