Literatura Catalana Medieval: De les Cròniques a Ausiàs March

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques narren l’esplendor de la Corona d’Aragó als segles XIII i XIV. Expliquen conquestes com Mallorca, València, Sicília i Sardenya. Tenien una finalitat didàctica i propagandística. Reflecteixen l’expansió política, militar i comercial per la Mediterrània. Són un dels conjunts historiogràfics més importants de l’edat mitjana.

Llibre dels Fets de Jaume I

És la primera de les quatre cròniques. És de caràcter autobiogràfic, escrita en primera persona i alternant el "Jo" i el "nós majestàtic". Fou dictada oralment segons l'ars dictandi.

• Contingut: Relat de les conquestes de Mallorca i València. Justifica les decisions polítiques i militars del monarca.
• Estil: Realista i viu, amb ús freqüent del diàleg i barreja d'episodis bèl·lics amb anècdotes quotidianes.
• Ideologia: Providencialisme marcat; el rei apareix com un instrument diví.

Crònica de Bernat Desclot

Centrada en el regnat de Pere I el Gran, fill de Jaume I.

• Autor: Probablement un funcionari de la Cancelleria Reial.
• Contingut: Relat de la conquesta de Sicília i la invasió francesa de Catalunya.
• Estil: Objectiu i distant, basat en documents oficials.
• Tractament del rei: Idealització de Pere el Gran com a monarca savi i cavalleresc.

Crònica de Ramon Muntaner

La crònica més llarga i de major interès literari.

• Temps: Des de l'engendrament de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne.
• Estil: Eminentment oral, amb recursos propis dels joglars i l'ús de la pregunta retòrica "Què us diré?".
• Ideologia: Fort compromís patriòtic i defensa de la unitat dels territoris catalans.

Crònica de Pere el Cerimoniós

L'última de les quatre cròniques, dictada pel mateix rei Pere III.

• Contingut: Relata el regnat del seu pare, Alfons el Benigne, i el seu propi regnat.
• Estil i ideologia: Absència de to èpic; el rei es presenta com un príncep autoritari i racional. Aplica la raó d'estat.
• Enemics: Principalment interns, en una atmosfera de conspiració constant.

L'Humanisme a Catalunya

L'Humanisme (segles XIV-XV) sorgeix en un context de crisi que transforma la societat medieval. Substitueix el teocentrisme per l'antropocentrisme i recupera els clàssics grecollatins.

Bernat Metge

Principal representant de l'humanisme català. La seva obra cabdal és Lo somni (1399), escrita durant el seu empresonament. És un diàleg filosòfic que introdueix l'ús de la raó i una prosa culta influïda pels humanistes italians.

Poesia Cortesana i Ausiàs March

Després de la lírica trobadoresca, la poesia catalana evoluciona sota la influència del Dolce Stil Novo italià, que espiritualitza l'amor i idealitza la dona.

Ausiàs March (1400-1459)

Figura clau que trenca amb la tradició trobadoresca per iniciar una poesia personal i moral. La seva obra es divideix en:

• Cants d'amor: Reflexió sobre la lluita entre seny i desig.
• Cants de mort: Dol sincer per la pèrdua de Joana Escorna.
• Cants morals: Reflexió ètica sobre la virtut i el vici.
• Cant espiritual: Diàleg dramàtic i sincer amb Déu.

Novel·les de Cavalleries

La cavalleria, com a estament i codi de valors, va generar diversos textos:

• No literaris: Lletres de batalla.
• Literaris:
  • Tractats: Obres didàctiques per a la formació del cavaller.
  • Narrativa de ficció: El roman courtois, amb temes de l'antiguitat o la matèria de Bretanya, plens d'elements meravellosos i aventures cavalleresques.