Anàlisi de l'Assaig i Joan Fuster: Estil i Tipologies Textuals

Literatura: L'Assaig i Joan Fuster

L'assaig és un gènere literari d'extensió variable (des de l'aforisme o la sentència fins al llibre) que presenta una visió personal i subjectiva sobre un tema (humanístic, científic, sociològic, etc.) sense pretendre exhaurir-lo, sinó buscant incitar a la reflexió del lector. Té una tradició humanística europea que ve de Montaigne i Voltaire.

Joan Fuster: Màxim exponent del segle XX

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) n'és el màxim exponent del segle XX. El seu context històric està marcat per la postguerra, la repressió de la dictadura franquista (censura) i la influència de l'existencialisme europeu, que influeix en el seu pessimisme i crisi moral inicial. La seua intenció és la modernització de la cultura i el redreçament nacional.

L'Estil Fusterià

L'estil fusterià es defineix com a desmitificador, irònic, escèptic i racionalista, basat sempre en el dubte metòdic per qüestionar veritats absolutes. Utilitza una prosa "a la vora del lector" (estil parlat), s'adreça constantment a l'interlocutor amb la 1a persona del plural ("nosaltres"), usa estructures bimembres i trimembres per buscar l'equilibri, una adjectivació abundant i precisa, i nombroses cites i referències culturals.

Classificació de l'Obra de Fuster

1. Assaigs humanístics i de reflexió: Són textos sobre la condició humana, la vida quotidiana i temes morals on destaca l'escepticisme (Diccionari per a ociosos, Causar-se d'esperar, Sagitari, L'home, mesura de totes les coses).
2. Assaigs sociopolítics: Obres fonamentals per a la consciència nacional i el redreçament dels valencians (Nosaltres, els valencians, 1962; Qüestió de noms).
3. Estudis d'història cultural i literària: Crítica i anàlisi sobre autors clàssics i èpoques concretes (Ausiàs March, el Barroc, la Decadència, El vici de llegir).

Temàtica Fusteriana

Les seues obsessions inclouen l'home i el seu món, l'individu, la cultura, les relacions socials, l'amor i el sexe, la política i l'impacte del progrés tecnològic, tot passat pel filtre de la raó. L'objectiu final de la seua obra és crear un lector crític i conscient.

Tipologies Textuals

El Text Expositiu

El text expositiu té la funció d'aportar informació sobre un concepte, fenomen o període de manera que resulte entenedor (didactisme). Àmbits: periodístic (divulgatiu), científic (específic) i acadèmic (didàctic).

Característiques i Estructura de l'Expositiu

• Característiques: Objectivitat, 3a persona, present atemporal, lèxic denotatiu, tecnicismes, recursos tipogràfics (negretes, gràfics) i sintaxi complexa. Inclou formes impersonals (haver-hi) i passiva reflexa (es).
• Estructura: Sol ser tripartida: Introducció (presentació del tema), Desenvolupament (explicació detallada) i Conclusió (resum o síntesi).
• Organització: Descripció, seqüència (ordre cronològic), comparació, problema-solució o causa-conseqüència.

El Text Argumentatiu

El text argumentatiu servix per a expressar opinions i orientar la conducta.

Estructura i Arguments de l'Argumentatiu

• Estructura: Introducció (presentació de la tesi), Cos argumentatiu (exposició d'arguments) i Conclusió (reafirmació de la tesi).
• Ordre: Deductiva (tesi al principi), Inductiva (tesi al final), Enquadrada (tesi al principi i final) o Repetitiva (la tesi apareix en diversos paràgrafs).
• Arguments: Autoritat, quantitatiu (dades), exemplificador, realitat, tradició i causa-efecte.
• Estil: Modalitzat (subjectiu), marques de 1a i 2a persona, modalitat oracional variada, figures retòriques (ironia, metàfora), lèxic valoratiu, quantificadors i fraseologia.

El Text Narratiu

El text narratiu conta fets que ocorren a personatges en un espai i temps.

Estructura i Gèneres Narratius

• Estructura: Plantejament (personatges, marc i plantejament del conflicte), Nus (conjunt d'accions per a resoldre el conflicte) i Desenllaç (resolució i nova situació: obert/tancat, positiu/negatiu).
• Gèneres: Novel·la, conte, rondalla, epopeia, faula, biografia, dietari, memòries, gènere epistolar o llibres de viatges.

Les Veus del Discurs (Polifonia)

Veus extralingüístiques (autor i lector real) i intralingüístiques: narrador (1a o 3a p), al·locutari (destinatari intern), enunciadors (veus citades) i lector model.

Tipus de Narrador i Estils de Citació

• Narrador: Pot ser intern (protagonista, personatge secundari/testimoni o editor) o extern (omniscient —que ho sap tot— o objectiu —com una càmera—).
• Estils de citació: Estil directe (guions, cometes, nom del personatge), estil indirecte (verbs de dicció + "que"), estil indirecte lliure (la veu del personatge s'insereix en la del narrador sense marques) i monòleg interior (flux de consciència).

Adequació i Àmbits d'Ús

L'adequació depèn del tema, tenor personal (relació formal/informal), canal (oral/escrit) i intenció.

Àmbits i Registres

• Àmbits Públics (+ formalitat): Acadèmic, Periodístic, Administratiu-Jurídic (solemnitat, estructures fixes), Publicitari, Professional i Literari.
• Àmbits Privats (- formalitat): Col·loquial i Vulgar.
• Registres: Literari (estètica, connotació), Cientificotècnic (precisió, tecnicismes), Juridicoadministratiu (solemne, fórmules), Estàndard (neutre, interdialectal), Col·loquial (confiança, frases fetes, barbarismes) i Vulgar (argot, paraules tabú, incorreccions).

Cohesió Textual

Mecanismes que articulen i compacten el text.

Referència Gramatical i Semàntica

• Referència gramatical: Inclou la dixi (personal, espacial, temporal) i els processos fòrics: anàfora de significat (mateixa realitat), anàfora de sentit (mateixa classe, objecte diferent), el·lipsi (omissió nominal o verbal) i catàfora (la referència apareix abans que l'objecte real). La dixi textual usa neutres (açò, això, allò) o genèrics (el fet, la qüestió, l'assumpte).
• Referència lexicosemàntica: Usa repetició, sinonímia, antonímia (gradació, complementarietat, inversió), hiperonímia/hiponímia i els coneixements enciclopèdics (bagatge cultural).
• Connectors: Els marcadors i connectors lògics (additius, d'oposició, causals, consecutius, de finalitat...) guien la lectura.
• Progressió temàtica: Combina tema (conegut) i rema (nou): lineal (T1→R1=T2), constant (un sol tema) o derivada (subtemes d'un hipertema o "hipertema").
• Isotopies: Les isotopies lèxiques són la xarxa de significats (camp semàntic si tenen la mateixa categoria gramatical).

Blocs Dialectals Catalans

Bloc Oriental

Bloc Oriental (BCN, GI, Balears, Alguer, Rosselló): neutralització A/E en neutra [ə] i O/U en [u] àtones, incoatius en -eix, possessius "meva/teva", article salat (Balears), plurals sense -n (joves).

Bloc Occidental

Bloc Occidental (València, Lleida, Tortosa): distinció A/E i O/U àtones, incoatius en -ix, possessius "meua/teua", manté la -n en plurals (jovens), 1a persona present en -e (cante), present i imperfet de subjuntiu en -e o -ra (cantara).