Adequació, coherència i cohesió textual: guia pràctica

Adequació, coherència i cohesió textual

1. Adequació

L'adequació és la propietat del text que fa que aquest s'adapti a la situació comunicativa. Fer servir la frase «propòsit comunicatiu».

Hi ha quatre factors clau:

1. El tema: Pot ser especialitzat (tècnic i exigent) o de divulgació (planer).
2. El canal: Si és oral (espontani) o escrit (elaborat).
3. La finalitat: Objectiu (dades, distanciament) o subjectiu (emocions, opinions).
4. El grau de formalitat: La relació amb el receptor.
   1. Registres informals: col·loquial o vulgar.
   2. Registres formals: estàndard, científic‑tècnic o literari.

2. Coherència (el «què» diu el text)

Perquè un text sigui coherent:

1. Unitat de tema: tot ha de parlar del mateix.
2. Organització en paràgrafs: amb una lògica clara.
3. Evitar salts temàtics: no ha de fer salts de tema ni donar informació contradictòria.

3. Cohesió (el «com» s'uneixen les peces)

Fils que lliguen les paraules i les frases. Es basa en:

1. Mecanismes sintàctics: l'ús correcte de la concordança, les preposicions i les conjuncions.
2. Manteniment del referent: evitar repetir la mateixa paraula. Per fer-ho, fem servir:
   1. Pronoms: per exemple, ell.
   2. Connectors: però, per tant, a més.
   3. Signes de puntuació: per marcar relacions i pauses.

Tipus d'errades

1. Morfològiques: exemple: Incluïm → correcte: Incloem.
2. Sintàctiques: «Té que fer» → correcte: Ha de fer o cal fer.
3. Lèxiques: ús de barbarismes. Per exemple, basura (incorrecte) → escombraries o brossa.
4. Semàntiques: usar una paraula catalana amb un significat que no li correspon. Exemple: caixa de bombons. En català, si és petita i de regal, podem dir caixeta o capsa.
5. Ortogràfiques i fonètiques: faltes de lletres, accents o apostrofació. Exemple: Fer-l'hi cas → correcte: fer-li cas.

Interferències i barbarismes: altres llengües que interfereixen en el català. Exemple: ojalá → correcte: tant de bo.

Interferència lingüística: és el fenomen general: quan el contacte amb el castellà o l'anglès fa que acabem parlant o escrivint malament el català.

Barbarismes vs. vulgarismes

1. Barbarisme: prové d'una altra llengua. Ex.: entrenos (per entrenaments).
2. Vulgarisme: és una deformació de la paraula. Exemples: Vigilar → forma vulgar vegilar; Doni → forma vulgar dongui.

Perquè / Per què

Perquè (junt) = resposta o causa. S'usa per explicar el motiu o la finalitat (equivalent a «para que» en alguns contextos).

1. Exemple: No he vingut perquè plovia.
2. Exemple: T'ho dic perquè ho sàpigues.

Per què (separat) = pregunta. Equival a «per quina raó».

1. Exemple: Per què no has vingut?
2. Exemple: No sé per què rius.

Sinó / Si no

Sinó (junt o amb accent, segons el cas): s'usa per contraposar una idea negativa amb una positiva.

1. Truc: Pots provar a substituir per «però sí» per comprovar si és correcte.
2. Exemple: No és negre, sinó blau.

Si no (separat): s'usa per a una condició negativa.

1. Truc: Pots substituir per «en cas que no».
2. Exemple: Afanya't, si no perdrem el tren. (En cas que no t'afanyis...)

S sonora (so «z»)

Només hi ha dues lletres possibles per al so sonor: S o Z.

1. S: entre vocals (casa, rosa).
2. Z: a principi de paraula o després de consonant (zero, onze).

S sorda

Aquesta s'escriu amb més variants: S, SS, C, Ç.

1. S: a principi de paraula (sort) o entre consonant i vocal (pensar).
2. SS: entre vocals (passar, gossos). Truc: si va entre vocals i vols que soni «sorda», n'has de posar dues.
3. C: davant de e, i (cel, cine).
4. Ç: davant de a, o, u o a final de paraula (plaça, braç).

⚠️ Compte amb les interferències!

A l'examen et posaran paraules que en castellà s'escriuen diferent. Per exemple:

1. Castellà: Calza → Català: Calça (amb ç).
2. Castellà: Cero → Català: Zero (amb z).
3. Castellà: Autobús → Català: Autobús (sona sorda al final).