Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Deíctics i Pragmàtica

• Deíctics:
  • Personals: jo, tu, el meu, nosaltres.
  • Espacials: aquí, allà, aquest, aquell, venir, anar.
  • Temporals: ara, ahir, demà, llavors.
• Pragmàtica:
  • Pressuposició: "He tornat a suspendre" (suposa que ja havia suspès abans).
  • Implicatura: "Fa fred aquí, no?" (vol dir que tanquis la finestra).
• Adequació: Registre formal (estàndard, científic) vs informal (col·loquial, vulgar).
• Polifonia: Veus diferents (discurs directe, indirecte i citacions).

Morfologia Verbal

• Verbs velars: Acaben en -c o -g a la 1a persona del present o al participi. Exemples: Bec/begut (beure), Visc/viscut (viure), Conec/conegut (conèixer).
• Verbs incoatius: Afegeixen -eix- (serveixo, pateixes, llegeixen). Nota: "Dormir", "Morir" i "Sentir" NO són incoatius.

L'Escola Mallorquina: Joan Alcover i Miquel Costa i Llobera

L'any 1906 apareix la revista Mitjorn, que deixa de publicar-se l'any següent, marcant l'inici d'una nova generació d'escriptors coneguda com l'Escola Mallorquina. Aquest terme es pot entendre de dues maneres:

• Com la contribució dels escriptors de Mallorca a la literatura catalana des de la Renaixença fins a la postguerra.
• Com un corrent específic, que destaca especialment en la poesia i inclou les generacions del 1906 i del 1917.

En aquest últim sentit més restringit, es destaquen escriptors com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferrà, influents en el moviment noucentista i associats amb la revista La Nostra Terra.

Característiques

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de

O Pensamento de José Ortega y Gasset

As Tres Etapas do Pensamento de Ortega y Gasset

• Etapa obxectivista: Influenciado polo neokantismo e a ciencia, Ortega aposta pola razón pura e polos valores obxectivos.
• Etapa perspectivista: Desenvolve o perspectivismo, onde cada individuo ten unha visión parcial da realidade. A verdade só se acada unindo diferentes perspectivas.
• Etapa do raciovitalismo: Integra a vida e a razón. Nace o raciovitalismo, que considera que a vida concreta é o punto de partida do pensamento filosófico.

Que é o Raciovitalismo?

É unha teoría filosófica de Ortega que une razón e vida. Para el, a vida (a realidade concreta que vive cada persoa) é anterior á razón. A razón debe estar ao servizo da vida para orientala e... Continuar leyendo "Conceptos Clave da Filosofía Contemporánea: Ortega, Arendt e Beauvoir" »

L'Obra de Ramon Llull: Trets Personals i Aportacions

Rasgos personals en la seva obra

• Idealista i utòpic: Creia tenir una missió divina i escrivia en àrab, llatí i català per a diferents públics.
• Tolerant i liberal: Incorporava idees jueves i musulmanes en la seva doctrina cristiana.
• Temperament intens: Alternava entre exaltació i depressió; davant del fracàs, escrivia obres narratives i poètiques com a expressió personal.

Aportacions a la llengua i la prosa catalana

• Més de 200 obres en filosofia, teologia, mística, poesia, narrativa, lògica i àlgebra.
• Va evolucionar la prosa catalana cap a un estil modern i expressiu, amb sintaxi complexa (subordinació, subjuntiu).
• Va ampliar el vocabulari amb cultismes, neologismes i evolució de

Sempre en Galiza, de Castelao

Primeiro fragmento

Castelao fala do perigo de desaparición das culturas se non defendemos a diversidade lingüística e demanda leis que nos permitan desenvolver a nosa cultura para ofrecerlla ao mundo.

Segundo fragmento

Xustifica a existencia da nación nun territorio cunha lingua, unha cultura e unha vida económica propia e asegura que o nacionalismo galego, en ningún caso, admite a raza como criterio de pertenza a unha nación.

