Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Tipus de poesia

Poesia culta

• Alba: Separació d’amants a l’alba.
• Balada: Poema narratiu amb temàtica romàntica o tràgica.
• Cançó: Poema líric amb estructura musical.
• Ègloga: Poema pastoral sobre la vida rural.
• Elegia: Poema de lamentació o dol.
• Himne: Elogi a una persona, idea o deïtat.
• Oda: Exaltació d'un tema amb entusiasme.
• Pastorel·la: Diàleg amorós entre un cavaller i una pastora.
• Plany: Lamentació personal.
• Sàtira: Crítica amb humor dels defectes humans.
• Sirventès: Poema crític o propagandístic.

Poesia popular

• Albada: Com l'alba, però en context quotidià.
• Cançó: Temes senzills i populars.
• Corranda: Poema curt amb to humorístic o satíric.
• Goig: Poema religiós a un sant.
• Nadala: Poema o cançó de Nadal.

Narrativa

Elements de la

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911): Poeta Català

Joan Maragall, poeta català, pertanyia a la intel·lectualitat culta de Barcelona. La seva obra es situa en la transició entre la Renaixença (moviment cultural català del segle XIX) i el Noucentisme (resposta moderada als plantejaments promoguts pel Modernisme).

Va ser un gran traductor, portant al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis.

El Llibre: "Visions i Cants" (1900)

Maragall va publicar el llibre Visions i Cants l'any 1900. Aquesta obra fonamental es divideix en tres seccions principals:

• Visions
• Cants
• Un recull de poemes menors sota el títol d'Intermezzo

Contingut de les Seccions

Visions

Inclou poemes com:

• El mal caçador
• Joan Garí
• El comte Arnau
• L'estimada de Don Jaume
• La fi den Serrallonga

Intermezzo

Conté... Continuar leyendo "Anàlisi de "Visions i Cants" de Joan Maragall: Estructura i Temes" »

L'Escriptura Teatral Actual: Evolució i Característiques

Hereu del teatre de cambra i del teatre universitari, a començaments dels setanta van aparèixer nombrosos grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals pròpies de la tradició occidental. Havia canviat el concepte de text dramàtic: ja no era l'escriptor qui elaborava aïlladament un text literari que després s’escenificava, sinó que el conjunt del grup s’involucrava en la creació de l'espectacle i en el procés de producció.

Avui dia els autors segueixen elaborant la matèria verbal de l'espectacle, però s’han implicat més en el procés d'elaboració dels muntatges,... Continuar leyendo "Dramatúrgia Catalana Actual: Tendències, Autors Clau i Evolució" »

O Papel da Muller na Sociedade Tradicional

A muller ten un papel fundamental na sociedade moderna a pesar de que fose relegada a un rol secundario debido ás estruturas patriarcais discriminatorias relacionadas coa sociedade tradicional estamental católica. Cargaban co peso das familias e das economías domésticas pero as oportunidades e os dereitos das mulleres estaban moi limitados, sendo consideradas inferiores aos homes, estando sometidas á autoridade dos pais ou dos maridos. O seu rol social básico era o do ámbito doméstico (crianza dos fillos e mantemento do fogar) ou de coidadoras, fundamental para que outras actividades reservadas aos homes puidesen desenvolverse. A moralidade da época facía que unha das cuestións máis importantes... Continuar leyendo "Sociedade e Reformas na Galicia do Século XVIII" »

Ubicació del Diccionari per a ociosos en la trajectòria de Joan Fuster

El Diccionari per a ociosos (1964) s'inscriu en l'etapa de maduresa de Joan Fuster, dins l'assaig humanístic i literari. A diferència de l'assaig cívic dels anys 60, més argumentatiu i centrat en la identitat valenciana, aquesta obra presenta un estil fragmentari, irònic i aforístic. Tracta temes universals com l'amor o la moral amb una mirada escèptica. Representa un gir cap a una escriptura més lliure i reflexiva.

