Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Context sociop. Post Guerra Civil 70

Context històric i cultural de l'obra

La història de l'obra se situa uns pocs anys abans de la proclamació de la República (1931) fins al 1950, quan s'acaba la immediata i més dura Postguerra. El marc és un lloc com Barcelona, on hi va haver molta repressió per les llengües i una gran pobresa. A més, en la novel·la es pot veure com es reflexa el realisme social de l'època i les tensions en la societat dins d'una dictadura, sent la llengua catalana una part important en els protagonistes de l'obra.

Trajectòria de l'autora i característiques de l'etapa

Rodoreda escriu La plaça del Diamant durant el seu exili, i la publica el 1962. L’obra se situa en la seua segona etapa, la de maduresa, caracteritzada per un to pessimista i trist... Continuar leyendo "Anàlisi de "La plaça del Diamant": Context històric, estil i autors" »

1. Exili i cultura catalana

A l'acabament de la guerra civil va començar la dictadura, amb la qual moltes persones van agafar el camí de l'exili. Alguns dels exiliats van anar cap a França i una altra part cap a Amèrica, on van haver d'adaptar-se a les noves estructures socials dels països que els acollien. El gruix de la cultura catalana durant quinze anys estigué desplaçat i mantingut pels exiliats, que organitzaren activitats.

Trets distintius d'aquesta literatura:

• Recull l'experiència immediata i la converteix en literatura.
• Conté notes exòtiques sobre el nou espai on es mou l'escriptor.
• Incorpora el tema de l'enyorament.
• Porta als límits el sentiment de frustració i fatalitat del destí.
• Invalida l'experiència individual.
• Denuncia

Temàtica del fragment: "Per exemple" d'Estellés

El fragment pertany al poema Per exemple, del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, i tracta la temàtica de la postguerra espanyola, centrant-se en la misèria, el silenci i el dolor que marcaren aquella època. El jo poètic descriu un ambient de repressió i por, on l’amor i el desig es converteixen en una fugida de la dura realitat. Aquesta part del poema s’ubica al començament, on s’introdueix un to trist i intens que recorrerà tot el poema, i es posa el focus en la pèrdua d’esperança i en la destrucció emocional que provocà la Guerra Civil i la seva cruel continuació. Aquesta temàtica serveix com a introducció a les tensions socials i emocionals que es desenvoluparan... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Anàlisi del Llibre de Meravelles i la Postguerra" »

A poesía entre 1936 e 1975: a Xeración do 36, a Promoción de Enlace, a Xeración das Festas Minervais. En Galicia desde 1936 non se publica un libro de poemas ata 1947, Cómaros verdes. No 1949 sae a Colección Benito Soto, dirixida por Celso Emilio Ferreiro. Podemos falar de tres xeracións poéticas que publican ao mesmo tempo: Xeración do 36. Poetas nados entre 1910-20; a guerra civil cólleos na súa xuventude. Poetas de culturas e estilos moi diferentes: Álvaro Cunqueiro, Celso Emilio Ferreiro, María Mariño etc. Promoción de Enlace, nados entre 1920-30. Tampouco son un grupo coherente. Viven o drama social da posguerra e a pobreza cultural dunha sociedade censurada e bastante illados da cultura europea: Luz Pozo Garza, Manuel Cuña... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega: 1936-1975" »

L'Escola Mallorquina i les Avantguardes Literàries

L'Escola Mallorquina: Modernisme amb Sabor Propi

L'Escola Mallorquina és un grup d'escriptors sorgit a Mallorca a finals del segle XIX i principis del XX, dins del Modernisme però amb trets propis. Va començar amb la revista Mitjorn (1906), que va donar identitat al moviment. Tot i compartir elements amb el Noucentisme, com l’equilibri formal i l’exaltació de la tradició, es diferencia per una poesia més intimista, melancòlica i vinculada a la natura mallorquina.

Els autors d’aquesta escola utilitzen una llengua culta i depurada, i es basen en:

• El classicisme grecollatí.
• La literatura medieval catalana.
• Les influències del Parnassianisme i el Simbolisme francesos.

Tracten temes com... Continuar leyendo "L'Escola Mallorquina i les Avantguardes: Autors i Moviments Clau" »

Frederic Soler "Serafí Pitarra" (1839-1895)

Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 1839 – Barcelona, 1895), conegut popularment amb el pseudònim de Serafí Pitarra (que utilitzà a partir de 1859 aproximadament), fou un escriptor barceloní d'orígens menestrals. Va encapçalar la recuperació del teatre català durant el segle XIX, un dels àmbits que més van contribuir a consolidar la Renaixença.

El Sainet: Teatre Popular i Còmic

El sainet és una peça curta de caràcter còmic i caricaturesc, amb personatges extrets de la vida quotidiana de la menestralia.

Inicis i Context Teatral

Els seus inicis van ser als tallers, que grups de joves llogaven per fer representacions teatrals i obres. En aquell moment, la cultura es manifestava a través... Continuar leyendo "Soler i Guimerà: Teatre Català i Renaixença al Segle XIX" »

Poesia trobadoresca: Primera mostra d'expressió literària en llengua romànica (occità), conreada per autors de procedències molt diverses. La lírica és cantada i amb música, culta (exigència formal mètrica) i profana (no religiosa). Expressa temes com l’amor, el lament fúnebre o l’escarni (burla). L’occità es converteix en una llengua literària de gran prestigi, utilitzada per tots els autors trobadorescos, ja fossin de procedència francesa, catalana o italiana. Conviu amb altres manifestacions artístiques poètiques, d'una banda la poesia culta en llatí i de l’altra la poesia popular oral, anònima i no escrita.

Els trobadors i les trobairitz: El trobador és el poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca i la Literatura Medieval Catalana" »

Causas da Primeira Guerra Mundial

En primeiro lugar, hai que especificar que as causas da guerra teñen lugar nun período longo, que abrangue 1878-1914, e que se deu a chamar “A Paz Armada”. Nel van aparecendo unha serie de rivalidades de todo tipo, que provocarán o estalido da I Guerra Mundial.

Factores de rivalidade política e militar

Entre o Reino Unido e Alemaña había unha rivalidade naval. Inglaterra era a potencia marítima por excelencia, pero Alemaña construíra unha armada que poñía en perigo a talasocracia.

Os nacionalismos da rexión balcánica e a rivalidade entre Austria-Hungría e Rusia, que intentaban anexionar os Balcáns aos seus territorios. Ademais, o imperio Austrohúngaro estaba composto por distintas nacionalidades... Continuar leyendo "A Gran Guerra: Causas, Desenvolvemento e Consecuencias da Primeira Guerra Mundial" »