Os vellos non deben de namorarse, de Castelao

Fragmento do lance II

Un vello bébedo chamado don Ramón está namorado dunha moza, Micaela. Esta, de acordo co seu amante mozo, vaille quitando pouco a pouco as leiras a cambio de bicos. No Entroido, o vello, cando sae bébedo da casa de Micaela,... Continuar leyendo "Literatura galega: análise de obras e autores" »

Vida y Obra de Friedrich Nietzsche

Friedrich Nietzsche nació en 1844 en Röcken, entonces parte de Prusia, en el seno de una familia profundamente religiosa y austera. A los cinco años, perdió a su padre, que, como su abuelo, era pastor protestante. Su educación quedó en manos de su madre y de su abuela paterna. A los quince años, ingresó en la escuela de Pforta, donde inició sus estudios en Teología y Filología Clásica. Durante esta etapa, entró en contacto con la obra de Schopenhauer y formó parte del círculo del compositor Richard Wagner.

Su carrera académica avanzó rápidamente, consiguiendo la cátedra de Filología Clásica en Basilea. En 1872 publicó su primera gran obra, El nacimiento de la tragedia, que no fue bien recibida... Continuar leyendo "Friedrich Nietzsche: Vida, Obra y Pilares de su Pensamiento Filosófico" »

1. Gèneres Literaris

Es classifiquen en tres grans grups principals:

• Narratiu: Relats explicats per un narrador. Inclou contes (rondalla, llegenda, faula), novel·les (d'aventures, gòtica, negra, històrica, etc.), i biografies/autobiografies.
• Dramàtic: Obres escrites per ser representades mitjançant diàlegs.
• Líric: Expressió de sentiments en vers (poema líric, èpic).
• Assaig: Reflexió sobre un tema en prosa.

Exemples destacats de cada gènere:

• Narratiu: Tirant lo Blanc (Joanot Martorell).
• Líric: Veles e vents (Ausiàs March).
• Assaig: El llibre de les dones (Francesc Eiximenis).

2. Tipus de Narrador

• Primera persona: Visió subjectiva del protagonista o d’un testimoni.
• Segona persona: Dirigit directament al lector.
• Tercera persona omniscient:

El Parentesco

El principio básico del parentesco se puede resumir en: "si lleva mis genes, tengo que protegerlo". En las relaciones de parentesco entre los humanos, este principio se amplía y puede formularse de la siguiente manera: "si pertenece a mi familia, tengo que protegerlo".

La Organización de las Tareas

Una explotación eficiente de los recursos de un territorio requiere una organización para la recolección de alimentos y su consumo. La asignación de tareas se distribuye por sexos y edades, dependiendo del sistema de grupo que la produzca. Los seres humanos han establecido a lo largo de la historia diferentes sistemas de organización de tareas, como el sistema esclavista, la asignación de tareas en función del sexo, la edad o... Continuar leyendo "Descubriendo la Sociedad Humana: Organización, Cooperación y Cultura" »

Ausiàs March i Isabel de Villena

Ausiàs March (1400-1459)

Ausiàs March, el poeta valencià més important de tots els temps, va nàixer a València l'any 1400. Pertanyia a una família noble amb una certa tradició literària. Durant els anys de joventut, March va tenir una vida pròpia d'un cavaller de la noblesa mitjana: va representar el seu estament a les Corts i va participar en diferents expedicions d'Alfons el Magnànim per la Mediterrània. En aquelles campanyes militars va coincidir amb altres poetes.

L'any 1425, Ausiàs March es va dedicar a gestionar les seves possessions feudals. Va exercir com a falconer reial. L'any 1437 es va casar amb Isabel Martorell, una dama de la noblesa de Gandia.

El conjunt de la poesia d'Ausiàs March... Continuar leyendo "Ausiàs March, Isabel de Villena i Dialectes" »