Característiques generals de l'assaig en el context del Diccionari per a ociosos

En els anys 60, l'assaig és un gènere clau amb funció literària, social i política en el context de la dictadura franquista. Davant la censura i la repressió, esdevé... Continuar leyendo "Anàlisi del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster" »

El Modernisme: Finals del s. XIX i Principis del XX

• Moviment literari que anhela transformar la societat catalana.
• Busca la modernitat, provinent de França, on és conegut com a Art Nouveau.
• Característiques generals: afany per la musicalitat, presència de la natura, recerca de la bellesa perfecta (sobretot a nivell formal) i fugida de la realitat hostil i la quotidianitat.
• A Catalunya: moviment revolucionari, oposició a la societat antiga i cerca d'europeïtzar la cultura catalana. S'oposa a l'estètica renaixentista que polititzava la literatura. Amb la industrialització, busca apartar-se del materialisme burgès i convertir l'art en un ofici.
• Presenta la realitat tal com és.

Gèneres Literaris del Modernisme

Els orígens de la prosa catalana (s. XII-XIII)

Els primers escrits en català

Tot i que les llengües romàniques ja estaven configurades i eren utilitzades amb tota normalitat per la població del segle VII, és probable que ningú no les utilitzés en l’escriptura fins ben avançat el segle XI.

Els testimonis més antics de textos escrits en català són:

• Segona meitat del segle XII: Manuscrit que correspon a una traducció del Forum Iudicum (les antigues lleis visigòtiques).
• Les Homilies d’Organyà: Un plec de sis sermons trobats a la parròquia d’Organyà.

Ramon Llull elaborà, entre el 1272 i el 1315, una de les obres literàries més extenses i intel·ligents de la literatura catalana.

Les obres filosòfiques i científiques

• Art abreujada

Context Històric i Cultural de l'Obra

El verí del teatre es va escriure el 1978, en plena Transició Espanyola, un període posterior a la dictadura franquista (1939-1975). Durant aquesta època, Espanya recuperava les llibertats democràtiques i es redactava la Constitució de 1978.

Al País Valencià, es vivia un procés de normalització lingüística i cultural, on el valencià esdevenia llengua oficial. Paral·lelament, es consolidava el nacionalisme valencià i es reivindicava l'autonomia. L’obra de Sirera reflecteix de manera significativa aquest context de profund canvi polític i social.

Etapes de Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (nascut el 1948) ha desenvolupat la seva trajectòria a través de diverses etapes:

• Anys 70: Teatre de compromís,

A Obra de Rosalía de Castro: Temas e Estilo

A Poesía Subxectiva (Follas Novas)

Recolle os apartados I (“Vaguedás”) e II (“¡Do íntimo!”), onde Rosalía expresa reflexións sobre a escrita feminina, o sentido da súa obra e un estado anímico marcado polo pesimismo, a saudade, a melancolía e o desexo de liberación.

Os temas centrais desta sección inclúen:

• A insolidariedade humana.
• O paso do tempo.
• O desamor.
• A morte e o suicidio como fuga do sufrimento.

Parte de Transición: O Apartado "Varia"

O apartado III, “Varia”, funciona como ponte entre os dous bloques, participando tanto da perspectiva subxectiva como da obxectiva.

Manuel Curros Enríquez: Compromiso e Sátira

Aires da miña Terra (1880)

Nesta obra publicada en 1880, Curros Enríquez

La llegenda de Fra Joan Garí està ambientada a Montserrat, on és típicament coneguda i forma part de l'abundant i extens llegendari que envolta la simbòlica muntanya. En aquesta Visió, el pecador és un home novament condemnat a causa d'una temptació malèfica; la condemna li costarà anys i esforços, però a diferència del mite anterior, Fra Garí acaba sent perdonat per Déu i tota la història acaba amb un final felíç. L'estimada de Don Jaume és una composició que fa referència al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta de Mallorca que ell mateix encapçalà l'any 1229. Com a personatge històric, Jaume I ha estat molt mitificat per la Renaixença i el nacionalisme català tot convertint-lo en un símbol patriòtic de les... Continuar leyendo "Llegendes de Montserrat i la Poesia Modernista Catalana" »